Cerca de notícies

Enquesta

L'OSV, l'Escolania i l'orgue menys convencional

25/6/2021 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/losv-escolania-i-orgue-menys-convencional-188082

L’OSV i l’Escolania de Montserrat faran un concert protagonitzat per l’orgue amb obres poc habituals de Händel, Haydn i Anselm Viola.

L’últim concert de la temporada de l’Orquestra Simfònica del Vallès al Palau de la Música es farà el 28 de juny propvinent i ens acostarà un programa que té l’orgue com a protagonista. Sota la direcció del seu titular, Xavier Puig, al costat de l’orquestra, l’organista Álvaro Carnicero interpretarà el Concert op. 4 núm. 6, de Georg Friedrich Händel. A continuació, l’Escolania de Montserrat cantarà el Magnificat a set veus d’Anselm Viola. Completarà el programa la Gran Missa amb Orgue, de Franz Joseph Haydn, amb la presència del tenor Roger Padullés, el baríton Xavier Mendoza, i la Capella de Música de Montserrat.

Aquest concert forma part del Festival Internacional Orgue de Montserrat, i se celebra tres dies en tres llocs diferents: el 18 de juny a la catedral de Perpinyà, el 19 a la Basílica de Santa Maria de Montserrat, i finalment, el 28 al Palau. Val a dir que tots els cantants, incloent-hi els dos solistes, son o han estat escolans de Montserrat, condició que també es fa extensiva a l’organista, Álvaro Carnicero.

“Es pot dir que no és fàcil superar Händel tocant l’orgue, llevat que parlem de Bach a Leipzig”, va escriure el teòric musical Johann Mattheson l’any 1739. Tot i això, dins la seva extensa i variada producció, Händel no ens ha llegat gaires obres per a aquest instrument. A diferència dels orgues que Bach tenia tant a Weimar com a Leipzig, armats amb dos teclats i pedaler, els que tenia Händel a Anglaterra eren més petits, amb un sol teclat i sense pedaler i, per tant, amb un so més suau i més adaptable al volum d’una orquestra petita.

Els sis concerts per a orgue de l’op. 4, Händel els va escriure no com a peces de concert, sinó per incorporar-los a algun dels seus oratoris com a peça de farciment que li permetessin el lluïment propi com a organista, una cosa que el públic de Londres esperava amb avidesa. L’any 1734, quan el Händel empresari va traslladar la seva companyia al Teatre del Covent Garden, inaugurat dos anys abans, va ser quan va començar a introduir música per a orgue a les seves òperes, que ja estaven en total declivi.

L’any 1736 va escriure els sis concerts de l’op. 4, quatre dels quals va incorporar als oratoris Esther, Athalia i Deborah. Els altres dos, els núm. 1 i 6, els va escriure per a l’oda Alexander’s Feast. El núm. 6 HWV 294, el que sentirem interpretat per Álvaro Carnicero, estava escrit originalment per a arpa, dedicat a l’arpista gal·lès William Powell. De fet, la versió original és una obra força coneguda fora del món de la música clàssica. És l’únic dels sis concerts totalment original, sense autopréstecs d’altres obres.

Anselm Viola (Torroella de Montgrí 1738 – Montserrat 1798) és conegut com a pedagog de l’escola de Montserrat, on es va formar i d’on va ser professor. La seva vessant com a compositor s’ha posat de relleu més recentment, gràcies al treball que Maria Lluïsa Cortada en va publicar i a alguns enregistraments. Si bé se sap que la seva producció va ser extensa, el cert és que bona part es va perdre de resultes de la crema de l’arxiu del monestir de Montserrat el 1811 durant la Guerra del Francès.

Viola va rebre formació musical a l’Escolania de Montserrat durant vuit anys. Una de les tasques dels escolans era la de prendre part en les funcions religioses de la capella de música amb la interpretació d’obres polifòniques de compositors montserratins o d’altres de gran renom, com per exemple Haydn, que va exercir una gran influència en la música montserratina durant el darrer terç del segle xviii. El 1758 es va traslladar a Madrid, on va continuar els estudis durant deu anys, i on va entrar en contacte amb José de Nebra i va absorbir la influència italianitzant que imperava a la cort espanyola. Un cop tornat a Montserrat, va rebre el títol de mestre d’Escolania, que va exercir durant trenta anys. El seu deixeble més cèlebre va ser Ferran Sor.

L’Escolania de Montserrat, amb acompanyament d’orgue, interpretarà el Magnificat a set veus del Pare Anselm Viola, de manera que en aquesta obra central del programa convergiran feliçment el compositor i els intèrprets per la seva pertinença montserratina.

Si Haydn havia exercit influència en la música montserratina de l’època, el concert de l’Orquestra Simfònica del Vallès no es podia cloure de millor manera que amb una obra religiosa del gran compositor del Classicisme vienès. Tot i que Haydn es conegui sobretot per les simfonies i els quartets de corda, va ser molt prolífic en tots els gèneres, i podem afirmar que la música vocal constitueix gairebé la meitat de la seva producció, comptant òperes, oratoris, cantates i música litúrgica. Les catorze misses que va escriure en dues èpoques per als prínceps d’Esterházy son, llastimosament, autèntiques rareses d’escoltar en concert.

La Missa in honorem Beatissimae Virginis Mariae, Hob.XXII:4, coneguda en terres de parla alemanya com a Gran Missa amb Orgue, data de 1768 i pertany a la primera època de Haydn com a Kapellmeister de la cort d’Esterházy amb el príncep Nicolau I, al servei del qual va estar prop de trenta anys. Escriure música religiosa per a celebracions litúrgiques privades era un dels molts deures que Haydn tenia com a Kapellmeister, i la Gran Missa amb Orgue la va escriure per interpretar-la el 1770 al nou palau d’estiu que el príncep s’acabava de construir a Esterháza, a uns 40 km d’Eisenstadt, on tenia la residència oficial. Recordem que dos anys més tard, el 1772, va ser l’any en què l’estiu a Esterháza es va allargar tant —deu mesos— que Haydn va escriure l’anomenada Simfonia dels Adéus com a manera diplomàtica de demanar al príncep que la cort, amb els seus músics, tornés a Eisenstadt perquè poguessin retrobar-se amb les seves famílies.

Les catorze misses que Haydn va escriure son, llastimosament, autèntiques rareses d’escoltar en concert
La designació de Gran Missa amb Orgue ve donada per diferenciar-la de l’anomenada Petita Missa amb Orgue, escrita posteriorment. La “Gran”, Haydn la va compondre pensant en ell mateix com a intèrpret d’orgue. Escrita en la tonalitat de Mi bemoll Major, s’insereix de ple en el període Sturm und Drang, i recull les característiques expressives d’aquest corrent preromàntic, tan present en les simfonies del període intermedi de la seva producció orquestral, com la mateixa Simfonia dels Adéus.

La tria d’una missa de Haydn és un motiu de joia suprema, i encara més tractant-se d’una missa del primer període, ja que les més conegudes son les del segon, posterior a l’etapa londinenca, on trobem la Missa Nelson o la Missa in tempore belli, per exemple. Felicitem entusiàsticament la iniciativa, l’Orquestra Simfònica del Vallès i el Festival Internacional Orgue de Montserrat, per acostar-nos obres tan precioses i tan imponents com poc conegudes del patrimoni musical de la humanitat. 

Elsa Álvarez Forges
Núvol