Cerca de notícies

Enquesta

El final d'una gran epopeia

23/5/2004 |

 

Les 6 hores d''El capvespre dels déus' tanca al Liceu la tetralogia de Richard Wagner.

Intriga, enganys, complots, juraments d'amor etern, mals auguris, nimfes, elfs, valquíries, corbs i l'anell que simbolitza el poder i la destrucció. Amb tot plegat, Richard Wagner va compondre El capvespre dels déus, l'òpera amb què el Gran Teatre del Liceu acomiada avui el primer dels nou cicles programats de la tetralogia L'anell del nibelung.

La soprano Deborah Polaski i el tenor John Treleaven tornen a ser la lleial Brunilda i Sigfrid, l'heroi que no coneix la por. Tots dos formen un bon tàndem, tant a escena com entre bastidors, on es comporten com a bons amics, sense rivalitat i amb afecte.
"Deborah és fantàstica", comenta el fornit Treleaven, que fa dues temporades ja va formar parella amb ella al Liceu amb un altre Wagner, Tristany i Isolda. Polaski ha interpretat Brunilda en més de 200 ocasions, tot un rècord. És el personatge que ha cantat més, seguit d'Elektra, de Strauss, que calcula haver encarnat 150 vegades. "Totes dues són fortes emocionalment. Exigeixen molt".

Treleaven ha estat Sigfrid una vintena de vegades, però en cap s'ha sentit tan a gust com en aquesta producció que es representa al Liceu, amb direcció escènica de Harry Kupfer. "He après una barbaritat. No havia arribat mai tan lluny i tot gràcies a aquesta visió tan clara que Kupfer ofereix de l'obra i el personatge", assenyala el tenor, eufòric davant la proposta del director per tornar a treballar junts.

Polaski també l'adora. Ella ja va formar part del repartiment que va estrenar aquesta producció al Festival de Bayreuth, el 1988. "Kupfer exigeix que t'entreguis tant al que dius com al que cantes. Per això els seus personatges són autèntics i els seus muntatges, verdader teatre musical", destaca la soprano.

Ella va debutar com a valquíria amb Sigfrid, el 1981. Des d'aleshores, no ha deixat d'incorporar matisos. De les tres jornades en què apareix a L'anell del nibelung, es queda amb el capítol final. A El capvespre dels déus, el seu personatge és més madur i experimenta moltes emocions. "Primer estima Sigfrid sabent que l'ha de deixar partir, després és traïda per ell, obligada a casar-se amb un altre, intervé en el seu assassinat i, al final, s'immola amb el seu estimat", diu, en un ràpid repàs d'aquesta obra de sis hores, amb descansos inclosos. "Acabo com si una piconadora m'hagués passat per sobre".

Per a Treleaven també és dur. Amb més de 40 anys, donar vida a un personatge jove, aquest home, "tan meravellós, ingenu i bell", exigeix gran entrega. "No només exercito la veu, també necessito estar en forma físicament i mentalment. Per això, vaig al gimnàs". I cuida la dieta. Al camerino l'espera el sopar: un plàtan, una poma i una taronja.

Tant Polaski com ell estan orgullosos de la gran acollida del públic del Liceu i de l'ambient de treball al teatre. "Sempre hi ha alguna cosa que falla, però en aquesta producció tot funciona d'allò més bé: la música, els col.legues, la manera de treballar, l'amabilitat de la gent del teatre, la ciutat. Em sento molt bé", reconeix Polaski. El seu company de repartiment, que aviat es traslladarà a Sitges per disfrutar de la costa, afegeix: "A Barcelona sempre passen coses interessants".

Marta Cervera
El Periódico