Cerca de notícies

Enquesta

Al poble el que és del poble

26/3/2021 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/al-poble-el-que-es-del-poble-164222

El Quartet Brossa presenta un nou espectacle que desemmascara alguns dels “robatoris” que han comès els grans compositors de la història

Poc a poc el món cultural va recuperant allò que la pandèmia va deixar aturat. Fa un any que el Quartet Brossa, acompanyat pel Gregori Ferrer (acordió), l’Albert Gumí (clarinet) i el Pinyu Martí (percussió), havien de presentar el seu nou disc en un concert al Tradicionàrius, però l’estat d’alarma va impedir celebrar-lo. Aquest mes de març per fi van poder pujar a l’escenari de Gràcia per presentar en directe l’espectacle Folkestral, una revisió en clau tradicional d’algunes melodies cèlebres del repertori clàssic.

La trajectòria del Quartet Brossa (Aleix Puig, Pere Bartolomé, Imma Lluch i Marçal Ayats) està plena de propostes originals, sovint amb un punt provocatiu, i sempre d’una gran qualitat. No és la primera vegada que s’atreveixen amb obres canòniques -el 2014 ja van versionar el cicle Winterreise, juntament amb la Judit Neddermann-, però ara van més enllà amb una nova proposta que, en paraules seves, “intenta difuminar les fronteres entre allò culte i allò popular”. El concert va començar en to reivindicatiu amb la lectura del Manifest del MAM (Moviment d’Alliberació Musical), en el que acusaven als grans compositors de la història de ser uns lladres i haver-se apropiat de melodies tradicionals fent-les passar com a pròpies. Per desfer aquest greuge -deien- havien decidit robar de nou aquestes melodies i retornar-les al poble, seguint l’exemple de grans revolucionaris com Luis Cobos o André Rieu. El resultat foren una dotzena de peces inspirades en obres clàssiques i versionades en forma de dances de diferents tradicions musicals. Així, per exemple, vam poder escoltar el Moldau de Smetana a ritme d’havanera, un poema simfònic de Sibelius en versió reggaeton, o un rondo de Haydn en versió reel. El Quartet Brossa es va adaptar perfectament a tota la diversitat d’estils que van recórrer, i la participació de l’acordió i el clarinet van ser claus per donar el color local definitiu, per exemple en la “Max’ Hora”, inspirada en la Melodia Romanesa de Max Bruch, o en l’espectacular versió de “La Follia” amb rítmes balcànics. Per a les propines van reservar dues convidades de luxe: Joana Gumí i Judit Neddermann. La primera va tocar el fiddle a “Joseph’s reel” (inspirada en un rondo de Haydn) i a “Benjamin’s Bourré” (inspirada en la Simple Symphony de Britten), mentre que la segona va interpretar dos lieder de Winterreise.

El sentit de l’humor fou una constant en el concert, present no només en el manifest inicial, sinó també en les intervencions dels músics i, sobretot, en els propis arranjaments (menció a part mereix el videoclip oficial que van publicar fa un any). Però sota d’aquesta capa divertida i festiva, aquestes versions “folk” ens conviden a plantejar-nos preguntes difícils de contestar -com ara què significa l’autenticitat en música- i qüestionen la condescendència amb la que sovint es tracten els mal anomenats nacionalismes musicals i, en general, la música tradicional. 

Núvol