Cerca de notícies

Enquesta

Òpera de Cambra de Barcelona acosta el públic operístic a nous llenguatges musicals

16/3/2021 |

 

Òpera de Cambra de Barcelona acosta el públic operístic a nous llenguatges musicals amb el tàndem Tom Johnson i Paco Mir

Aquest cap de setmana, OCB – AOS presenta l’estrena absoluta a Barcelona de Ópera de cuatro notas (Nova York, 1972), de Tom Johnson, amb una adaptació dramatúrgica i posada en escena de Paco Mir, que es va estrenar a l’estat espanyol el 2015 a Teatros del Canal (Madrid). Dissabte 20 (20h) i diumenge 21 (18h), Sara Bañeras (soprano), Mariana Carrilho (contralt), Carlos Ortiz (tenor), Pau Armengol (baríton) i Alejandro Baliñas (baix) defensaran una partitura estimulant i plena d’al·licients per al públic. És una mostra més de la voluntat de renovar repertori que caracteritza l’Òpera de Cambra de Barcelona, en aquest cas, amb una aposta per mostrar nous llenguatges amb una mirada fresca i des de l’humor.

Mir va quedar fascinat, un matí a París, per atzar, per una obra que parodia els moments abans d’entrar en escena i el transcurs de la funció a través de les relacions que s’estableixen entre les cinc cordes del món operístic -a excepció de la mezzosoprano-, de manera que és un retrat satíric i un xic estereotipat del gran gènere, que parteix d’una mirada hilarant i crítica del sector per part del compositor. Amb un llenguatge musical basat en quatre notes, tal i com indica el títol, Johnson, lluny d’encotillar-se, juga amb llibertat total i crea un engranatge compositiu àgil i fresc, on desplega tot un espectre sonor de gran riquesa i diversitat expressiva.

Com a hereu de Morton Feldman i seguidor d’una tradició iniciada per John Cage, el compositor nord-americà, tan hàbil com a divulgador musical, s’identifica i explora els confins del minimalisme esdevenint un dels màxims exponents del gènere. Empra pocs recursos musicals amb una voluntat potenciadora i busca certa sensació de moviment intern i continu en un so que ens acaba penetrant fins a sentir-nos-el nostre. El joc de la repetició és, en realitat, el cicle de la vida, una monotonia excitant i alhora una calma tensa que ens interpel·la, ens commou i ens inquieta. En realitat, una evolució gens simplista del serialisme i d’altres fenòmens d’avantguarda que converteixen el temps en un concepte abstracte i totalment modulable que gradua la percepció de l’espectador, que rep de forma molt més amable aquest tipus de música que d’altres corrents amb una estètica molt més agressiva.

La proposta de l’Òpera de Cambra de Barcelona compta amb la direcció musical de la pianista Leyre Sáenz de Urturi, la direcció artística i vocal de Raúl Giménez i la d’escena de Paco Mir. L’escenografia original, segell de la casa, compta amb la col·laboració especial de Beatriz Mínguez, Miguel Ángel Coso i Grup de Teatre Schola Cantorum de La Vall d’Uixó 

Catclàssics