Cerca de notícies

Enquesta

Bojos per actuar a 'La traviata'

14/6/2004 |

 

150 aspirants competeixen per un paper d'extra de l'òpera que es veurà al Sant Jordi.

Igual que ella transigeix amb el futbol, jo transigeixo amb l'òpera", afirmava Miquel mentre esperava que la seva dona sortís del càsting de La traviata. Teresa era una de les 150 persones que s'havien presentat a les proves que dimecres passat es van celebrar al plató Cromosoma per elegir els extres que participarien en les funcions dels dies 24 i 25 de setembre al Palau Sant Jordi. Ella, com molts dels presents, era reincident ja que havia participat fa dos anys en l'òpera Nabucco.
Per als principiants, l'oportunitat de poder veure des de dins un espectacle monumental era "el millor pagament que podien rebre", assegurava Jordi, al saber que només rebran una samarreta per la seva participació. Igual que Carolina, una jove argentina que fa quatre anys que viu a Espanya, i que molts actors amateurs, li agradava pensar que aquesta seria "només la primera de moltes experiències professionals". Al seu costat, Adrià imposava la cicuta del realisme que li donaven els seus 51 anys i la veterania en aquestes qüestions.
Com que no existien més limitacions que les de no portar pírcings ni ulleres durant les representacions, la nau industrial del carrer del Perú va congregar un grup heterogeni en què teenagers amb més maquillatge que roba esperaven el seu torn al costat de dones d'edat. Seguint les indicacions del director del muntatge, Frank van Laecke, les aspirants feien contorsions al ritme de l'òpera de Verdi en formacions de cinc. Als seus 68 anys i malgrat haver fet teatre moltes vegades, Rosalía contemplava l'espectacle amb cert torbament: "No sé si m'agafaran, perquè aquests exercicis requereixen molta elasticitat".
El director tranquil.litzava a tothom: "Necessitem 120 persones. Encara que ara estem veient qui pot servir per a l'escena final, en la qual Violeta pateix al.lucinacions amb el carnaval, aquells que no serveixin també poden funcionar com a servents". Ni Pilar del Castillo i Esperanza Aguirre ho haurien dit millor.
Mentre esperava el seu torn, el contingent masculí matava el temps parlant de la final dels play-off de bàsquet i de les meravelles que podia fer un mitjó o una mica de cotó estratègicament situats a l'hora de fer brillar les malles durant la funció. Quan entraven es van creuar amb Rosalía que, amb l'eufòria d'una criatura, anunciava: "Al final m'han acceptat".

Roger Pascual
El Periódico