Cerca de notícies

Enquesta

L'obra Josafat de Prudenci Bertrana s'estrena en format d'òpera

24/6/2004 |

 

El Fòrum Grec és el marc de l'estrena de Josafat, una òpera de creació contemporània on Pau Guix adapta el text de la novel·la de Prudenci Bertrana. Amb la música composada per a l'ocasió per Pere Josep Puértolas, l'espectacle narra una història d'amors i passions desbocades. A la Universitat de Barcelona del 30 de juny al 3 de juliol.

Recorda Borja Sitjà, director d'espectacles del Fòrum Ciutat, que fa un temps es va trobar una pintada al Mercat de les Flors (signada per un compositor de qui no ha volgut dir el nom) que l'eludia a ell. Allà se li criticava que no apostés per l'òpera de creació contemporània al Grec. Aquest any, potser per això, es presenten en motiu del Fòrum Grec dues òperes composades per a l'ocasió: Josafat i 1714. Món de guerres.

Pau Guix és qui ha adaptat el text de l'obra Josafat de l'escriptor Prudenci Bertrana i qui s'encarrega de fer de director d'escena. La idea de crear una òpera a partir de l'obra d'aquest autor, dibuixant i pintor del segle XX va sorgir perquè Josafat "és una obra molt coneguda i molt interessant", assegura.

A més, a banda de recuperar un dels textos més coneguts de la literatura catalana (Josafat és lectura obligatòria pels estudiants de batxillerat), el treball d'adaptació de Pau Guix i de composició de Pere Josep Puértolas pretén lluitar perquè l'òpera s'obri pas a Catalunya.


Passions i prohibicions
L'obra se situa al 1900 i explica la història del campaner de la Catedral de Girona, Josafat, un home "poc intel·ligent però fort", segons Guix, que viu reclòs a l'església sota la vigilància del mossèn. El seu món queda trencat quan apareixen a la catedral dues prostitutes, la Fineta (de qui s'enamorarà) i la Pepona.

A partir d'aquest moment començarà una història de passions desbocades i incontrolades que faran perdre l'estabilitat a Josafat. Es tracta, doncs, d'un drama de terribles conflictes que, a més, es veu envoltat per un entorn opressiu representat pel control que exerceix el mossèn sobre el protagonista.

Aquest és el símbol del que Guix assegura és "un avançament de la societat contemporània". Una metàfora de com actualment "es redueix els individus fins a anul·lar-los" i se'ls prohibeix expressar-se lliurement.


La música i els cantants
Pere Josep Puértolas és l'encarregat de la composició i la direcció musical. Ell és qui ha creat la música que dóna vida a aquesta òpera, sempre basant-se en el llibret de Pau Guix. Una música amb molts canvis que passa de moments lírics a moments violents permetent fer una "pinzellada multicolor", segons el músic.

Puértolas assegura que la música que ha composat per a Josafat té tots els elements típics de l'òpera. Àries, duets, quartets, cors, recitatius, interludis i molt més es combinen per explicar la història del campaner en música.

Pel que fa als cantants, el tenor Antoni Comas (també productor del muntatge) interpreta Josafat. L'acompanyen la soprano Rosa Mateu, que encarna Fineta, la mezzosoprano Montserrat Torruella (al paper de Pepona) i el baix Josep Pieres (com a Mossèn).

Antoni Comas afirma que tots els cantants estan "molt contents" de participar en aquesta obra i ha qualificat d'"extraordinària" la música de Puértolas, que té una partitura "molt enèrgica i molt lírica". Per la seva banda, Rosa Mateu ha assegurat que hi ha "molts colors a nivell musical".

I per interpretar aquesta música, l'espectacle compta, a banda dels quatre solistes, amb l'Orquestra de la Universitat de Barcelona (formada per uns 50 músics) i un cor. Per donar cabuda a les persones que participen en aquest muntatge musical s'ha hagut de reduir a 400 butaques l'aforament de la sala que normalment era de més de 700. Amb aquest canvi també es pretén oferir una millor sonoritat.

Sandra Panaigua
Canal Cultura