Cerca de notícies

Enquesta

Joaquín Achúcarro. Al cim des de baix

31/1/2003 |

 

Obres de Mozart, Beethoven i Schnebel. Joaquín Achúcarro, piano. Orquestra Simfònica del Vallès. Director: Edmon Colomer. Simfònics al Palau, Palau de la Música, 18 de gener.


El títol de la crònica vol expressar admiració per un pianista, Joaquín Achúcarro, que ha assolit la genialitat i les més altes cotes d'excel·lència i reconeixement a partir, no d'unes excepcionals condicions innates, sinó de l'estudi i la superació. En el Concert núm. 4 de Beethoven el pianista bilbaí anteposa els conceptes del compositor al lluïment de la pròpia destresa, fraseja amb una naturalitat més esbalaïdora encara que qualsevol proesa virtuosística, sap envoltar les notes de silenci -quina meravella!- en els passatges lents i no té cap problema a eclipsar-se, per exemple, en el diàleg amb l'oboè al primer moviment o en favor de les màgiques violes prop del final. Detalls de comprensió profunda i d'inequívoca grandesa artística, com el Nocturn chopinià ofert per agrair els forts aplaudiments i tocat sense melangies innecessàries, talment com si fos una il·lustració de les perspectives que Beethoven obria a la música en el segon moviment del magne Concert núm. 4.
L'altre protagonista va ser Edmon Colomer, nou titular de la Simfònica que sens dubte n'augmentarà el nivell qualitatiu perquè és un director d'una gran dedicació amb una manera de dirigir que crea empatia tant a l'escenari com a la sala. No és estrany que prescindeixi del pòdium perquè li quedaria petit amb tanta hiperactivitat. Quan un grup d'instruments crea un pol d'atracció sembla talment que s'hi vulgui atansar físicament per formar-ne part. Va quadrar un acompanyament plausible i, abans, una Eine Kleine Nachtmusik de Mozart que va anar de menys a més a mesura que l'OSV va anar amorosint l'articulació i obrint vies de comunicació interna.
A la segona part i amb un rendiment volenterós de tots plegats, una Quarta simfonia de Beethoven que va sonar, una opció discutible, més envejosa de la rotunditat de la Tercera i la Cinquena que convençuda de contenir gèrmens de la Pastoral. Com a afegitó, el fugaç Mozart-Moment de l'experimentalista alemany Dieter Schnebel (nascut l'any 1930), una divagació sonora d'un minut escàs que partint del frec de l'aire sense notes a la flauta acaba sobre una fórmula rítmica de tota l'orquestra. Sona com l'apunt d'una idea molt vàlida que prescindeixi de tot desenvolupament, quelcom insòlit ara que s'escolten tantes obres que, a l'inrevés, semblen mers desenvolupaments desproveïts d'idees generadores.
Cal destacar com un interessant element innovador que figurarà als programes de mà els encàrrecs de l'OSV i la Institució de les Lletres Catalanes a escriptors de referència perquè hi creïn panorames literaris paral·lels al de la música.

Xavier Casanoves Danés
Avui