Cerca de notícies

Enquesta

‘Otello' amb Dudamel

23/3/2021 |

 

http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1943099-otello-amb-dudamel.html

El mestre veneçolà dirigeix per primer cop a l’Estat una òpera escenificada: un ‘Otello’ de l’Òpera Estatal de Baviera que arriba dissabte al Gran Teatre del Liceu.

Cinc mesos i mig després de debu­tar al Liceu amb una versió en con­cert d’Il tro­va­tore, el popu­lar direc­tor veneçolà Gus­tavo Duda­mel retorna al tea­tre líric de les Ram­bles per diri­gir, aquesta vegada en for­mat escènic, la qual cosa no havia fet mai a l’Estat, un Ote­llo de Verdi produït per l’Òpera Esta­tal de Bavi­era i amb un repar­ti­ment inte­grat pel nord-ame­ricà Gre­gory Kunde i el canari Jorge de León en el rol d’Ote­llo, la búlgara Kras­si­mira Stoya­nova i la ita­li­ana Ele­o­nora Buratto en el de Desdèmona, i el baríton mala­gueny Car­los Álva­rez i el serbi Željko Lucic en el del mal­vat Iago. Aquesta pro­ducció bava­resa d’Ote­llo, amb direcció escènica d’Amélie Nier­meyer, es va estre­nar a Munic l’any 2018 i, a Bar­ce­lona, amb dos repar­ti­ments dife­rents, s’estarà en car­tell entre el 27 i el 31 de març, i entre el 6 i el 14 d’abril, amb un total d’onze fun­ci­ons que mos­tren, segons el tea­tre, el com­promís d’ofe­rir una pro­gra­mació de qua­li­tat mal­grat les difi­cul­tats.

Duda­mel, guar­do­nat la set­mana pas­sada amb un Grammy a la millor inter­pre­tació orques­tral, va com­parèixer ahir en roda de premsa amb un dit embe­nat per culpa d’haver donat un cop a la pan­ta­lla de ple­xiglàs davant la qual diri­geix els assa­jos, i va augu­rar que aquest Ote­llo, amb un repar­ti­ment, segons va defi­nir-lo, “lle­gen­dari”, mar­ca­ria “un abans i un després” en la seva car­rera musi­cal. El veneçolà va recor­dar quan va des­co­brir Verdi a través d’un mes­tre seu que “era molt verdià i mozartià” i va decla­rar-se un ena­mo­rat de la pri­mera escena de l’òpera, d’una “força acla­pa­ra­dora”. “Odio Ote­llo!”, va afir­mar tan­ma­teix de manera categòrica, abans de mati­sar que el que odi­ava real­ment era el per­so­natge verdià.

Kunde, Ote­llo en el repar­ti­ment prin­ci­pal, va recor­dar quan, a diferència d’ara, va haver-se de pin­tar de negre –“real­ment negre”– fa deu anys per fer el mateix paper, una pràctica, l’ano­me­nada black­face, que òperes com les de París ja estu­dien pro­hi­bir. “Al prin­cipi em va aju­dar per enten­dre la diferència de ser Otel·lo, però una per­sona blanca no podrà enten­dre mai el racisme que patei­xen les per­so­nes que no són blan­ques. Als EUA ara ens dema­nen que no ens pin­tem la cara, i ho entenc per­fec­ta­ment”, va afir­mar.

Nier­meyer, la direc­tora ale­ma­nya d’escena, va espe­ci­fi­car que, en la seva versió, explica sobre­tot la història d’“una per­sona que torna de la guerra trau­ma­tit­zada i que ha per­dut la con­fiança”. L’acció la situa en un espai tan­cat, “una habi­tació, que es veu en blanc i negre”. La part en blanc, segons Nier­meyer, està rela­ci­o­nada amb l’espe­rança que l’amor encara pot fun­ci­o­nar i que Ote­llo pot tor­nar a con­fiar en Desdèmona, men­tre que la part negra “és on el per­so­natge es veu cada vegada més atra­pat en els seus temors i la seva gelo­sia”.

El con­text de pandèmia, final­ment, no va pas­sar des­a­per­ce­but, ahir, en la pre­sen­tació de l’espec­ta­cle. Gre­gory Kunde va emo­ci­o­nar-se quan va expli­car que feia mesos que no podia actuar, i Duda­mel va remar­car que, en temps com els actu­als, “assu­mir aquests rep­tes sig­ni­fica molt més que fer-ho en temps nor­mals”. 

G. VIDAL
El Punt/Avui