Cerca de notícies

Enquesta

'Marató Wagner' al Liceu

15/5/2004 |

 

'Sigfrid' arribarà demà al coliseu líric, i 'El capvespre dels déus', el diumenge següent.

Wotan i Brunilda tornen al Liceu a partir de demà amb Sigfrid, la segona jornada de la monumental tetralogia de L'anell del nibelung, amb música i llibret de Richard Wagner (1813-1883). Es tracta d'una autèntica marató d'11 hores de música d'alt voltatge interpretada per 34 personatges en escena en una impressionant producció de Harry Kupfer, estrenada al Festival de Bayreuth el 1988 i portada posteriorment a la Staatsoper de Berlín.
Després de l'èxit que van aconseguir la temporada passada les dues primeres parts, L'or del Rin i La valquíria, l'epopeia continua amb el sòlid repartiment que interpretarà Sigfrid, a partir de les cinc de la tarda. Set dies després, El capvespre dels déus culminarà aquest gran festival escènic sobre de quina manera l'ambició desmesurada pel poder i els diners, simbolitzats en l'anell i l'or, pot destruir el món.
L'orquestra del Gran Teatre del Liceu, dirigida per Bertrand de Billy, fa setmanes que assaja a fons per donar des del fossat tota la força a aquesta partitura tan famosa, de gran bellesa i dramatisme.
El capvespre dels déus dura sis hores, amb les pauses incloses, i Sigfrid, cinc. John Treleaven, en el primer repartiment, i Alan Woodrow en el segon, encarnen el protagonista. "Sigfrid és un personatge complex, que ha crescut mig salvatge al bosc, manipulat per Mimi", va explicar ahir Kupfer, el director d'escena i un autèntic especialista en Wagner. "Sigfrid no ha sigut educat ni humanitzat i això explica la manera com es relaciona, lligat sempre a Mimi i Wotan, que també el manipula. La primera mostra d'humanització apareix al trobar Brunilda però el seu amor està condemnat al fracàs perquè Sigfrid no ha conegut mai regles, bones o dolentes".
Kupfer podria estar hores parlant de l'obra mestra que Wagner va necessitar gairebé 30 anys per culminar. Des que era estudiant l'ha fascinat la música del compositor alemany. I destaca les grans diferències que separen l'amor entre Sigmund i Sieglinde, pares de Sigfrid i el d'aquest amb Brunilda (Deborah Polaski / Jayne Casselman). Wagner utilitza "una música bonica i sensible" en l'escena d'amor entre la primera parella. En canvi, en el duo entre Sigfrid i Brunilda la partitura "és negativa i expressa autoengany, posa al mateix nivell amor i mort, i recorda el tumultuós final de L'or del Rin".
Polaski, Günter von Kannen (Alderich), Graham Clark (Mimi) i Falk Stuckmann (Wotan) van estrenar l'obra amb Kupfer a Bayreuth. Encarnar els mateixos personatges en diferents èpoques els ha permès enriquir els seus rols. "Cada vegada que preparem la tetralogia sorgeixen noves preguntes i descobrim nous matisos", assegura Kupfer.

EVOLUCIÓ
Quan va preparar el muntatge per a Bayreuth, la seva concepció de l'obra va estar marcada pel desastre humà i mediambiental de la central nuclear de Txernóbil. A Barcelona, igual que a Berlín, Kupfer se centra més a reflexionar sobre "el poc sentit que tenen l'anell i l'or en un món sense vida".
Amb el pas dels anys, la visió de Kupfer sobre la densa i complexa obra ha anat evolucionant. "A diferència de la meva primera concepció, ara no hi ha lloc per al maniqueisme. Tots els personatges són bons i dolents a la vegada, fins i tot Mimi i Alderich", assegura. El director fins i tot sent compassió per aquests dos personatges: "Les seves actuacions són coherents amb la seva manera de pensar i la seva ambició de poder".
Considerat una autoritat en Wagner, Kupfer es va mostrar ahir modest respecte a la fama que el precedeix. "No em veig a mi mateix com un especialista en Wagner malgrat que he estudiat tota la meva vida la seva música. Sempre m'ha fascinat la seva gran densitat emocional". Més que la mitologia germànica, creu que l'obra del compositor alemany representa les grans metàfores de la humanitat. "És la política i la filosofia convertides en un drama a través d'històries molt emotives sobre l'ésser humà".

Marta Cervera
El Periódico