Cerca de notícies

Enquesta

Barroc italià sacre i profà a Sant Felip Neri

5/12/2020 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/barroc-italia-sacre-i-profa-a-sant-felip-neri-139913

L'Orquestra Barroca Catalana reprèn la seva activitat artística amb el contratenor Gabriel Díaz

Encara immersos en la segona onada de la Covid-19, l’activitat concertística es va reprenent a poc a poc i després de l’anul·lació de totes les actuacions culturals durant el mes de novembre, per fi hem pogut tornar a veure una mica de llum. L’Orquestra Barroca Catalana va oferir un concert a l’església de Sant Felip Neri, amb un programa dedicat al barroc italià, un repertori certament lluminós que convidava a l’alegria i a l’esperança.

L’Orquestra Barroca Catalana, nascuda el 1993, és una formació ja consolidada que interpreta, amb instruments d’època, repertori fins al segle xviii, profà i religiós, amb un alt grau d’excel·lència. En aquesta ocasió, dirigida des del primer faristol per Farran Sylvan James, vam poder escoltar dos concerti grossi, d’Avison i de Corelli, i dues obres religioses, per a les quals l’orquestra va comptar amb la presència estel·lar del contratenor Gabriel Díaz. Van ser el Salve Regina de Porpora, i la peça estrella del programa, el Nisi Dominus de Vivaldi. El programa tenia com a títol El triangle italià, en referència a les tres ciutats de les quals els quatre autors són representatius: Avison i Porpora de Nàpols, Corelli de Roma, i Vivaldi de Venècia.

La primera peça va ser el Concerto grosso núm. 5 de Charles Avison, un compositor que mai no es va moure d’Anglaterra. El seu vincle amb Nàpols ve pel fet que les seves obres més conegudes són precisament la sèrie de concerti grossi escrits a partir de sonates per a clave del napolità Domenico Scarlatti, en un estil clarament italià i que té ben poc a veure amb el barroc anglès.

L’acústica de l’església no va ajudar gens a la correcta audició de la música

L’Orquestra Barroca Catalana va demostrar un alt nivell de competència en una interpretació àgil, alegre i colorista. Malauradament, l’acústica de l’església no va ajudar gens a la correcta audició de la música. Un excés de reverberació va fer que els staccato característics de la música barroca quedessin totalment difuminats i en general, que les línies melòdiques no se sentissin amb nitidesa. El so dels instruments quedava barrejat i es feia molt difícil apreciar el ritme i les dinàmiques de les obres.

Aquest defecte en l’acústica va perjudicar especialment els concerti grossi d’Avison i de Corelli. En canvi, va quedar mitigat en les dues obres religioses amb protagonisme de la veu. Probablement l’arquitectura d’una església està pensada perquè s’hi sentin només dos tipus de sons: la veu i l’orgue. Un conjunt de corda, malgrat ser reduït, no podia sonar nítid, especialment en els moviments més ràpids. Semblava com si l’edifici religiós, en una mena de justícia divina, es rebel·lés contra la música profana.

Cal destacar molt especialment l’actuació del contratenor Gabriel Díaz, que ja ens va enlluernar amb la interpretació que va fer del Salve Regina de Porpora. Díaz té una veu pura i cristal·lina, amb una emissió controlada al mil·límetre que li permet abordar les frases amb gran comoditat, fent tots els matisos d’intensitat necessaris. També va exhibir un gran control del fiato, que li va permetre abordar les agilitats amb gran facilitat, així com afegir tots els ornaments que va voler. Es notava igual de còmode en els passatges lents i en els ràpids, la veu era homogènia en tots els casos. En l’Illus tuos misericordes va mostrar una expressivitat molt marcada i va accentuar la bellesa apol·línia de la seva línia vocal.

El Nisi Dominus RV 608 de Vivaldi va ser la peça estrella, i malgrat tot, una obra encara poc interpretada a les sales de concerts. Es tracta d’una peça basada en el Salm 126 de l’Antic Testament, en què Gabriel Díaz va tornar a mostrar la seva tècnica fantàstica. Va excel·lir especialment en dos moments: en el moviment inicial, amb unes agilitats absolutament nítides, i en el Cum dederit, un moviment exasperantment lent amb reminiscències del concert de l’hivern de Les Quatre Estacions, que aboca l’oïdor a una profunditat abissal. La veu de Gabriel Díaz semblava que quedés suspesa en l’aire, en una interpretació sublim d’aquesta profunditat que penetra fins a les regions més pregones de l’ànima.

Ens felicitem, doncs, de la segona i lenta represa de l’activitat musical, amb un concert tan solemne, malgrat l’acústica deficient. Ens felicitem també de l’alt nivell de les formacions del país, que estan en condicions de rivalitzar amb les més prestigioses del panorama internacional. 

Elsa Álvarez Forges
Núvol