Cerca de notícies

Enquesta

Les tres cartes de Txaikovski

1/2/2003 |

 

Gilbert Deflo reposa al Liceu el seu muntatge de 'La dama de piques'.

Tres, set, as. Aquestes són les cartes no pas de la sort sinó de la mort, per a Hermann, el protagonista de la penúltima òpera de Txaikovski que avui torna al Liceu en un muntatge estrenat el 1992.

"No és per atzar que Hermann sigui d'origen alemany, ja que per als russos aquests eren malèfics", creu Deflo

Sense Domingo

La cancel·lació de Plácido Domingo ha marcat el retorn d'aquesta Dama de piques, però Deflo no està gaire preocupat. "De tota manera, hauria arribat tard als assajos, així és l'star system, però no m'agrada. Aquestes estrelles tenen un gran nivell, però estic més content si hi puc treballar. L'òpera és un conjunt i en la meva producció només hi ha una estrella: Txaikovski". El que també té clar és que "no m'interessa l'òpera on només hi ha gent que canti bé, per això poso discos, m'interessa el gran teatre amb música".
Pitjor encara són els directors estrella: "L'art de la direcció és descobrir el pensament del compositor i donar-li vida, no posar-se al davant i matar la música. La polèmica, el voyeurisme, la provocació són formes molt baixes d'entendre l'art. Molts cops s'apliquen ingredients dels culebrons a Mozart i Verdi de forma gratuïta. Però Verdi no és d'avui, sinó del passat per avui". Deflo, però, és pessimista, perquè creu que el seu estil de fer òpera no sintonitza amb el que es fa avui en dia: "Si el públic és decadent, és una lluita que no puc guanyar". Potser per això la direcció artística del Liceu, després de les reposicions de L'Orfeo i La dama de piques, no ha fet cap nova proposta al director belga, però ell manté que és "més modern que molts moderns" i que un dia tanta gratuïtat als teatres desapareixerà. "L'únic lloc on no es pot mentir és en l'art".


Si Hermann és un personatge apassionat, encara ho és més Gilbert Deflo. "Perdó, sóc una mica violent", s'excusa el director d'escena belga. "Tinc una passió demoníaca, com la de Hermann. Ell està realment enamorat de Lisa, però alhora té la passió pel joc, necessita guanyar per tenir-la a causa de la seva diferència social. Els homes que viuen de la seva passió poden morir. Per això haig d'anar amb compte!", afegeix.
Després de la reposició, la temporada passada, del seu esplèndid muntatge de L'Orfeo de Monteverdi, Deflo torna al teatre de la Rambla amb un altre dels muntatges més aplaudits del vell Liceu, La dama de piques. Estrenada el 1992, aquesta producció no s'havia reposat enlloc des de la seva presentació. "No es pot fer amb facilitat -argumenta Deflo-. És una gran producció, amb 400 vestits, 14 quadres, moviments escènics delicats. Crec que només es pot fer al Liceu i no en un teatre de repertori com els alemanys, calen almenys dues setmanes d'escenari per posar les llums".


Realista i fantàstic
Composta a Florència i estrenada a Sant Petersburg el 1890, La dama de piques té com a punt de partida una novel·la curta de Puixkin que Modest Txaikovski, germà del compositor, va transformar considerablement (amb aportacions del mateix músic). El to distanciat i un punt irònic de l'original es converteix en un drama de gran intensitat en què Hermann es debat entre l'amor per Lisa i el desig de conèixer el secret de les tres cartes que li garantirà l'èxit en el joc, en possessió de l'àvia de la noia, una anciana comtessa.
"La història té moltes influències dels romàntics alemanys, com Hoffmann, Novalis i Kleist, però també de França. Hermann no està gaire lluny del Julian Sorel d'El roig i el negre, de Stendhal", comenta Gilbert Deflo. El director d'escena té també en compte els dos nivells, el realista i el fantàstic, en què es mou l'acció: "No és per atzar que Hermann sigui d'origen alemany, ja que per als russos aquests eren malèfics".
Pel que fa a les diferències entre Puixkin i l'adaptació dels germans Txaikovski, Deflo apunta que "les escenes de masses no són a la novel·la, i han estat molt criticades, però són necessàries per mostrar com Hermann", un dels papers de tenor més durs del repertori "després d'Otel·lo, és un outsider, un home turmentat".
Un personatge, a més, que signa "un pacte fàustic amb la comtessa, tots dos sabent que van a morir". Deflo tampoc vol amagar "l'homosexualitat latent. Txaikovski estava fascinat per la mare, i jo he desenvolupat aquest aspecte. Quan Hermann veu la comtessa i Lisa, mira la fatalitat i la virginitat, les dues cares de la mateixa dona, que cal triar", conclou el director d'escena. Gabriel Sadé i Vladímir Kouzmenko s'alternaran en el paper de Hermann; Nikolai Putilin i Valeri Alexeiev, en el de Tomski; Solveig Kringelborn i Martina Serafin, en el de Lisa; i Elena Obraztsova i Viorica Cortez, en el de la comtessa, dirigits musicalment per Kirill Petrenko.

Xavier Cester
Avui