Cerca de notícies

Enquesta

La recepta sonora de Martina Ribalta

31/3/2021 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/la-recepta-sonora-de-martina-ribalta-165317

La coordinadora de Barcelona Obertura posa veu a una tasca gegantina, col·legiada i internacionalitzadora.

Idear, projectar, executar. Tan senzill com això i, alhora, tan complicat -especialment des de fa un any. A Martina Ribalta l’esperona acompanyar els artistes fins assolir el seu somni dalt d’un escenari a través de la seva passió, la producció de concerts atenta i personalitzada, de qualitat, talment com una cuinera que cou els projectes, agafa els ingredients que els músics li posen sobre la taula de treball i idea una recepta suculenta però sana, artesanal, i totalment innovadora de la qual ens en gaudim tots com a espectadors. Una feina tan glamourosa com la de treballar amb “una cadena de mil coses boges a tenir en compte”, sense que res falli. La historiadora de l’art, coneguda també pel seu rol de responsable de producció de la Schubertíada de Vilabertran és, actualment, xef de la proposta musical més ambiciosa -i boja- de Barcelona, com a coordinadora de Barcelona Obertura, després d’agafar el relleu de Víctor Medem, amb qui havia col.laborat des de la gestació del projecte. Així, Ribalta idea, projecta i executa, ara, a gran escala, com a teixidora d’aliances, filadora d’idees i, enguany, sargidora d’una programació afectada dramàticament per la pandèmia que calia tornar a cosir per coherència i compromís amb la impossibilitada edició del 2020 i tots els seus intèrprets, sense deixar de banda dos homenatjats com Beethoven i Gerhard. Ara, que s’acaba la voràgine del mes de març, amb el festival bullint per la ciutat, Ribalta posa la darrera puntada a la intensíssima activitat -que es reprèn al juny amb la integral de sonates del geni de Bonn- i ens ofereix la seva visió retrospectiva del festival, el món musical, la programació artística i la gestió cultural, sense deixar de banda els seus desitjos per al 2022, acompanyats d’un somriure.

Martina Ribalta fa temps que cuina i teixeix al costat de Víctor Medem, qui va ser l’ideòleg del projecte, en el seu moment un artefacte visionari que ràpidament va tenir el suport de Barcelona Global. L’objectiu era engrescar i convèncer les tres grans cases de clàssica de Barcelona, el Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música Catalana i L’Auditori i oferir un producte conjunt al món per situar Barcelona com a capital de la clàssica a nivell mundial, amb la participació també d’Ibercàmera, i, posteriorment, el Conservatori del Liceu i l’Orquestra Simfònica Camera Musicae (OCM). I què millor que oferir-ho a la primavera, quan Barcelona floreix i el clima acompanya a passejar entre concert i concert. La idea que Medem i Mateu Hernández, director de Barcelona Global, van exposar als diferents agents que intervenen en el projecte va ser aplaudida, i el 2019 es va fer realitat.

La seva primera edició va demostrar dues coses, segons Martina Ribalta. En primer lloc, que “Barcelona pot ser una capital musical de primer nivell i bona part dels agents artístics i polítics n’estan convençuts”, però, en segon lloc, “calia aprofundir més en la voluntat d’oferir un producte artístic col.legiat més unitari”. El 2020 era un intent de perseverar en arrodonir i oferir poc a poc una proposta més compacta, però, tal i com reconeix Ribalta, “aquest és el gran repte i un horitzó que potser no es realitzarà, tal vegada, fins al 2024 o 2025”.

En aquests moments entre simbòlics i epifànics, on la natura reneix un any després i, per alguns, la divinitat es manifesta solemnement, ens preguntem si la crisi ha servit per reflexionar. Segons Ribalta, a Barcelona Obertura “ens ha anat bé per revisar tot el projecte i sortir-ne enfortits”, especialment sumant esforços per refermar les ganes de seguir, encara que l’organització del festival del 2021 ha estat “en temps rècord, per exigències del guió”. Però quan diu això, a Martina Ribalta se li escapa un somrís, després de l’esbufec, ja que se sent especialment feliç d’haver pogut celebrar l’edició d’enguany: “Fa un any, em vaig passar una setmana trucant a músics per cancel.lar concerts, i això és duríssim. Reconforta poder-los donar una nova oportunitat”.

De tota manera, el Barcelona Obertura Spring Festival 2021 no es tracta ni molt menys d’una clonació de la programació de l’any passat, especialment, i, sobretot, l’oficial, el col.legiat per L’Auditori, el Palau i el Liceu, perquè els eixos artístics són diferents, com toca cada temporada a cada equipament. En canvi, el City + ha mantingut les mateixes línies de programació però amb adaptacions “totalment circumstancials”, sobretot perquè músics estrangers no els ha estat fàcil venir i han proposat ajornar els seus concerts per a la propera edició. De fet, tots els concerts que es reprogramin per al 2022 “hauran d’adaptar el repertori a les línies artístiques que es marcaran”.

Vist amb perspectiva, “el Festival Spring Festival de les cases del 2020 queda en un llimb que es reprendrà quan encaixi artísticament en cada projecte artístic col.legiat”, comentava Ribalta. Respecte a com han afectat els canvis en la direcció del Liceu i la direcció artística adjunta del Palau, Ribalta reconeix que el convenciment i impuls de Christina Scheppelmann i Roger Guasch a l’inici va ser decisiu per tirar endavant el projecte, però el relleu de Valentí Oviedo i Víctor García de Gomar al Liceu i el fitxatge de Mercedes Conde al Palau ha aportat equilibri: “El compromís és total, i ara estem en un punt molt bo: s’hi creu tant a nivell de projecte per atraure públic estranger com a nivell artístic per oferir el millor als catalans i crear públic més crític”. I es persevera en un horitzó comú a nivell de producte artístic únic i compacte que és encara gairebé invisible, tot i que des del principi s’ha treballat intensament de forma conjunta, encara que, especialment aquest any, el producte compacte desitjat ha estat més difícil d’oferir “per una qüestió de supervivència”.

L’experiència de Martina Ribalta a l’Spring Festival i la resta de la seva activitat professional la fa descobrir el que tots ja sabem: “Hi ha una barrera mental molt forta amb la clàssica”. En aquest sentit, el City + ha estat una espècie de revelació. Organitzat amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, l’edició del 2019 va enfortir la seva existència i el va dotar de molt més sentit: “A mi em fa molt feliç anar a un concert del City+ en un centre cívic i veure gent que mai havia anat a un concert de música clàssica gaudir i amb ganes de repetir”. Aquesta edició 2021 ha mirat molt més endins donades les dificultats de viatjar a nivell internacional, però la coordinadora de Barcelona Obertura “no voldria atribuir l’èmfasi en la ciutadania només a la pandèmia, sinó que ja hi havia un interès intrínsec al projecte de cuidar el públic de casa”. Així, s’ha demostrat una cosa essencial i tan necessària avui com la funció social de la programació “de ciutat”.

Sovint veiem la figura del director artístic com aquell que idea, crea i és extremadament original. Però, sovint, es tracta més de “completar un puzzle amb peces molt ben escollides i que han d’encaixar a la perfecció”. Martina Ribalta posa èmfasi en l’intens esforç parafrasejant Picasso: “La inspiració existeix, però més val que t’agafi treballant”. Cert és que els directors artístics van a veure molts concerts i senten centenars de propostes “fins que un dia els ve un idea brutal com recentment ha passat al Palau, quan Mercedes Conde va visualitzar el trio Marco Mezquida, Juan de la Rubia i Alba Corral. És un moment d’inspiració divina, però si la directora no conegués perfectament els artistes i estigués al dia de les propostes no hagués estat possible”. Aquesta feina conjumina diversos elements: “Buscar idees potents i prou àmplies perquè hi tinguin cabuda diversos formats i estar molt al dia de les novetats artístiques, intèrprets i compositors punters i les tendències a nivell internacional”, encara que “és inevitable que desprenguin gustos personals, però això és el que s’anomena segell i no hi ha cosa més subjectiva que les arts!”. Tanmateix, cal, sobretot, “visió de conjunt i entendre les necessitats del públic”, comenta.

Cosmos Quartet
Cosmos Quartet en la seva participació en el Festival Barcelona Obertura City+
En el cas de Barcelona Obertura, “la programació no és pas un full en blanc”. Els músics i els eixos es consensuen amb els directors de les tres cases i un fet molt determinant és que al City+ es compta amb la presència de músics integrants dels cossos estables. “Amb tots aquests ingredients, inventa’t la recepta!”, exposa i, com a bona amant dels arrossos, il.lustra així el procés de treball: “Primer decidim si cuinem carn o peix, i llavors un diu que té gambes, musclos i escopinyes, l’altre té sípia i calamars i l’altre hi posa les postres i el que cal decidir és si serà un arròs caldós, una mariscada o un peix al forn”. I jo pregunto: És possible que algun calamar que havia d’entrar al Spring Festival es coli al City +? Sí, afirma Ribalta, “però no en el mateix format i en espais innovadors i repertoris més arriscats”. El City+ sovint serveix d’àncora per presentar propostes que no encaixen a les sumptuoses sales i, especialment, serveix d’altaveu per a músics joves o no prou assentats i d’un nivell altíssim però que, degut a la gran competitivitat i les restriccions de calendari i espai de les grans cases, no arriben a tenir-hi prou paper. “Al mateix temps, permet oferir propostes de músics consagrats amb unes programacions més desacomplexades que busquen sorprendre ”.

Ara és època de resiliència, però també de desitjos. Per al Barcelona Obertura de 2022, Ribalta espera “que segueixi la bona entesa entre les tres cases -Liceu, Palau, Auditori-, Ibercàmera, OCM i el Conservatori del Liceu, juntament amb l’Ajuntament, que es restableixi la mobilitat internacional, que puguem tornar a tenir 150 persones damunt d’escenari sense mascareta, sense testos cada 2 dies i -sobretot, exclama, amb excitació i, alhora, una desesperació continguda- seria un grandíssim detall poder organitzar els concerts una sola vegada i que se fessin realitat!”. Ara per ara, malgrat tot, es tracta d’especulacions, perquè la realitat és que quan conversem amb Martina Ribalta, la coordinadora de Barcelona Obertura es troba gairebé sola a la Casa Batlló, quan fa un any aquest espai hauria estat envaït de turistes. En un camp més conceptual i de projecte, Ribalta és clara i perseverant en continuar treballant per aconseguir una proposta artística més unitària, però també en continuar posant granets de sorra per dotar Barcelona d’un tret diferencial a nivell musical que pugui atraure la mirada dels melòmans internacionals.  

Aina Vega i Rofes
Núvol