Cerca de notícies

Enquesta

Boccherini visita Pirena

7/7/2021 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/boccherini-visita-pirena-191786

Anaïs Oliveras & Ensemble La Clementina interpreten l’Stabat Mater de Boccherini al FEMAP

L’església de Santa Maria d’Organyà acollirà, el divendres 9 de juliol, l’actuació de la soprano Anaïs Oliveras i l’Ensemble La Clementina, que presentaran l’Stabat Mater de Luigi Boccherini. El concert, que també s’oferirà el dissabte 10 a l’església de Sant Pere de Cornellana (La Vansa i Fòrnols) i el diumenge 11 a l’església Sant Feliu de Sort, està programat en el marc del FeMAP, el Festival de Música Antiga del Pirineu que, en la seua desena edició, s’ha consolidat com un dels atractius culturals i turístics de l’estiu, amb els quaranta-vuit concerts repartits en trenta-tres municipis pirinencs.

Boccherini va compondre dues versions de l’Stabat Mater, els anys 1781 i 1801, respectivament. Es tracta d’un tema que des de finals del segle XV ha tingut un gran impacte en la música occidental, amb prop de cinc-centes composicions entre les quals destaquen les d’Scarlatti, Pergolesi, Haydn, Rossini, Verdi o Poulenc. A la música catalana hi ha les versions d’Antoni Soler (1775) i Salvador Brotons (1997). Despleguen musicalment un text impressionant del segle XIV, amarat de pathos, sobre el dolor de la Mare de Déu davant la crucifixió de son fill: “Stabat mater dolorosa/ Iuxta crucem lacrimosa/ Dum pensebat filius” són els tres primers versos d’una llarga lamentació maternal davant el sacrifici del fill, que ha tingut una gran importància en la litúrgia i la cultura cristianes, especialment en la catòlica. Ara, en temps de crisi religiosa, crisi existencial, crisi sanitària, crisi global –i, com deia Supertramp, Crisis. What Crisis?– la composició de Boccherini ens obre a l’experiència de l’única transcendència que ens pot ser donada, la de la música com a llenguatge per mostrar l’absolut. La peça, d’una durada d’uns quaranta cinc-minuts, és el fruit madur d’una gran sensibilitat musical i un gran domini de l’escriptura vocal, a cavall entre el rococó i el classicisme. Expressa l’intens dramatisme de la Dolorosa -la Pietà italiana-, amb una espiritualitat i una emotivitat que sorgeixen del diàleg entre la veu i les cordes del quintet.

El gran músic de Lucca va compondre la seua primera versió de la peça a Arenas de San Pedro, a l’actual província d’Àvila, on havia acompanyat a l’exili el seu protector, Lluís de Borbó, el germà petit germà de Carles III, un allunyament de la cort que el rei havia forçat per tal d’assegurar l’accés al tron de son fill Carles IV. Aquest fet seria desastrós, a la llarga, per a la història hispànica, si tenim en compte el paper ben galdós que van fer Carles IV i sobretot, son fill Ferran VII. Com tota la branca napolitana dels Borbons, l’infant Lluís va ser un il·lustrat que es va saber envoltar d’artistes i intel·lectuals com Boccherini, Madrazo i Goya, tant al palau de Boadilla del Monte com al d’Arenas de San Pedro. Entre els artistes que patrocinava hi havia una família de músics catalans: els Font, Francesc i els seus fills Antoni, Pau i Joan, que havien format un quartet de corda al qual s’afegí com a violoncel·lista el propi Boccherini. Això explicaria la inclinació del compositor italià pels quintets de corda, com el famós Quintet op. 11, núm. 5, que il·lustra el film El quintet de la mort (1955), amb un gran Alex Guinnes en el paper del professor Marcus.

La soprano Anaïs Oliveras, formada al costat del mestre Jordi Savall, és una entusiasta de Boccherini, a qui considera injustament infravalorat, especialment l’Stabat Mater, que és la gran aposta personal de la cantant, després de l’enregistrament que en va fer l’estiu de 2019 a l’Atlàntida de Vic. L’Ensemble Clementina està format per Guadalupe del Moral i Elisabet Bataller, violins, Jordi Armengol, viola, Emmanuel Balssa, violoncel, i Xavier Puertas, contrabaix. La sensibilitat, l’emotivitat i el plaer estètic estan servits. 

Xavier Vega i Castellví
Núvol