28/5/2019 |
Cicle Philip Glass. BCN216. Dir.: Francesc Prat, director. Palau de la Música. Dimecres, 29 de maig de 2019 (20 h).
Josep Maria Guix i Philip Glass són els dos compositors convidats pel Palau de la Música Catalana durant la temporada 2018-19. Des del mes de gener fins al proper 20 de juny haurem tingut l’oportunitat de descobrir part de la seva obra per a solista, conjunt de cambra, orquestra i conjunt vocal. El concert del proper 29 de maig, a càrrec de l’Ensemble BCN216, conjunt degà de la música contemporània a Catalunya, oferirà un monogràfic d’aquests dos autors.
Compositors de la rellevància de Benet Casablancas, Hèctor Parra, Ramon Humet o Joan Magrané han lloat en repetides ocasions la música de Josep Maria Guix (Reus, 1967), la qual presenta una personalitat molt marcada. La música de Guix, contràriament al que ens convida a pensar el clixé contemporani, es mou en el registre del repòs i la contemplació. És música de llarg recorregut, en la qual els elements sonors necessiten espai per desenvolupar-se i que, tot i la seva complexitat textural, no deixa de resultar, com per art d’encanteri, clara i diàfana a l’oïda. Per a Guix l’espai sonor i el desenvolupament de les ressonàncies són material compositiu primordial. El sentit melòdic i una gran subtilesa en l’ús del contrast dinàmic i expressiu, que utilitza amb mesura i precisió, també impregnen les seves composicions.
Dues de les obres que podrem escoltar al concert, Vent del capvespre (2007) i Jardín seco (2014), han estat enregistrades i publicades pel segell barceloní Neu Records al seu àlbum Images (2018). Ambdues obres mostren característiques fonamentals de la música de Guix, com són les referències a l’aigua, “un fil conductor de la meva obra en el concert, una mirada als fenòmens naturals que tenen un condicionant en l’estat d’ànim”, l’ús del piano, ja que “el piano és el meu instrument i gairebé sempre està present en les meves obres de cambra, el necessito” i el seu punt de partida en estímuls artístics diversos, com els haikus, els textos zen i els gravats japonesos en què Guix es va inspirar per compondre Vent del capvespre, o la pintura de Fernando Zóbel que dona títol a Jardín seco. Guix valora d’aquesta manera la temporada com a compositor convidat del Palau de la Música: “El més agraït és la visibilitat que tens i la possibilitat de tenir diverses formacions, que van des del cor fins als instruments solistes, i de treballar amb intèrprets de primer nivell. La meva música sembla senzilla, però equilibrar-ne l’espectre de so és realment molt difícil”.
Al concert també podrem escoltar les obres de Philip Glass Orbit, per a violoncel sol(2013), una peça eminentment melòdica que explora les possibilitats polifòniques del violoncel i que connecta la sonoritat i l’expressivitat barroques amb l’expansió del sentiment romàntic.I el Quartet de corda núm. 3, “Mishima”(1985), part de la banda sonora de la pel·lícula Mishima: a life in four chapters, dedicada a la vida de l’escriptor japonès, en la qual narra diferents capítols de la seva infància. Una obra que ens mostra el Glass més arquetípic, el de la reiteració de motius i la seva progressiva variació mètrica i harmònica, aquesta música que transcorre i es transforma de manera pausada, com la mateixa vida.
Programa del concert:
Primera part
Josep Maria Guix: On reflection, Drizzle draft i Watermark
Philip Glass: Orbit i Quartet núm. 3, “Mishima”
Segona part
Josep Maria Guix: Jardín seco (estrena) i Vent del capvespre
Revista Musical Catalana