16/2/2021 |
https://www.nuvol.com/musica/classica/el-virtuosisme-de-leticia-moreno-arriba-a-lauditori-154561
La violinista Leticia Moreno i l’OBC ofereixen un concert amb peces de Bartók, Ravel, Manén i Xostakóvitx.
La violinista Leticia Moreno tindrà l’oportunitat de demostrar, una vegada més, el seu virtuosisme. En companyia de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), i sota la direcció de Pablo González, la coneguda solista espanyola oferirà a L’Auditori dos concerts —el divendres 19 de febrer i el dissabte 20, tots dos a les set de la tarda— amb peces de Béla Bartók, Maurice Ravel, Joan Manén i Dmitri Xostakóvitx.
Es tracta d’un concert en què el paper de la violinista solista serà especialment rellevant. El repertori del programa inclou quatre obres de la primera meitat del segle XX. Les dues primeres, Rapsòdia per a violí i orquestra número 1 (1928) de Bartók i Tzigane (1924) de Ravel, estan inspirades en la vivesa dels violinistes ambulants d’origen magiar. Tant Bartók com Ravel van voler compondre una petita peça per homenatjar als violinistes zíngars, que són coneguts sobretot pel seu virtuosisme, per la seva tendència a explorar al màxim les possibilitats de l’instrument.
Després d’aquestes dues peces, cadascuna de les quals dura uns deu minuts, Moreno i l’OBC interpretaran Chanson (1910), també per a violí i orquestra, del barceloní Joan Manén. A més de ser compositor, Manén va destacar pel domini del violí, i aquesta peça, de poc més de quatre minuts, n’és una demostració.
Finalment, el públic podrà gaudir de l’adaptació per a orquestra de cambra que el director Rudolf Barshai va fer de la Simfonia de cambra, op. 73a de Xostakóvitx. La peça original, de Xostakóvitx, forma part del conjunt d’obres que el compositor rus va haver de retirar després que el polític soviètic Andrei Zhdanov, defensor incondicional del realisme socialista, les acusés de “formalisme”.
El violí, per les seves possibilitats solístiques, és un instrument sovint vinculat amb el virtuosisme, amb l’exhibició de geni, amb la irradiació d’una tècnica musical fermament consolidada. Josep Pla escrivia, a El quadern gris, que trobava que el Glosari de Xènius era “molt afectat i de vegades una mica massa ‘violinista’”. Tot seguit, reconeixia la seva tendència a malfiar-se “dels qui són massa artistes”. Més enllà de la significació d’aquesta crítica literària, i més enllà de la càrrega despectiva de les seves paraules, en aquest fragment Pla adjectiva el nom “violinista” i, com sembla segons el context en què l’inscriu, li dona un sentit proper a “l’exhibició desmesurada de talent”. Una demostració de virtuosisme pot ser desmesurada o escaient. En qualsevol cas, però, l’experiència d’escoltar una violinista tan virtuosa com Moreno pot ser sobretot impressionant. “La seva tècnica és impecable i brillant; la seva musicalitat, profunda i intensament commovedora”, deia el director i pianista alemany Christoph Eschenbach fent referència a Moreno. Els dos concerts del proper cap de setmana a L’Auditori poden ser una bona oportunitat per descobrir-ho.
Berta Coll i Bosch
Núvol