Cerca de notícies

Enquesta

El bordell de Calixt Bieito

20/6/2004 |

 

El director català denuncia l'esclavitud sexual en 'El rapte del serrall' que avui estrena a Berlín.

"Vull explicar que hi ha dones forçades a treballar hores i hores a canvi de pagar-se un passaport o salvar la vida"


Calixt Bieito estrena avui a la Kömische Oper de Berlín 'El rapte del serrall', en una versió del clàssic de Mozart que no deixarà indiferent.

Bieito ha volgut denunciar "l'esclavitud sexual que pateixen encara moltes dones" amb una adaptació que situa l'acció en un prostíbul d'Occident i en què actuaran dotze professionals de la indústria del sexe, els cantants treballaran lleugers de roba i participaran en escenificacions pornogràfiques. Les reaccions a la premsa no s'han fet esperar.

El diari més llegit a Alemanya, Bild, es preguntava amb referència al muntatge "fins on pot arribar la brutícia al teatre", i recordava que "amb els impostos de tots" es finança una obra "en què se succeeixen a l'escenari el sadomasoquisme, violacions, sexe i orgies". El Berliner Morgenpost també advertia que "el director tindrà una escridassada segura" a l'estrena, però un portaveu de la Kömische ho descarta, "perquè el públic està acostumat a interpretacions modernes. I tampoc es fa res fora del que és normal a Berlín".


Una història d'avui
El llibret original d'El rapte del serrall representa el segrest de la donzella Constanza per part d'un baixà turc, Selim, que es vol casar amb ella, i les tribulacions del seu promès per alliberar-la. Bieito modifica el text "per explicar una història per a la societat d'avui": una jove de l'Est és segrestada per una màfia que l'obliga a prostituir-se. El seu nòvio, Belmonte, "un jove de classe proletària", s'infiltrarà al prostíbul on tenen reclosa Constanza i on ell finalment acabarà exercint de proxeneta.
Bieito assegura que la seva intenció és denunciar que encara existeix l'esclavitud arreu del món, sobretot la sexual. "Vull explicar que hi ha una doble moral en aquest assumpte. Que hi ha dones forçades a treballar hores i hores a canvi de pagar-se un passaport o salvar la vida", diu Bieito. Reconeix que, com a totes les seves obres, la realitat social catalana ha influït en el seu treball. En aquest cas, Bieito recorda que a Castelldefels és on hi ha la casa de barrets més gran de Catalunya, i, malgrat el desprestigi de la prostitució, ha pogut comprovar que aquest negoci ha beneficiat l'economia local.

Bieito no jutja la prostitució en El rapte del serrall. Com a bona part de la seva obra, el sexe i el poder són moneda de canvi de la societat que ell vol reproduir. Per exemple, el seu personatge favorit sembla ser Osmin, el propietari del prostíbul, per a qui ha introduït quatre monòlegs del protagonista de la pel·lícula L'últim tango a París. "Trec de context els monòlegs i els utilitzo com una eina dramatúrgica per a un personatge que és una mena de Harvey Keitel obsessionat per l'amor, per tenir el cor d'una persona". L'altra innovació principal són les dotze professionals de l'estriptis que interpretaran els papers de prostitutes i que dirigiran les escenes de més contingut sexual, com són les escenificacions de masturbacions, coits i fins i tot una micció a la boca d'Osmin, el baix Jens Larsen. Aquesta visió que Bieito dóna de la prostitució, clarament sòrdida, l'ha aconseguida a partir de l'assessorament d'un grup de prostitutes alemanyes.


Alemanya, Berlín i Castorf
El director artístic del Teatre Romea reconeix que en un primer moment creia que no "connectaria emocionalment" amb el llibret de l'òpera, perquè, a diferència d'altres obres de Mozart, "El rapte del serrall és un conjunt de turqueries, cançonetes que fan mofa dels turcs, que no aporten res a la societat actual". Finalment es va decantar per eliminar el contingut sobre el món oriental i centrar-se en el tema sexual, sense modificar la música. Bieito diu que està orgullós del resultat, condició que sembla indispensable per poder seguir amb la direcció artística d'aquesta òpera durant els set anys que s'ha de representar a la Kömische Oper. Serà la primera estrena de Bieito a Berlín, però avança que per a l'any vinent ja prepara Madama Butterfly, també a la Kömische Oper.

Bieito és un dels creadors teatrals estrangers més actius a Alemanya. Té contracte fins al 2006 al Teatre Estatal de Hannover -on ja ha representat tres òperes-, ha dirigit L'òpera de tres rals, de Weill, a l'última Triennal del Ruhr i a partir de l'any que ve treballarà durant cinc temporades per al Teatre Estatal de Stuttgart. Per Bieito, aquest centre és el més important a nivell operístic a Alemanya, però reconeix que estrenar a Berlín té un valor especial, perquè és la seva ciutat favorita a Europa. Bieito la descriu com "la ciutat més innovadora i avantguardista", i afirma que és més fàcil representar el seu Rapte del serrall a la capital alemanya que no a Espanya. "Aquest país no acaba d'avançar, no se sap on es vol anar culturalment. Hi ha casos de coses ben fetes, però jo he votat Esquerra Republicana, els socialistes i no tinc expectatives que amb el nou govern la tendència general canviï".

Bieito considera que seria positiu que Franz Castorf triomfés al Teatre Nacional de Catalunya amb Forever Young, basada en el Dolç ocell de joventut, de Tenessee Williams, que s'estrena el dia 28: "Espero que influeixi en els nous directors perquè no tinguin por a l'hora de treballar, ni del públic ni dels periodistes".

Cristina Segura
Avui