Cerca de notícies

Enquesta

Mahler, el liederista del bon salvatge

5/4/2021 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/mahler-el-lidederista-del-bon-salvatge-166846

El Janus de Mitteleuropa vist per Röschmann, Bostridge i Gardolińska amb l’OBC

Gustav Mahler és el compositor còsmic. Concep la simfonia com “allò que és capaç d’abraçar-ho tot”. Tanmateix, el seu repertori se centra, de forma pràcticament exclusiva, en el simfonisme i el culte al lied amb piano o orquestral. El bohemi vienès és l’excepció a una -personalíssima- regla d’or: només els compositors anteriors a 1910 que excel·leixen en el culte a la literatura per a quartet de corda passen el sedàs de la genialitat sense apel·latius, perquè el gènere posa les capacitats dels creadors al límit. Però la grandiloqüència sonora i l’ambiciosa voluntat d’acaronar l’absolut en Mahler és allò que ens situa a nosaltres mateixos al límit. Sobretot, si som conscients que el compositor marca un abans i un després, com a Janus de Mitteleuropa. Abans de Mahler, hi havia Romanticisme, i després, ja no és possible. No és pas un trencador, però tensa de forma tan fina les cordes que darrera seu només es pot sembrar en camp de terra acabada d’abonar. Però no oblidem que era un caràcter força conservador que, a més, va conèixer de ben aviat el respecte dels seus col·legues i, després d’anys per teatres alemanys, va acabar sent l’honorable director de la Hofoper de Viena. Tot i provenir d’una família humil, va guanyar-se relativament bé la vida des de l’inici, sense les penalitats d’artistes immediatament més joves, entre ells, el trio dodecatònic o la literatura d’un Schnitzler o un Werfel. Precisament, aquest darrer, seria el segon marit d’Alma, la companya eterna de Mahler, una ànima tan sensible com seductora, abnegada devota i, alhora, un àngel emmetzinador i perillós que inspiraria fins al sublim amb un intel·lecte tan excels que va enamorar, pels volts de la mort del mestre, el 1911 -causant un dolor sense precedents a la comunitat artística vienesa-, Franz Werfel, el literat, i, posteriorment, Walter Gropius -sense oblidar Klimt o Kokoshka. Alma Schindler -Mahler Werfel Gropius- va influir decisivament el món musical (Mahler), literari (Werfel) i de l’arquitectura de la Bauhaus (Gropius), com a mínim. Però, per damunt de tot, va ser l’impuls definitiu de Mahler per esdevenir el geni monumental -tal vegada, el darrer geni romàntic emprant termes històrics- que va arribar a ser. Moltes vegades, el millor que li pot passar a una ànima torbada com l’artística és que algú li aporti serenitat. La serenitat, durant molts anys, es deia Alma.

Abans de casar-se amb la seva musa i ànima de les seves obres, Gustav Mahler trobava temps als estius per compondre, ja que la seva exigent activitat com a director musical era realment intensa. Com a gran conreador de lied, un gènere que el bohemi vienès porta a la màxima maduresa i complexitat harmònica, entre el 1887 i el 1891 se sent atret per poemes de Clemens Brentano i Achim von Arnim compostos entre 1805 i 1808. Les dotze històries escollides de Des Knaben Wubderhorn que musica Mahler tracten d’un tema enterament romàntic, que uneix la força de la natura amb la innocència d’un jove i les aventures que viu amb el seu corn màgic. Un exemple més de mitologia profana entorn a l’eterna espiritualitat de la Deessa Natura i la idea rousseauninana del “bon salvataje”, que només podrà ser refutada definitivament des del pessimisme ontològic de Nietzsche, que s’estén com una taca d’oli per tota la filosofia del XX.

Podrem escoltar aquesta obra en una ocasió molt esperada a la temporada de l’OBC de L’Auditori els dies 9 i 10 d’abril a les 19h a la Sala Pau Casals, però per qui no pugui gaudir en directe de l’ocasió, podrà escoltar la proposta a través de L’Auditori Digital el dissabte 10 en directe. L’OBC estarà dirigida novament per un talent femení, compromís ferm de Robert Brufau, que proposa en aquesta ocasió Marta Gardolińska, una joveníssima directora polonesa de només 33 anys que, de ben segur, donarà un aire nou a les melodies postromàntiques que, d’altra banda, defensaran en format solista la soprano Dorothea Röschmann i el tenor Ian Bostridge.

El concert s’encetarà amb una obra de Witold Lutoslawski, Little Suite (Mala suita), de 1950 (rev. 1951). El compositor polonès beu de totes les fonts de la literatura eslava nacionalista i presenta una composició on la tonalitat sovint es posa en dubte, amb una sonoritat estranyament amigable que arriba a ser tan incisiva per un tractament expressionista i localment intens que s’accentua amb uns ritmes d’aires stravinskians. L’obra presenta un gran protagonisme de la flauta, que ens introdueix l’obra de forma sinuosa i té d’altres moments solísitics que aporten serenitat i una pinzellada bucòlica a la proposta sonora global. És una obra breu però de gran intensitat en què Lutoslawski combina moments de gran lluminositat amb d’altres que tendeixen al so mistèric. Una reivindicació dels grans referents eterns del vint, revisant, després de la Segona Guerra Mundial, imponderables com Prokófief, Bartók o el mateix Stravinski.

La proposta té dues cares: l’essència de la germanitat i l’etern conflicte intern de l’est de pertànyer i mantenir-se al marge de la gran tradició europea, malgrat ser conscient que les bases en què se sustenta el seu llenguatge musical son les del cànon. A més, ambdues obres tenen en comú l’arrel popular i, per tant, son una mostra més de la necessitat de la dissolució dels límits mentals de melòmans i musicòlegs entre el culte i el popular, en un món on els compositors beuen de tot impuls, no només dels grans noms del passat, sinó de tot el que els envolta. Qualsevol melodia innocent es pot convertir en el gloriós tema d’una simfonia. O d’una missa. O potser els motius musicals les passions d’aquesta Setmana Santa són mèrit absolut de Bach?

Podeu comprar entrades per al concert ‘El corn màgic de la joventut’ al web de L’Auditori. 

Aina Vega i Rofes
Núvol