Cerca de notícies

Enquesta

El fundador romāntic

16/1/2022 |

 

http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2086178-el-fundador-romantic.html

Mor l’escriptor i crític musical Jordi Maluquer, promotor del diari Avui, del qual va ser el segon director, i membre del consell editorial d’El Punt. Des de finals dels anys seixanta, ja tenia la idea de crear una revista en català.

L’escrip­tor i crític musi­cal Jordi Malu­quer i Bonet, que va morir ahir als 86 anys, va ser el fun­da­dor del diari Avui i el seu segon direc­tor. Des de finals dels anys sei­xanta, Malu­quer ja tenia la idea de crear una revista en català, i fins i tot havia regis­trat tres noms: L’Ins­tant, El Temps i l’Avui. Va engres­car en el seu pro­jecte ide­a­lista dos romàntics més, Josep Espar Ticó i Jaume Vilalta, i uns quants indus­tri­als, com Andreu Ribera Rovira. Però Madrid li anava donant cara­bassa. Després de l’última nega­tiva, el 1972 es va tro­bar Espar Ticó pel car­rer, el qual, amb el seu apas­si­o­na­ment habi­tual, li va dir que calia ser ambiciós: “En lloc d’una revista, cal dema­nar un diari i, en lloc de mitja dot­zena de pro­mo­tors, cal que en siguem 50.000.” I fruit d’aquesta rauxa va néixer el diari. Malu­quer i els seus dos amics van recórrer Cata­lu­nya bus­cant comp­te­partícips. Durant dos anys, la feina de cap­tació es feia de manera clan­des­tina per evi­tar que el pro­jecte fos frus­trat. En els pri­mers temps, es con­vo­ca­ven entre 20 i 30 per­so­nes a la nota­ria de Puig Sale­llas i se’ls venia el pro­jecte. La pape­rassa es feia amb ciclos­tils domèstics i les car­tes es por­ta­ven a bústies dife­rents per evi­tar ser des­co­berts, però la notícia va córrer i van rebre ame­na­ces ver­bals i telefòniques. Quan van arri­bar a 33.000 comp­te­partícips, va morir Franco i aque­lla mateixa set­mana Vilalta va tor­nar a Madrid a dema­nar de nou el permís. El fun­ci­o­nari, que ja el conei­xia, li va picar l’ullet.

“Vam saber entre Nadal i Reis que hi hau­ria l’auto­rit­zació i, a par­tir d’aquí, vam començar a córrer i el diari va sor­tir el 23 d’abril”, em va expli­car Malu­quer. Aques­tes pres­ses dels pri­mers mesos, durant els quals només es van fer tres números zero i no es van poder orga­nit­zar bé ni l’admi­nis­tració ni la dis­tri­bució, van llas­trar el diari durant anys.

Malu­quer va fer amb molt de gust la tasca de pro­mo­tor, però no s’ho va pas­sar tan bé quan el diari ja estava en marxa. En un pri­mer moment, s’hi va que­dar de con­se­ller dele­gat, fins que va ple­gar per dis­crepàncies amb Josep Faulí, el pri­mer direc­tor, i va tor­nar a la seva empresa de per­fums. Però quan el con­sell d’admi­nis­tració va des­ti­tuir Faulí, Malu­quer es va veure pres­si­o­nat per accep­tar el càrrec de direc­tor. “No sé com no em va aga­far un infart, perquè con­ti­nu­ava tenint la meva empresa de per­fu­me­ria”, em va dir fa anys.

La subs­ti­tució no va aju­dar a esta­bi­lit­zar el diari i la redacció tam­poc es va ale­grar del canvi. Malu­quer era un escrip­tor, un poeta, un melòman refi­nat, un crític musi­cal, un home molt culte, però no era un peri­o­dista i, sobre­tot, no era un direc­tor de diari. Ell mateix expli­cava que la redacció no el va aco­llir gaire bé, tot i que era una per­sona que tenia bon tracte. Un mem­bre del comitè d’empresa el va defi­nir com un home dia­lo­gant, que escol­tava, i que, a vega­des, es dei­xava convèncer. Però un altre redac­tor, molt influ­ent, deia que la seva “duc­ti­li­tat sovint sem­blava un símptoma de feblesa i aju­dava a aflui­xar els meca­nis­mes d’auto­dis­ci­plina de la redacció, que mai no havien estat gaire exa­ge­rats”.

Malu­quer sem­pre va expli­car que havia accep­tat el càrrec per un màxim d’un any, però n’hi va estar cinc, en els quals va pas­sar de tot. Va patir el 23-F; les pres­si­ons d’acci­o­nis­tes “mis­te­ri­o­sos que posa­ven diners i que ningú sabia qui eren”; de Jordi Pujol, que li tru­cava “a tort i a dret”... Men­tre va ser direc­tor, es van aca­bar els diners dels comp­te­partícips i van començar les angúnies econòmiques.

Ell no va fer fora ningú, ni hi va por­tar cap amic de fora, mal­grat que el cap de cor­rec­tors es quei­xava que només hi havia qua­tre o cinc redac­tors que escri­vien bé el català. Malu­quer con­fi­ava molt en les poques dones que hi havia a la redacció, perquè deia que tre­ba­llen molt bé.

Va ser des­tituït el juliol de l’any 1982. “Em va fer fora Con­vergència. El con­sell d’admi­nis­tració con­si­de­rava que el diari estava molt esco­rat a l’esquerra i mani­pu­lat, que jo era un calçasses i no domi­nava la situ­ació. I que Jaume Gui­lla­met, que era el sub­di­rec­tor, rebia ordres direc­tes del Par­tit Soci­a­lista.”

Anys després, va ser el pri­mer pre­si­dent del con­sell edi­to­rial d’El Punt Maresme i va for­mar part del con­sell edi­to­rial d’El Punt. 

MARIA FAVĀ COMPTA
El Punt/Avui