Cerca de notícies

Enquesta

Maisky: Ser tolerant és vital per poder tocar i viure bé

31/1/2003 |

 

El violoncel.lista letó interpreta Dvorák amb l'OBC a l'Auditori

"Als 8 anys vaig prendre les dues decisions més importants de la meva vida: tocar el violoncel i deixar de fumar", va explicar ahir Misha Maisky, un virtuós que va aprendre el seu ofici amb Rostropóvitx i Piatigorski.
Aquesta nit, torna a actuar amb l'OBC, dirigida per Emmanuel Krivine, a l'Auditori. El músic interpretarà el Concert per a violoncel de Dvorák, una peça magnífica que ha gravat recentment amb la Filharmònica de Berlín, dirigida per Mehta. El programa, que es repetirà demà i demà passat, es completa amb Una vida d'heroi, de Strauss.
"Sempre treballo bé amb directors flexibles, que no intenten imposar al 100% la seva visió. Ser tolerant és vital per poder tocar i viure bé. S'ha de saber fer concessions. No tots veiem les coses de la mateixa manera, per alguna cosa ens diuen intèrprets", va declarar ahir el músic letó, que acabava d'arribar de Brussel.les, on resideix.
Maisky s'ha hagut d'adaptar a moltes cultures. Va néixer a Riga el 1948 però és ciutadà del món: "Sóc de Letònia i vaig ser educat a Rússia. Després, vaig ser repatriat a Israel. La meva dona és americana, la meva filla va néixer a París i el meu fill, a Brussel.les. Toco un violoncel italià, amb cordes alemanyes i un arc francès. Condueixo un cotxe japonès i estic parlant en anglès".
Li agradaria encomanar aquesta actitud oberta, que caracteritza aquest músic de melena i barba grisa, addicte als còmodes dissenys prisats de Miyake, als concerts. "Si la gent fos curiosa i tolerant s'evitarien les guerres. Per desgràcia, molts temen el que és diferent. S'ha de crear un altre clima".
Ha interpretat totes les grans obres del repertori i treballa amb els millors directors i intèrprets. D'entre ells, guarda un especial record de Leonard Bernstein. "Vaig sintonitzar amb ell tant a la feina com a nivell personal", recorda Misha Maisky, que també va gravar amb ell i amb la Simfònica d'Israel el concert que ofereix aquest cap de setmana a l'Auditori. "En la música el més important són les emocions. També ho són la tècnica i l'intel.lecte. Però l'objectiu primordial consisteix a arribar a l'ànima de la música, i això surt del cor".
Maisky té un deute pendent amb els compositors contemporanis. Potser d'aquí a uns anys, quan disposi d'una agenda més relaxada, s'hi dedicarà. Necessita temps. "Si toco Bach, Schubert, Brahms, Dvorák i no ho faig bé, ningú es fica amb el compositor. Amb la música contemporània no passa el mateix. La responsabilitat és enorme".
Durant els últims anys ha reduït la seva activitat. De les 150 actuacions del 2000 ha passat a un centenar el 2003, per poder equilibrar la seva vida professional amb la familiar. Si tot va bé i els seus dos fills segueixen estudiant música, confia a formar un trio amb ells i dedicar-se a la música de cambra.

M.C.
El Periódico