Cerca de notícies

Enquesta

Entrevista a Arnau Tomàs: “El Trio Arxiduc de Beethoven és una obra d‘altíssima inspiració i d‘un gr

14/3/2019 |

 

Creat el 2009, el Ludwig Trio és un dels més destacats conjunts de cambra de l’actualitat a nivell nacional i amb projecció internacional. El trio compta amb els germans Abel Tomàs, violí i Arnau Tomàs, violoncel, ambdós membres fundadors del guardonat i aclamat Quartet Casals, juntament amb la pianista Hyo‐Sun Lim. Des de l’any 2010 aquesta formació ha visitat freqüentment la temporada de cambra de Joventuts Musicals de Sabadell i divendres tornaran a actuar al Teatre Principal de la ciutat amb obres de Beethoven, Rachmaninov i Ravel. Parlem amb el violoncel·lista Arnau Tomàs, que retornarà al maig a Sabadell acompanyat pel pianista Kennedy Moretti, per conèixer algunes claus del recital que han preparat.

Quin fil lliga el programa de divendres?

Hem seleccionat tres obres d‘art de tres llenguatges ben diferents però sense un fil conductor concret. Tenim diverses integrals però preferim oferir programes contrastats, variats, de diferents estètiques i compositors.

Com a puntal de dues formacions de cambra reconegudes internacionalment i també com a solista, quines diferències hi ha en la preparació d’un recital com a Trio Ludwig i com a Quartet Casals?

El treball entre ambdues formacions és ben diferent. Sobretot en relació als paràmetres tècnics. Però pel que fa als interpretatius ho preparem de manera idèntica, donant forma i espai a les obres per ajustar-nos al màxim a l’estil de cada compositor.

L’afinació del Quartet Casals ha estat una de les qualitats més ponderades. En part, per una concepció vostra que repensa l’essència tècnica i estètica de l’afinació.

L’afinació és un altre món ja que el quartet requereix una afinació natural o harmònica contemplant quines nota dels acords fa cada instrument i equilibrant el pes de cada veu en funció del pes harmònic. En canvi, en el trio tota l‘afinació s’ha d‘ajustar amb el piano. La recerca de l’equilibri i la precisió del to com a conjunt entre un quartet i un trio s’aconsegueixen de manera diferent.

És obvi que Beethoven és un compositor imprescindible en la música de cambra. L’escriptura d’una obra mestra com el Trio número 7 “Arxiduc” quins paradigmes presenta?

Aquest trio datat el 1811 és una obra d‘altíssima inspiració i d‘un gran esperit romàntic. Malgrat esta escrita en si bemoll major, té un caràcter clarament pastoral com moltes obres escrites en fa major (tonalitat pastoral per excel·lència) i estableix un paral·lelisme amb el Quartet Opus 59 número 1, que conté un scherzo molt similar. És una pàgina sublim en la construcció i el tractament harmònic. Per cert, l’estrena d’ aquest trio l’abril de 1814 va ser la darrera vegada que es va escoltar a Beethoven tocar el piano en públic atesa la seva sordesa.

Per últim, com a professor de l’ESMUC (Escola Superior de Catalunya) i per la teva experiència internacional, com veus les noves generacions de músics catalans i la música de cambra a casa nostra?

En general força bé. Hi ha una oferta regular, prou variada i que dóna joc també als intèrprets de casa nostra mentre que el nivell pedagògic musical del país ha millorat moltíssim durant les darreres dècades. Especialment les dues últimes. Però sempre cal seguir esforçant-nos individualment i com a societat per a progressar. Per això cal més inversió i reforçar les estructures d’ensenyament i difusió de la música del país, invertir en la contractació i millores de professors. Tenim un gran potencial i cal seguir-lo polint.

Albert Ferrer Flamarich