Cerca de notícies

Enquesta

Rostropovitx dirigeix el «Rèquiem de guerra» de Britten demà a l'Auditori

13/5/2004 |

 

El músic rus reivindica el llenguatge universal de la música com a instrument de pau.

El músic rus Mstislav Rostropovitx dirigirà demà a l'Auditori de Barcelona l'obra Rèquiem de guerra , de Benjamin Britten, peça escollida per inaugurar el cicle Música per la pau del Fòrum Ciutat-Espectacles. La partitura, clam pacifista d'homenatge als morts de les guerres, situarà a l'escenari unes 300 persones, amb l'actuació de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), l'Orfeó Català, el Cor Madrigal i l'Escolania de Montserrat. Com a deixeble de Pau Casals, Rostropovitx es va mostrar ahir satisfet de tornar a Catalunya i va reivindicar la música com una eina de pau a escala mundial.

«Déu ens ha donat un idioma, el so, que no necessita traductors i s'entén a tot el món: l'idioma de la música.» Amb aquesta declaració de principis, Mstislav Rostropovitx, considerat el millor violoncel·lista del món, reclamava ahir a Barcelona la importància de la música com a instrument de pau i idioma internacional. El músic rus dirigirà demà a Barcelona el Rèquiem de guerra de Benjamin Britten, recital que inaugurarà el vessant artístic del Fòrum. El concert serà a les nou del vespre a l'Auditori.
El Rèquiem de guerra de Britten és una partitura monumental i «molt difícil», com reconeixia ahir el mateix Rostropovitx, escrita per a tres solistes (tenor, baríton i soprano), una orquestra de cambra, un cor i una orquestra complets, un cor infantil i un orgue. Rostropovitx, que dirigirà l'OBC per primer cop, va subratllar ahir la bona relació que ha mantingut amb els músics i va mostrar l'admiració que sent per l'Escolania de Montserrat.
La peça va ser un encàrrec per celebrar la reconstrucció i reconsagració de la catedral de Coventry, destruïda el 1940 en els bombardejos de la Segona Guerra Mundial, i esdevé un clam pacifista dedicat a les víctimes de qualsevol guerra. Britten va intercalar en els cants litúrgics propis d'una missa de difunts els poemes de Wilfried Owen, mort als 25 anys durant la Primera Guerra Mundial.
Rostropovitx va viure de prop la gestació de l'obra -estrenada el 1962-, atès que la seva dona, la soprano Galina Vishnevskaia, va ser una de les tres solistes del primer enregistrament. El compositor Dimitri Xostakovitx va arribar a qualificar el Rèquiem de guerra de Britten com «l'obra musical més gran del segle XX»

Raül Maigí
El Punt