Cerca de notícies

Enquesta

Plácido Domingo: "Mai m'ho jugaria tot a una carta"

12/5/2004 |

 

E l tenor compleix la seva cita anual amb el públic madrileny portant al Teatro Real una de les seves òperes preferides, 'La dama de piques', de Txaikovski.

Serà dissabte que ve que Plácido Domingo tornarà a trepitjar un escenari amb el qual manté una relació especial i on actua cada any des de la seva reobertura el 1997. "Per a mi el Teatro Real és un dels més meravellosos del món", afirma el tenor.
La dama de piques, de Txaikovski, és una obra basada en la novel·la homònima de Puixkin, un dels títols que Domingo ha incorportat darrerament al seu repertori des que per primer cop el 1998 la va interpretar al Metropolitan de Nova York.
Domingo, que recentment ha fet 63 anys, ha esperat el tram final de la seva carrera artística per encarar un dels personatges més difícils d'interpretar i més intensos de tot el repertori operístic: Hermann, un home desesperat que viu al límit de la bogeria per culpa de la seva obsessió pel joc. L'artista reconeixia avui que "és una òpera molt dura per al tenor, et posa al límit com a cantant i com a actor".
La dama de piques arriba al Real en un muntatge de l'Òpera de Los Angeles, de la qual Domingo és director artístic. Gottfried Pilz serà el director escènic i Jesús López Cobos, el musical, mentre que el repartiment el completen la mezzosoprano russa Elena Obraztsova, en el paper de la Comtessa; el primer baríton del Kirov Nikolai Putilin; i la soprano armènia Hasmik Papian, en el paper de Lisa.
Tot i que el tenor madrileny no parla ni entén el rus, ha aconseguit interpretar el personatge gràcies a la col·laboració dels seus companys de repartiment eslaus. "Al principi tot em sonava molt estrany però als idiomes els vas agafant el gust i el rus és una llengua en què es canta molt bé". En referència al seu personatge, Domingo afirma: "Hermann és un ésser humà completament allunyat de la meva persona. Jo mai m'ho jugaria tot a una carta ni sóc gens garrepa, però això no m'impedeix ficar-me en la seva pell".
L'òpera és una obra d'amor i joc que Txaikovski va compondre en menys de dos mesos mentre es recuperava d'una de les seves nombroses depressions a la ciutat de Florència. També en va escriure el llibret juntament amb el seu germà Modest. Segons López Cobos, "és l'òpera que el compositor va escriure amb més amor".

Avui