Cerca de notícies

Enquesta

Miquel Ramos: “Cal una reflexió sobre la nova creació”

21/7/2021 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/miquel-ramos-cal-una-reflexio-sobre-la-nova-creacio-194340

A la tercera entrega de ‘Valors de la clàssica’, el clarinetista català Miquel Ramos reflexiona sobre la seva identitat musical, projectes i la visió sobre el sector

Miquel Ramos és un clarinetista premianenc de 32 anys amb un peu a Catalunya i un altre a l’estranger. La seva experiència arreu d’Europa l’ha portat a treballar amb un gran nombre de formacions cambrístiques i orquestrals i, amb una inquietud artística en constant creixement, aposta per produccions musicals interdisciplinàries.

Ramos comença el seu recorregut musical a l’Escola Municipal de Música de Premià de Mar amb el professor Francesc Navarro. Més tard, es forma al Conservatori Professional de Música de Badalona i el 2007 entra a l’ESMUC, on cursa el grau superior de clarinet amb Josep Fuster. En aquest període, el clarinetista rep la influència i el mestratge de músics com Lorenzo Coppola o el Quartet Casals. El català culmina els seus estudis musicals amb el Master of Music de la Muskihochschule de Lübeck amb la solista internacional Sabine Meyer com a professora.

L’enganxem en una estada a Alacant amb el seu quintet en plena canícula estiuenca i conversa amb nosaltres ben aviat al matí, just abans de començar els primers assajos del dia. Pròximament, el públic català el podrà veure en acció el dia 24 de juliol al Festival de Músics amb Residència a Alella, on tocarà el quintet per a clarinet i corda de Brahms amb el Quartet Cosmos.

– Repassant la teva biografia veiem un gran nombre de noms d’artistes destacats de la música actual. Com t’ha marcat rebre una formació amb persones tan destacades?

Totes les persones que formen part i han format part de la meva trajectòria es veuen reflectides dins la meva manera de tocar. Els anys formació a l’ESMUC van ser molt importants perquè per primera vegada vaig estar en un espai a temps complet amb persones que es volien dedicar al mateix que jo, amb una edat similar i una actitud de descoberta.

-T’hem vist interpretar obres de períodes molt diversos i de compositors com Messiaen, Reicha, Kurtág o Onslow. Com et definires com a clarinetista?

Principalment, la meva activitat és cambrística, com a membre de l’Azahar Quintet Ensemble, on tinc la major part de la meva activitat, amb concerts per arreu d’Europa. La cambra, en un petit format, t’ofereix la possibilitat d’incidir d’una forma més directa en el procés creatiu. Als darrers anys també he estat amb el Lassus Quartet fent els quintets de Brahms i de Mozart i, darrerament, els estic interpretant amb el Cosmos Quartet. En ser un músic freelance, però, també puc tenir una activitat variada amb formacions com l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu o La Festival Strings de Lucerna.

Darrerament també m’ha agradat molt desenvolupar el diàleg de la música amb altres llenguatges artístics, cosa que fa augmentar l’expressivitat d’una proposta artística. M’agrada treballar amb l’escena contemporània i amb l’actor físic Jaume Sangrà.

-Et centres majoritàriament en propostes que combinen música i teatre?

Sí, però també hi ha moments de dansa. No busco la multidisciplinarietat o la convergència de diverses disciplines sense afectar-se mútuament, sinó la interdisciplinarietat: una persona no només és músic, també actua i necessita una preparació en altres àmbits del treball. Això crea realitats diferents i un camí propi que no se sol trobar en altres propostes.

-I en l’àmbit estilístic, et consideres un clarinetista clàssic, contemporani…?

El dia a dia demostra que estàs en contacte tant amb el llenguatge dels segles XX i XXI com amb l’estil clàssic. En la música dels S.XX i S.XXI, però, haig de fer un major exercici d’aprenentatge. En estar en un contacte constant amb creacions clàssiques, veig una necessitat d’explorar i dotar-me d’eines per conèixer les creacions actuals. Crec que el sector musical actual hauria de fer una reflexió sobre la seva relació amb la nova creació. Necessitem estar en contacte amb la nostra realitat; està bé tenir en compte la música de Brahms o Beethoven, però també hem de donar importància al que els músics actuals volen expressar. És per això que tinc la necessitat de mobilitzar-me per contribuir a aquest canvi. La Raquel García-Tomás i en Joan Magrané, per exemple, m’han escrit obres que he interpretat.

El sector musical actual hauria de fer una reflexió sobre la seva relació amb la nova creació
-Podries explicar què és el projecte Spira Mirabilis?

Hi vaig arribar el 2012, quan encara feia el màster a Alemanya, i ara en sóc un dels membres estables. Spira Mirabilis és un projecte musical amb seu a Itàlia que em sento molt proper; es concep com un laboratori musical, capaç d’adoptar diverses formes (orquestra, octet…) i no té voluntat lucrativa. Ens trobem uns dies en què dediquem la totalitat de la jornada en l’anàlisi i estudi d’una partitura de forma conjunta, cosa poc comuna en el sector musical, que està dins d’una voràgine de producció constant. D’aquesta forma podem descobrir petits detalls i treballar elements molt específics. L’objectiu no és tant preparar una obra per un concert, sinó treballar una obra. El dia del concert no és, en cap cas, un punt d’arribada.

-Com a participant en múltiples projectes i testimoni d’aquesta voràgine productiva, actualment majoritària al sector, creus que aquesta dinàmica és fruit d’un món laboral cultural precari o de tenir diverses inquietuds artístiques?

És complicat determinar on comença i acaba una cosa, si el nostre pensament ve determinat per la realitat material o és al revés. Últimament, estic llegint bastant a Marx i tendeixo a pensar que, efectivament, estem determinats per la realitat material, condicionats pel país on vivim i la classe social en què ens ha tocat viure. Un exemple, és quan aquest febrer vaig començar l’enriquidora experiència de fer classes de quintet de vent al conservatori superior de Saragossa, arran de trobar-me sense activitat concertística per la pandèmia.

Alhora em surt la vena idealista i veig que també m’agrada tenir la possibilitat de fer molts projectes, trobar complicitats i allunyar-me d’una comoditat que em podria generar una sensació d’estancament.

-Com a músic que s’ha format a la xarxa d’escoles de música i conservatoris de Catalunya i, ara, professor a Saragossa, creus que el sector cultural i laboral està preparat o disposat per incorporar les noves, i cada cop més nombroses i preparades, generacions de músics?

La situació dels centres d’ensenyament musicals està condicionada pel context cultural capitalista que mercantilitza qualsevol producte. És una situació complexa sobre la qual no tinc grans certeses. En termes generals, però, en la societat catalana hi trobo a faltar una sensibilització cap a la música i altres disciplines artístiques. Ens cal un apropament per part d’aquella gent que no forma part directament del món de la música, mantenir el contacte i l’interès amb estudiants que de petits havien estudiat música i que no s’hi ha dedicat professionalment.

En la societat catalana hi trobo a faltar una sensibilització cap a la música i altres disciplines artístiques
-Sovint es parla de la fuga de cervells de músics a altres països europeus. Tu actues arreu d’Europa, t’has plantejat marxar? Et consideres un artista amb seu a Barcelona?

He estat vivint diversos anys a l’estranger i no descarto tornar-hi en un futur. Resideixo a Barcelona, hi estic molt a gust, és la meva ciutat. L’evidència, però, és que la major part de la meva activitat concertística és a l’exterior. Tinc aquesta sensació, molt comuna entre els artistes catalans, d’estar a mig camí entre Barcelona i l’estranger. M’agradaria tenir molta més activitat a casa, poder-la compartir amb el públic del territori, incidir en una transformació cultural i social del país i posar-hi el meu granet de sorra.

M’agradaria incidir en una transformació cultural i social del país i posar-hi el meu granet de sorra
-T’agradaria treure una producció discogràfica en solitari?

Sí, en un futur m’agradaria fer-ho, però penso que és important saber quina producció fer. Necessitaria reflexionar sobre el valor de què faci, el sentit i el que podria aportar musicalment. No he trobat un projecte d’aquest tipus amb una força suficient que pugui engegar i que esdevingui prioritari.

-Conscient de les capacitats expressives i versatilitat del clarinet, si haguéssim de personificar l’instrument dins una orquestra o conjunt de cambra, quin personatge seria?

Com que el clarinet és un instrument tan versàtil, personificar-lo en una figura seria limitar les seves possibilitats expressives. El Concert per a clarinet i orquestra, op. 57 de Carl Nielsen, un dels més importants per aquest instrument, mostra aquesta capacitat sonora i una varietat emocional pràcticament de bogeria. Al cap i a la fi, un instrument és una eina, un instrument per expressar sentiments i sensacions, que es posa al servei del món psicològic d’un artista.

-Ens vam quedar amb les ganes de veure’t estrenar una nova obra de la Raquel García-Tomás a les residències de La Pedrera el 2020, hi ha alguna nova data per poder gaudir de la proposta?

La producció interdisciplinar Entre dos mons comptava amb l’estrena d’una obra de la compositora pensada expressament pel projecte. Amb la pandèmia, el projecte, va quedar aturat i les residències a la Pedrera es van cancel·lar. Intentarem trobar el moment i l’espai per estrenar-lo, però necessitem recuperar-nos de l’impacte que està suposant la situació pandèmica actual. 

Pau Requena
Núvol