Cerca de notícies

Enquesta

L'Òpera de Pequín debutarà a Peralada

9/7/2004 |

 

Les gires internacionals, que el 15 d'agost el duen a Peralada per presentar-hi La deessa del riu Luo, són una de les vies de sortida del Teatre Nacional de l'Òpera de Pequín, una institució que sobreviu gràcies a la qualitat dels seus intèrprets. "L'Òpera de Pequín ha passat moments difícils", reconeix Inma González Puy, historiadora de l'art i experta en cultura xinesa que ahir, a la Casa Àsia, il·lustrava quin és el moment d'aquesta institució que va venir al Liceu fa 20 anys i que a l'agost actuarà a Peralada. Una companyia que disposa d'un repertori de 300 òperes tradicionals que combinen cant, pantomina, música en directe i arts marcials i que posa en escena cent-cinquanta intèrprets i una vintena de músics. Tot per recrear un art que es reflectia excel·lentment a la pel·lícula Adiós a mi concubina, de Chen Kaige.

"Els joves potser no s'hi senten gaire identificats amb aquest tipus de folklore", continua Imma González, però també és cert que, al llarg de la història, l'òpera xinesa ha passat per diferents etapes. "Durant l'etapa de la Revolució Cultural va canviar d'imatge". No es podien mantenir els mateixos arguments, "es reprenien els temes de tall polític i educatiu i gairebé només hi havia vuit òperes model". Els temps han canviat i, a més a més, a la Xina, l'òpera es concep i rep de manera diferent que a Occident. Allà, el públic menja i parla pel mòbil. Dues activitats que ahir, Luis Polanco, subdirector del Festival de Peralada, ja es va preocupar d'aclarir que no adoptaran. Sí que oferiran una subtitulació en castellà per seguir La deessa del riu Luo, una òpera en quatre actes inspirada en una novel·la ambientada a l'època dels Tres Regnes, concretament durant el període de la dinastia Han de l'Est. La direcció artística i el guió d'aquest muntatge estrenat el 2001 és de Mei Baojiu i la música de Xie Zhenqiang.

M. Monedero
Avui