Cerca de notícies

Enquesta

Tristan Perich i Sampler Series: nova escolta espacialitzada

24/10/2019 |

 

El proper 5 de novembre, les Sampler Sèries de L’Auditori acullen una icònica obra de Tristan Perich, Surface Image, amb la pianista Vicky Chow. A més, fem un repàs de tota la temporada 2019/20.

L’obra de Tristan Perich (Nova York) està inspirada en la simplicitat estètica de les matemàtiques, la física i els codis electrònics. Descrit per la revista Wire com “un auster encontre entre l’electrònica i allò orgànic”, pel Wall Street Journal, “les seves oscil.lacions tenen una intensa i hipnòtica força i una sorprenent profunditat emocional”, així com The New York Classical n’ha parlat així: “Més que cap altre compositor de la seva generació, Perich està establint un nou llenguatge i un nou futur i un nou camí per a la música”. Com a músic centrat en l’electrònica, ha actuat a llocs com el Sonar de Barcelona, el MUTEK, el Barbican, Lampo o The Kitchen. Com a compositor, ha rebut encàrrecs de So Percussion, The LA Philharmonic, Calder Quartet i ha estat guardonat per Ars Electronica per l’obra Active Field. També cal tenir en compte la seva faceta com a artista visual, així com les seves instal.lacions sonores, les obres amb vídeo o els treballs de dibuix amb màquines, que han rebut encàrrecs de Rhizome i L’Auditori de Barcelona i la seva obra ha estat exposada internacionalment, incloent el Museum of Modern Art, VOLT Festival, San Diego Museum o Georgia Museum.

Les seves obres més rellevants són Duet (piano duet), 2002, Perhaps (piano, clarinet baix), 2003, Lit (tres violins), 2004, Active Field (per a 10 violins, 10 canals, 1 bit d’electrònica), 2007, Telescope (dos clarinets baixos, dos saxos barítons, 4 canals, 1 bit d’electrònica), 2007, Between the Silences (9 instruments de corda, 9 canals, 1 bit muisic), 2008, Formations (solo cello i 6 canals, 1 bit d’electrònica), encàrrec de Mariel Roberts (2011) o la mateixa Surface Image per solo piano, 40 canals, 1 bit d’electrònica (2013), encàrrec de Vicky Chow.

Surface Image, que es presenta el dia 5 de novembre a L’Auditori juntament amb MIRA Digital Arts Festival, és una obra que treballa el so en l’espai amb quaranta altaveus, de manera que el so del piano, que toca Vicky Chow, es multiplica en quaranta sons diferents dels quals rebem diversos inputs segons on estem situats. És una obra que beu molt de les tendències de la música concreta dels anys trenta a França, amb Pierre Schaeffer i Pierre Henry, que van revolucionar la música clàssica usant elements electrònics. En aquest cas, la font no són els elements de la naturalesa, com passa amb la música acusmàtica, sinó el mateix so del piano distorsionat i modificat. Surface Image, per tant, és música electrònica mixta que beu molt del minimalisme i de les tècniques de repetició en bucle, amb petites variacions, fet que requereix que l’oient hagi d’estar molt atent per percebre els canvis tímbrics i rítmics.

La jove pianista canadenca Vicky Chow, que va inspirar i encarregar a Tristan Perich aquesta obra, està considerada una expressiva artista, brillant i captivadora, amb una tècnica impecable que ha rondat els escenaris més importants, al costat de prominents compositors i ensembles. La seva interpretació de Surface Image va ser aclamada per The Rolling Stone Magazine i Rhapsody. Es va formar a The Julliard School of Music i a la Manhattan School of Muisc, i és “Yamaha Artist”.

 

Sampler Sèries 2019/20
Aquesta temporada, Sampler Sèries torna amb les piles carregades i amb una bona dosi d’electrònica, post-minimalisme, jazz, improvisació i homenatges a Beethoven, amb estrenes nacionals i mundials, clàssics renovats com Crossinglines, el pes dels compositors convidats com Pablo Carrascosa i Llopis o Ramon Humet i la confiança, com cada any, de centres d’art com el CCCB, la Fabra i Coats o el Festival Grec.

L’11 de desembre, al CCCB, Sampler es torna jazzístic amb ensembles com Liquid Trio i Louisiana Variations, que tindran el pianista mallorquí Agustí Fernàndez com a nexe d’unió en una vetllada on la improvisació agafarà la batuta, amb artistes com Barry Guy i Torben Snekkesad, Albert Cirera i Ramon Piats. Ja entrant en el nou any, l’11 de gener de 2020, la Sala Tete Montoliu acull la instal.lació sonora de Leif Inge, 9 Beet Stretch, que crea una espècie de paradoxa temporal durant la marató de Música de Cambra de Beethoven a L’Auditori. D’aquesta manera, Inge s’apropia de la tradició per reconvertir un clàssic en contemporani amb la proposta de percebre’l des de la seva materialitat, de manera que els codis d’escolta convencionals es desvirtuen. Seguidament, el 22 de gener, Beethoven torna a estar present a Sampler, amb la reinterpretació de l’Ensemble Contrechamps de la Sonata per a trompa i piano en Fa M, op. 17, així com Time Intent Memory, de Jürg Frey, i una estrena nacional d’una nova obra de Christine Sun Kim, artista sonora convidada en aquest concert homenatge a Beethoven en què es conviden a nous actes d’escolta.

El 12 de febrer, tot un clàssic del cicle torna renovat: Crossinglines interpretarà, en aquesta nova etapa, Salvatore Sciarrino, un músic al límit del silenci, atenent al so com a matèria primigènia. Les obres d’aquest autor que ens desafia allò audible es combinen amb les de Pablo Carrascosa Llopis, compositor convidat a L’Auditori, i Daniel Apodaka en un concert on l’element poètic tindrà molta rellevància. Un altre concert dedicat a Carrascosa és el de l’1 d’abril amb Frames Percussion i Barcelona Modern, on s’interpretarà White, que tracta de definir diferents configuracions de l’espai a cada part de l’obra i proposa una escolta juxtaposada.

La Fabra i Coats acull, el 3 de març, un concert de turntables amb eRikm i dieb13, que tracten el so com a organisme viu més enllà de les etiquetes, que ens permetrà escoltar un seguit d’improvisacions arriscades que ens desafiaran l’oïda, en un equilibri entre l’instint i l’anticipació en les seves creacions. També faran ús de mitjans tecnològics i mostraran la seva vessant reivindicativa amb l’activisme econòmic i polític.

El 25 de març està dedicat a l’estrena mundial de Llum, de Ramon Humet, amb el Latvian Radio Chor i Sigvards Klava a la direcció, una obra fruit d’un procés de depuració estètica marcat per una orientació progressiva de la creació com a acte espiritual. Una meditació i pelegrinatge cap al silenci interior.

Al doble concert del que podrem gaudir el 25 d’abril, amb Ellen Nisbeth a les 19h i Ensemble Musikfabrik a les 20.30h, s’interpretaran obres de Saariaho, Lim, Tarkiainen, Balado i Tarrodi i una integral de Rebecca Saunders, tot dones compositores a primera línia de l’avantguarda actual. I l’emergent formació Barcelona Clarinet Players farà, el 14 de maig, un homenatge a José Manuel López López al costat de Pascal Auger, vídeo-creació, en un concert on la percepció prendrà una especial rellevància. López López integra una tècnica compositiva depurada amb un imaginari poètic i sonor personal i evocador.

A més, la Fundació Joan Miró acull, l’11 de juny, el concert de dues figures fonamentals de l’escena musical experimental de Noruega, Kim Myhr i Crhistian Wallumrod, que interpretaran Asymetric pulse-driven electronic music. Electrònica amb recursos mínims al servei d’un públic que s’espera que sigui receptiu. I, finalment, el 3 de juliol, David Lang i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya presenten Prisoner of the State, estrena nacional, en el marc del Festival Grec. Una nova dosi de post-minimalisme que proposa una revisió del Fidelio beethovenià, una òpera que narra la història d’una dona que es disfressa de guàrdia penitenciària per rescatar el seu marit injustament empresonat per motius polítics. Res que no vagi més enllà de la nostra trista realitat actual. 

Aina Vega i Rofes
Núvol