Cerca de notícies

Enquesta

Tots venim a parlar del nostre llibre

23/4/2021 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/tots-venim-a-parlar-del-nostre-llibre-172359

Sons i salons, #raconsmusicals i la descentralització de les propostes musicals

Diumenge vaig anar a un concert al meu poble d’acollida, Sant Pere de Ribes, -oi que tothom sap que soc flixanca?- a la clausura del cicle Lírica Ribes, que enguany tenia per lema “Tu trenques el silenci. Tots salvem la cultura”. Ja sabia què anava a veure, però, malgrat la meva profunda tendència a sobrevolar la realitat, és cert que la voràgine del dia a dia no em va fer prendre prou consciència de la rellevància de la proposta artística que vaig veure en directe. Sons i Salons és un viatge a la música de saló que homenatja Pauline Viardot i Paolo Tosti dels quals celebrem, enguany, els 200 i 175 aniversari.

L’excusa de les efemèrides -que omplen la meitat dels programes que van més enllà “del de sempre”-, en aquest cas, transcendeix la mera anècdota. La recerca musicològica que ha fet Andreu Miret és acurada i intel.ligent i no es limita a la caça d’obres que encaixin només estilísticament, sinó que tot plegat està bastit a partir d’un relat escènic, musical i dramàtic impecable. Sabeu que molta part de la meva feina quan escric és dotar de sentit les propostes. Quan em ve la feina tan ben feta m’esborrono. Però encara em queden coses a dir, començant per reivindicar la figura de la pianista, Viviana Salisi, que posava veu als viranys dels mons creatius de Viardot i Tosti que visitàvem i les seves connexions, en un guió de gran interès tant literari com musicològic. Però Salisi posa veu a coses molt més rellevants de forma sincera i perseverant, com a impulsora i catalitzadora de la creativitat de tants artistes de casa, a qui encoratja a bastir programes amb personalitat i ben treballats, encara que siguin a petita escala, encara que siguin en petits escenaris. La seva força -la de Salisi- es trasllada a racons musicals que no entren necessàriament sempre a la voràgine centrífuga de la capital que al final es torna titànica. I sabeu que nosaltres tenim debilitat per l’honestedat, la passió, la perseverança i les propostes que ens fan créixer a tots, començant pels propis artistes però, en especial, als qui tenen la sort de topar amb artistes que fan les coses amb tanta militància. D’altra banda, hem descobert una jove soprano que apunta moltes maneres. Maëlis Robinne té un timbre bellíssim i unes grans dots escèniques i, malgrat una tècnica encara en construcció, la seva actitud és tan valenta com d’encantadora és la seva seductora combinació de dolçor i perspicàcia. Fou encisador anar a visitar els artistes al camerino i que elles s’acomiadessin per anar a buscar el tren i l’autobús. D’això se’n diu ofici.

Qui estava ja tranquil, perquè s’havia arribat a tot i té casa seva a un pas del Centre Parroquial és Andreu Miret, una estimadíssima ploma que havia gestat grans textos a Castafiore. Durant molt de temps, ens escrivia unes crítiques tan documentades com rellevants, plenes de reflexions interpel·ladores que desprenien una sensibilitat d’aquelles que et posa els pèls de punta. Certament, el trobem molt a faltar, però ens congratula enormement que l’abandó hagi estat per un fi que s’adequa a la seva veritable vocació: dedicar-se professionalment al món de la lírica. Miret, cantaire de l’Escola Coral i actualment, peça fonamental de l’Orfeó Català, ha cursat la seva formació superior a l’ESMUC. Encara amb el dilema de si és tenor o baríton (diumenge va sonar com un autèntic Heldentenor), tot i que no ho tinc sempre clar, es troba un punt clau de la seva carrera. Alguns potser reconeixeran aquest estat de frontissa permanent entre ser present a comarques per fer-te un nom -i, alhora, picar portes de més amunt- gràcies a la gestació de projectes innovadors que impliquen treballar des de la idea generatriu, el disseny del repertori, el relat musicològic, la maquetació d’un dossier que faci molta patxoca, al fotografia, la il.luminació i la microfonia de l’espectacle, gestionar la contractació, la venda d’entrades fins presentar-ho al programa .CAT, al mateix temps que poses tota la carn a la graella per perfeccionar la tècnica, millorar l’expressivitat, perdre la por a segons quin repertori, -important!- cal cuidar l’estètica: la de les xarxes i la pròpia, perquè tots sabem que els cantants i les cantants han de ser guapos i sexis. Tot plegat, un esgotament que porta la situació de tenir un 5 per cent del temps per assajar, sense tenir en compte que el que cobraran els artistes serà miserable.

Un equilibri molt difícil de gestionar en terres meridianes en què el suport econòmic a la cultura i tots els artistes és tan simbòlic i la precarietat tan plausible que converteixen tantes ments creatives en homes i dones “orquestra”. Però el comportament de tots els músics no és sempre tan perseverant. Alguns cauen en el victimisme, en l’actitud de “ja em trucaran” o, pitjor, “és que han trucat a aquell i el seu so no és tan bo com el meu”. Afirmacions sense sentit si recordem que un artista és, per definició, aquella persona que transcendeix la realitat amb una veu única, plena d’autenticitat i que no ha de competir estúpidament amb altres artistes de qui, precisament, pot aprendre i conèixer noves maneres d’enfrontar-se a la pràctica artística. Potser cal que aquests creadors vagin una mica més als concerts dels propis companys -i no rivals- i prenguin una autoconsciència -de vegades terrible- que els situï l’ego en la seva justa mesura. Una quimera? En tot cas, i aprofitant que avui és Sant Jordi, cal canviar l’actitud de “he vingut a parlar del meu llibre”, d’altra banda, tan necessària com llegir-ne d’altres. Sinó, potser és millor que desmuntem la paradeta.

No obstant, aquest projecte ens ha fet pensar en tantíssimes manifestacions musicals que s’esdevenen per tot Catalunya, que queden sovint amagades i a les quals no podem arribar malgrat la nostra vocació de donar veu a qualsevol proposta honesta que defensi la cultura de forma integradora -i transformadora. Per això volem que ens escriviu a ainavegar@gmail.com amb una fotografia de l’acte, el nom dels artistes i la proposta i una frase que resumeixi què es vol expressar i en farem un post a @castafioreNUVOL. O, simplement, podeu usar el hashtag #raconsmusicals i us cedirem part del nostre modest espai. 

Aina Vega i Rofes
Núvol