Cerca de notícies

Enquesta

Roger Padullés: “Vivim una re-renaixença del repertori català”

7/4/2021 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/roger-padulles-vivim-una-re-renaixenca-del-repertori-catala-167186

Amb el pianista Francisco Poyato, el tenor presenta ‘Records i somnis’ a L’Auditori.

El tenor Roger Padullés i el pianista Francisco Poyato presentaran el seu disc Records i somnis dimecres dia 7 d’abril a L’Auditori. Es tracta de la primera vegada que es grava la integral per a veu i piano de Juli Garreta, molt conegut com a autor de sardanes, però encara per descobrir com a compositor de música simfònica i gran coneixedor de les avantguardes europees. Atès que bona part de les seves cançons s’han perdut, aquest recull és el resultat d’un intens treball musicològic i un projecte en el qual Padullés s’ha implicat de manera molt personal. Parlem amb el cantant sobre patrimoni, l’escena catalana i la necessària reivindicació de Garreta.

El primer objectiu era que quedés fixada una primera versió de totes les cançons que s’han recuperat. Evidentment, no es fa amb finalitats econòmiques perquè la venda de CD està com està. I després hi ha la segona part: que es parli del compositor i que també es parli dels intèrprets. En aquest sentit, jo crec que s’estan aconseguint totes les fites perquè està tenint força acceptació i ja tenim una interpretació de referència. A partir d’aquí, voldria que la gent ho escoltés i, evidentment, ho millorés, però ara ja tenim una base sobre la qual discutir.

Com ha estat el mètode de treball per arribar a Records i somnis?

Hem intentat ser bastant escrupolosos a l’hora de fer una anàlisi de les partitures, que les transcripcions estiguin ben fetes, que no hi hagi errors tipogràfics… Per exemple, hi havia algunes cançons que eren d’origen popular de les quals només teníem una estrofa i nosaltres les hem completat per tal que les peces tinguin una línia argumental, tal i com hauria estat la voluntat de Garreta. Hem intentat presentar una primera versió bastant treballada que pot ser un bon punt de partida perquè altres intèrprets hi diguin la seva.

Esteu contents amb l’acollida de la vostra proposta?

Estem contents amb la repercussió. Penso que hi havia ganes de novetats i, en aquest sentit, l’enregistrament de totes les peces que s’han conservat ha sorprès gratament a molta gent. L’objectiu a mig termini és intentar recuperar Garreta com a un dels grans compositors que hi ha hagut a Catalunya.

El treball musicològic ha hagut de ser complicat, doncs. Explica’ns com va sorgir el projecte.

El pianista Josep Surinyac i jo teníem en ment fer un enregistrament d’algun compositor en qui convingués posar en el focus. Primer ens havíem fixat amb en Joaquim Serra però vam saber que altres persones ja se n’estaven ocupant, d’ell. Vam parlar amb l’Anna Costal, que és musicòloga i professora de l’ESMUC, que ens va comentar que de Garreta faltava molt per descobrir i enregistrar. El tema ens va agradar i aviat vam saber que en Guillem Martí, un dels alumnes d’un amic comú, el Joaquim Rabasseda -que també pertany al departament de musicologia de l’ESMUC-, estava fent el seu treball de fi de màster justament sobre les cançons de Garreta. Ells portaven ja mesos fent recerca de partitures que creien que podien estar en diferents arxius. De fet, aquesta és una tasca que ja havia començat l’ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, que ha penjat a la seva web els manuscrits de Garreta que s’han trobat. Nosaltres hi vam acabar de donar l’últim impuls. Per exemple, en partitures que només s’havia conservat la part de piano, nosaltres hi hem afegit la lletra perquè en coneixíem l’autor. Al final hem aconseguit reunir 21 partitures, que són aproximadament un terç de les que es creu que Garreta va compondre.

I com s’hi suma en Francisco Poyato, al projecte?

S’hi suma per raons mèdiques! En Pep Surinyac va estar malalt de Covid durant tot el procés i, sentint-ho molt, no va voler que endarreríssim la gravació i se’n va desvincular. En Francisco s’ho va agafar amb moltes ganes, va estudiar moltíssim i al final ha estat ell qui ha enregistrat les peces. El treball ha estat molt enriquidor. Ara, tots dos són pianistes d’excepció!

No només esteu presentant un CD, sinó que recupereu patrimoni català i el llegueu a les generacions futures.

Jo desitjaria que el disc tingués una data de caducitat molt propera perquè voldrà dir que s’han trobat més partitures i altres artistes o estudiosos hauran trobat peces que ara es consideren desaparegudes. Sobre Garreta, val a dir que, a diferència d’altres casos, no va ser la Guerra Civil qui el va silenciar, ja que va morir el 1925, quan tenia just 50 anys, per una malaltia mal diagnosticada. Però sí que hi ha molts compositors desconeguts a causa de la guerra i és feina nostra anar-los redescobrint. Parlem de gent que, en vida, van influir en músics posteriors, com Toldrà o Mompou, i ara ens ha quedat un buit. Pel que fa a Garreta, la seva mort prematura ens va privar d’un músic que estava predestinat a fer grans coses. Pensem que era amic personal de Pau Casals, que va veure en ell un compositor com n’hi ha pocs i el va animar a compondre peces per a la seva orquestra. També estava triant llibret per escriure una òpera! Tenia una gran facilitat per impregnar-se d’altres estils i altres músics. Fins i tot va anar a Bayreuth, va quedar fascinat per Els mestres cantaires i va declarar el seu objectiu de fer uns Mestres cantaires catalans!

Això que comentes és d’una ambició fabulosa i no quadra gens amb la imatge de Garreta com a músic autodidacta i autor de sardana i cançó popular.

No és el primer cop que t’endinses en el repertori català: tens un disc dedicat a Mompou. Diries que hi ha un moviment de recuperació i dignificació de la música catalana?

Penso que sí, que és un moviment que està sorgint. Som uns quants els intèrprets que estem entrant en aquest tema i fins i tot jo un dia ho vaig qualificar de manera agosarada de “Re-reinaxença” de la música que es feia abans de la Guerra Civil, que a Catalunya era d’una qualitat i en una quantitat excepcionals. Crec que els nostres autors els hem de posar en valor. Hi ha editorials que s’estan movent i la tasca que s’està fent des de l’Associació Joan Manén per recuperar en els seus concerts autors relativament desconeguts està sent molt important i espero que encara en serà més.

Com veus el panorama català? A banda de recuperar el patrimoni, no hauríem de donar més feina als intèrprets de casa?

Aquest és un discurs que ve de llarg! Moltes vegades els programadors es justifiquen dient que, a nivell quantitatiu, sí que hi ha prou intèrprets catalans que van cantant en els nostres auditoris. Però hauríem de mirar quants de nosaltres fem primers papers, que és el que realment hauríem de millorar. No seria sobrer que, per exemple, el Liceu fes un primer repartiment internacional estel.lar i un altre amb gent d’aquí. També hauríem d’intentar que els estudiants que surten dels conservatoris superiors no s’hagin d’enfrontar al salt que suposa passar de les aules directament al Liceu. És un salt molt gran que molt poques vegades s’aconsegueix. Com a país ens caldria impulsar un estudi d’òpera -jo vaig estar durant dos anys al d’Estrasburg-, on arribes molt jove i et formes fent papers petits en òperes i ja poses un peu en el món professional. Calen diners perquè a Catalunya no li manquen pas teatres, el que manca són programacions estables on la gent es pugui fer seus aquells qui hi treballen. Ens pensem que la cultura és una cosa intangible però no, és molt tangible i pot ser un gran motor econòmic.

Quins projectes tens ara?

Ara presentarem el disc a Girona i a Barcelona, i la intenció és anar fent concerts entorn al projecte. A més, tal i com vaig fer amb un espectacle que vaig escriure sobre Emili Vendrell, la meva idea és fer un projecte didàctic sobre Garreta, on estiguin algunes d’aquestes cançons però també es puguin escoltar les seves sardanes i fragments de les seves obres simfòniques, algunes de les peces que el van influir, de manera que el públic pugui tenir una visió general de qui va ser aquest personatge. Com que aquí només anem a cop d’efemèride, el meu gran objectiu és arribar al 2025, que marcarà el centenari de la mort de Garreta, amb un nivell de coneixement significatiu pel que fa a aquest compositor. Ara estic escrivint l’espectacle i espero que arribarà a molta gent.

Meritxell Tena
Núvol