Cerca de notícies

Enquesta

El flamenc i l'OBC viuen un amor embruixat

29/6/2004 |

 

Els 80 músics de l'orquestra i quatre grans del 'jondo' se citen a l'Auditori.

El títol de l'espectacle ja dóna moltes pistes sobre el contingut: Flamenc simfònic. Els 80 músics de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) marxaran al compàs que els marquin quatre grans del flamenc, de la mà del millor mestre: Joan Albert Amargós. El director i compositor, un músic bregat en aquests ocupacions, oficiarà la trobada demà a l'Auditori. L'orquestra abordarà durant els primers 25 minuts El amor brujo de Falla, amb la cantaora Ginesa Ortega.

La resta del programa la completen els 55 minuts d'una suite inèdita: Cante i orquestra. La integren vuit palos diferents i entrellaçats, compostos pels que seran els protagonistes de la nit: el cantaor Miguel Poveda, el tocaor Chicuelo i el director Amargós que, "salvant les distàncies", va parlar de la partitura com si es tractés de "la continuació d'El amor brujo de Manuel de Falla". Martinetes, seguiriyas, tangos, bulerías, alegrías, tientos i la versió musicada del Romance de la dulce queja, de Federico García Lorca, donaran forma i, sobretot, ritme a aquesta segona part en què també participarà el bailaor Israel Galván.

ACTIVITAT TREMENDA
"El meu taloneig serà un element musical més", va aclarir l'innovador artista, després de reconèixer que serà la primera vegada que actuarà amb tota una orquestra pendent del seu zapateado. "Els músics viuen aquesta obra amb una activitat tremenda, perquè saben que quan els toca entrar no poden fallar", va afegir el director. El seu afinat olfacte musical li ha permès guiar l'OBC per les melodies que Chicuelo i Poveda li han anat proposant, respectant "el món del flamenc fins al final" i sent conscient que "encara hi ha determinats palos que resulten realment molt difícils de seguir per a una formació musical clàssica".
El seu objectiu, va dir, ha consistit a "treballar l'idioma de la instrumentació perquè l'orquestra també es llueixi i sigui tan important com la veu de Miguel, el ball d'Israel i la guitarra de Chicuelo".

No és pas la primera vegada que Amargós troba un encreuament en el camí d'aquests dos gèneres musicals. Fa tres setmanes, sense anar més lluny, va estrenar l'ambiciosa Sonanta suite de Tomatito en aquest mateix escenari i amb el mateix esquadró simfònic. Però el flirteig entre el flamenc i la música clàssica es remunta a molt més enrere. Manuel de Falla va concebre El amor brujo el 1915 com a síntesi de la música popular gitana i la tradició occidental. "És el millor exemple d'una obra que parla amb les arrels flamenques; que demostra que la música popular i la simfònica conviuen meravellosament bé", va puntualitzar Amargós.

Miguel Poveda es va mostrar orgullós de "defensar aquest art amb total llibertat", conscient que aquest tipus de propostes "toquen els nassos als més puristes". Però el cantaor va preferir insistir en el seu afany de seguir enriquint-se "d'altres músiques i d'altres experiències". Un discurs que va arrodonir al crit de: "¡Som uns llibertaris!".

Núria Martorell
El Periódico