Cerca de notícies

Enquesta

Quan sonin les veus

19/9/2021 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/quan-sonin-les-veus-205662

Els cors del Palau de la Música Catalana presenten una temporada marcada per la recuperació de projectes, les estrenes i la internacionalització

Aquest dimecres 15 de setembre al Palau de la Música Catalana es va dur a terme la primera roda de premsa presencial dels cors de l’Orfeó Català i del Cor de Cambra del Palau en època postpandèmica per explicar la temporada artística, però també les millores tècniques a l’equipament. En paraules de la presidenta de l’entitat, Mariona Carulla, «el Palau brilla més que mai» després de les obres realitzades a la Sala de Concerts. Joan Oller, director general, detallava: «s’han revisat, netejat i arreglat els diferents elements que conformen el sostre de la sala, perquè calia assegurar-se que fos segur. L’última vegada que es va fer una revisió així va ser als anys 80». També s’ha substituït la maquinària de l’escenari per una amb una tecnologia més moderna que agilitarà el funcionament i en reduirà el pes i s’ha dut a terme una neteja de l’Orgue Walker. Finalment, Oller va parlar del concert inaugural, My favorite things amb la mezzosoprano Joyce DiDonato, qui «va venir quan feia un fred de pandèmia i la seva veu ens va donar esperança». Es recupera, per tant, aquest concert que s’havia de dur a terme el mes de maig del 2020, però que es va haver de cancel·lar.

Tot seguit va prendre la paraula el director artístic Simon Halsey en un discurs en català i referint-se a la institució com «la meva segona casa»; explicant com amb esforç i voluntat s’ha pogut mantenir «la flama del cant coral» i assegurant que se sent orgullós del projecte que representa. Va subratllar la voluntat de donar a conèixer el projecte més enllà de les fronteres catalanes parlant dels viatges a Luxemburg, París, Budapest i Madrid, de la col·laboració amb artistes internacionals i del treball amb altres disciplines. Va acabar amb una valoració del període viscut: «la crisi ens ha reafirmat en la nostra feina i hem valorat més que mai el fet de fer música».

Pablo Larraz, director de l’Orfeó Català, va destacar les «ganes que tenim de tornar a cantar plegats», fent referència al concert de Sant Esteve, però també a l’estrena de Thompson Seven last words of the unarmed i la d’una cantata de Marc Timón que s’engloba dins el programa Barcelona Creació Sonora. També va voler destacar les col·laboracions amb l’OBC interpretant Kaija Saariaho i sota la direcció d’Anna Maria Helsing, així com la seva participació en la Segona de Mahler. Finalment, va apuntar que s’intentarien reprendre els concerts participatius: «veurem com està la situació, però la voluntat és obrir la sala».

D’una manera valorativa, va destacar tres punts d’aprenentatge respecte a la temporada anterior: l’agraïment pel simple fet de poder cantar –perquè «demà no sabem si podrem fer el concert»–, la responsabilitat individual envers el grup i l’aprenentatge que ha suposat cantar amb mascaretes –apuntava que «hi ha hagut un esforç de dicció i de respiració, en canvi no s’ha notat en el timbre»–. Va acabar explicant que s’està treballant amb la Federació de Corals per revisar els protocols: «molts cors no tenen els espais que tenim aquí i també és responsabilitat nostra vetllar per l’activitat coral de tot el país».

A continuació, Xavier Puig, director del Cor de Cambra del Palau, va destacar l’estrena de Xavier Pagès-Corella en el marc de Barcelona Creació Sonora i el concert d’homenatge a Amadeu Vives en el 150è aniversari del seu naixement, així com el concert a L’Auditori amb l’OBC, el nou cor de L’Auditori i el Cor Madrigal on interpretaran La pesta de Gerhard. Va parlar, també, d’una «producció 100% catalana», la Passió segons Sant Joan de Bach amb l’Orquestra Barroca Catalana i els Solistes de la Beca Bach, així com de les produccions que tenen amb el Cor de Cambra de la Diputació de Girona interpretant la Novena de Beethoven i el Cant espiritual de Montsalvatge, «que cantem de fa temps i ha quedat en el nostre repertori». Va qualificar aquesta temporada com la «de la recuperació i de la tornada a la normalitat».

Esteve Nabona, director del Cor Jove, va començar sumant-se en «aquestes paraules d’esperança i de renaixement dels cors» i va destacar la feina de les formacions dels més petits i de les seves directores. Pel que fa a la programació, va destacar el concert homenatge a Josquin Des Prés amb The Tallis Scholars dirigits per Peter Philips –en el qual s’hi troba una obra per a 40 veus– i el centenari de la sardana Juny de Juli Garreta –una obra que «va més enllà del gènere»– arranjada per a cor i cobla per Albert Guinovart. Finalment, va parlar del concert dins el cicle La Casa dels Cants on s’interpretarà música «instrovocal», és a dir, música instrumental que s’interpreta cantant.

Pel que fa al Cor de Noies, Buia Reixach va parlar de l’estrena de l’obra de Ferran Cruixent: «ens ha acompanyat pràcticament a tots els assajos, és un luxe que ens hagi pogut orientar així». A més, és una obra que «va ser escrita durant l’era COVID», fent broma comentava que «està pensada per a possibles pandèmies futures». En segon lloc, va destacar el concert homenatge a Albert Guinovart amb Mendelssohn i Poulenc en motiu dels seus 60 anys i, per últim, l’Stabat Mater de Pergolesi que interpretarà amb Vespres d’Arnadí: serà un «homenatge a la Verge Maria com a mare però, per extensió, a totes les mares, que son principi de totes les coses».

Finalment, Glòria Coma, directora del Cor Infantil, va explicar com els més petits de vegades tenen «la sort de participar en projectes especials, que ens fan créixer», fent referència al concert on, juntament amb el Cor de Cambra del Palau, el Monteverdi Choir i l’Orchestre Révolutionnaire et Romantique, seran dirigits per John Eliot Gardiner. «Quan la part tècnica està superada, pot entrar en joc la sensibilitat, i això els arriba i els fa créixer l’ànima».

Com els infants, també als espectadors ens creixerà l’ànima quan puguem tornar a sentir la força de les grans formacions. Som lluny encara de poder cantar sense mascareta, però cada vegada queda més a prop la possibilitat d’escoltar repertori per a cors nombrosos: quan arribi el moment de destapar la sordina, l’esplendor serà tal que re-descobrirem tot el que comporta cantar en grup, d’això n’estic convençuda. De moment, ja sonen les veus del Palau; tant de bo, ben aviat, ho puguin fer les de totes les corals d’aquest país. 

Alba Nogueras i Jané
Núvol