Cerca de notícies

Enquesta

‘La Bottega d'Opera' de l'ESMUC

1/5/2021 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/la-bottega-dopera-de-esmuc-174337

Un projecte per la recuperació del patrimoni operístic ibèric amb la col·laboració del Liceu i el Teatre de Sarrià.

Un dels temes que cada vegada més sovint trobem en l’agenda de debats actuals és quin serà el futur pels joves que, tot i estar carregats de títols, formacions i qualificacions excel·lents, sembla que no se’ls presenta més que un via incerta, dubtosa i d’oportunitats minses un cop s’acabin els anys de formació universitària. Amb el projecte La Bottega d’Opera, l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) ha volgut incidir en aquest abisme professional que es presenta per molts dels seus estudiants, un projecte que és alhora una aposta ambiciosa per a la recuperació i investigació del patrimoni operístic d’alguns dels grans però desconeguts noms del panorama musical català, com és el cas de Carles Baguer i, a més, d’exploració dels seus vincles en el si de la península ibèrica, com per exemple amb el cèlebre músic vuitcentista Marcos António da Fonseca Portugal.

Per això mateix, el divendres 30 d’abril a les 19.00 h i el diumenge 2 de maig a les 18.00 h, el Gran Teatre del Liceu i el Teatre de Sarrià acolliran respectivament les representacions de La principessa filosofa de Baguer i I due gobbi de Portugal en format concert, un repertori que serà interpretat pels estudiants de cant i interpretació de l’Orquestra de l’ESMUC precisament per possibilitar una altra dimensió pedagògica de la seva carrera acadèmica, la més intrínsecament relacionada amb el món laboral. No només per les connexions que el Liceu i el Teatre de Sarrià brinden al projecte fent de pont entre l’esfera de l’acadèmia i la de la realitat professional, sinó també perquè la mateixa concepció i ideació d’aquest vol subvertir d’arrel el mur infranquejable amb què topen els joves vinculats a l’estudi musical, en tots els sentits d’aquest sintagma. Així és com, per exemple, l’estudiant Robin Sansen ha participat de l’orquestració i direcció musical de les òperes, assistint al cèlebre director i flautista italià Marzio Conti.

La Bottega d’Opera, com bé indica el mateix nom i com exposa la seva coordinadora, la professora Mireia Pintó, té la voluntat transdisciplinària d’abordar tots els camps del que implica pensar, crear, interpretar i gaudir d’una òpera. En aquest sentit, no s’ha apostat, per tant, per donar la oportunitat als estudiants de grau i màster de l’ESMUC de poder interpretar ‘‘una òpera més’’ al Liceu, sinó que el projecte compta també amb la vessant d’investigació i recerca musicològica, liderada per Oriol Pérez Treviño. Sense aquesta vocació total, vocació que, a més, és intrínseca a l’esperit operístic per la seva dimensió ‘‘d’obra d’art total’’, la immersió i l’experiència de recrear les òperes de Baguer i Portugal no seria plena. Com bé remarca la directora de l’ESMUC Núria Sempere, ‘’són necessaris una precisió, un interès i un esperit de totalitat i de compromís ple, que només es pot aconseguir en un projecte com aquest’’ per tal que els objectius de La Bottega puguin acomplir-se de manera satisfactòria. ‘‘No n’hi ha prou en què els cantants siguin dalt l’escenari, cal que tots els integrants del projecte, des dels músics als encarregats de l’attrezzo, se sentin part del què implica fer òpera’’.

Després de diverses temptatives, la darrera truncada per la situació de pandèmia, i dels incipients brots que sorgeixen cada any del taller d’òpera de l’ESMUC, La Bottega veurà a llum finalment aquesta primavera, emmirallant-se a les fites que han assolit institucions com la Indiana University Bloomington, capdavantera pel que fa a la col·laboració entre el món acadèmic i el professional i de talla excepcional en àmbit internacional. Així és com, advocant i potenciant per una forta implicació entre institucions privades com el Gran Teatre del Liceu o el Teatre de Sarrià, de l’ESMUC ha recuperat i començat a fer palpable aquella vella i oblidada idea que l’òpera és per tothom, que tothom pot entendre-la i sentir-la com a pròpia, no només pel gaudi que suposa sentir-se travessat per la irracionalitat d’un llenguatge com el musical, comprensible des de totes les parts del planeta, sinó també perquè és necessària la seva contribució en tant que ens fa plantejar dilemes morals, amorosos i polítics que són de la més febrosa actualitat. Com ho és, precisament, què els passa a aquests joves idealistes i filòsofs que, talment com la protagonista de La principessa filosofa, malgrat no voler saber res del món real, seran els qui l’hauran de governar el dia de demà.  

Ivet Zwatrzko i Pou
Núvol