Cerca de notícies

Enquesta

L'Orquestra de Cambra del Liceu es posa de llarg

25/5/2004 |

 

Euroconcert tanca aquest vespre la seva 19a temporada amb una novetat significativa, el primer concert a Barcelona d'una nova orquestra de cambra.

De fet, encara que llavors no duia encara el nom, l'Orquestra de Cambra del Gran Teatre del Liceu va sorgir fa un any gràcies a l'impuls de Kai Gleusteen, concertino des de l'any 2000 del coliseu de les Rambles. "Volia fer alguna cosa nostra, sense director ni sindicat ni regles. Al començament, també sense diners", explica el violinista canadenc. "Tots teníem ganes de fer música de cambra i de tocar fora del fossat", afegeix.

El grup va començar la feina d'assajar, "sense concerts programats" i més endavant va rebre el suport tant dels responsables del Liceu -que li proporcionen material i sales d'assaig- com d'Antoni Sàbat, el director d'Euroconcert, que li va oferir, després d'unes quantes actuacions a Catalunya i Madrid, l'oportunitat de presentar-se al Palau de la Música. Quedava pendent, però, l'assumpte del nom. "Hi va haver alguna fricció amb músics de l'orquestra del Liceu per dur el nom del teatre", reconeix Gleusteen, però al final la nova formació ha estat batejada d'aquesta manera amb la contrapartida que tots els seus membres pertanyin al Liceu.

Gleusteen confia que l'orquestra -"té una plantilla flexible, però no és una orquestra de bolo"- comenci "a trobar un estil, un so propi" i vagi ampliant la seva activitat amb "actuacions en festivals o un cicle propi de concerts". Sàbat vaticina que l'Orquestra de Cambra del Gran Teatre del Liceu "serà una formació important i quasi única en el seu gènere al nostre país" al mateix temps que recorda que als darrers anys "han nascut molts conjunts, però molts han desaparegut" quan han arribat a un cert nivell.

El programa d'aquest vespre al Palau l'integren dues obres de joventut de Mendelssohn, el Concert per a violí, piano i cordes, amb Kai Gleusteen i la seva dona, Catherine Ordronneau, com a solistes, i l'Octet, amb els setze integrants de l'orquestra doblant les vuit parts originals. "Aquesta obra és un risc, però marca la direcció que voldria per al grup", apunta el violinista.

X.C.
Avui