Cerca de notícies

Enquesta

Lorin Maazel: "Hi ha molta supèrbia a la meva professió"

11/5/2004 |

 

El conegut director nord-americà és nomenat titular de l'Orquestra Filharmònica Arturo Toscanini, creada fa dos anys.

P oques hores abans de dirigir ahir a l'Auditori la Filharmònica Arturo Toscanini, dins del cicle Ibercàmera, Lorin Maazel va anunciar el seu compromís amb la jove orquestra italiana.

El músic nord-americà prendrà durant quatre anys ampliables la direcció artística d'una formació nascuda el juny del 2002. "Per a un director de certa experiència el contacte amb la joventut és sempre entendridor", va dir tot aplaudint "l'entusiasme que mostren els joves als assajos, l'empenta que tenen en l'execució". Això sí, Maazel va precisar que l'Arturo Toscanini "no és una orquestra de joves, és una orquestra de solistes de gran nivell formada per persones relativament joves, en la qual el que compta és la qualitat, no l'edat".
Precisió oportuna, perquè Maazel va parlar dels diversos perills que poden tenir els joves intèrprets quan entren "en una orquestra ja establerta". "Agafen les característiques dels seus col·legues més veterans, cosa que és molt desil·lusionant per a un director". Maazel va lamentar veure com "l'espontaneïtat i l'alegria per fer música es veu corrompuda pels músics més grans, que són més artesans de la música que no pas artistes". La culpa? "Un sistema que redueix l'artista a la condició de funcionari".


Orquestres pretensioses
Esclar que les formacions orquestrals joves tampoc es van lliurar de les crítiques del director: "Són molt pretensioses, es vanten de la seva joventut i de poder fer gires pel món sense encara ser professionals". No es va salvar ni la pròpia professió de Maazel, que va recordar un acudit. "Quina és la diferència entre Déu i un director d'orquestra? Doncs que Déu mai es creu director d'orquestra", tot reblant que "hi ha molts músics, sobretot directors d'orquestra, que s'obliden que són servidors de la música, hi ha molta supèrbia en la meva professió".
Entusiasme, aquesta és la paraula clau que va emprar Maazel per descriure l'actitud dels músics de l'orquestra, un conjunt que, com explicava el sobreintendent de la Fundació Arturo Toscanini de la qual depèn, Gianni Baratta, està integrada en un 80 per cent per músics italians i un 20 per cent d'altres països, músics que són contractats "programa per programa, però amb continuïtat, si ho fan bé", va precisar. "Volíem crear una orquestra a l'altura del nom que porta, de nivell internacional", va afegir, tot reconeixent que a Itàlia predomina "la cultura lírica sobre la simfònica". Per donar més solemnitat a l'anunci de la contractació de Maazel feta ahir al Saló dels Miralls del Liceu, Baretta va fer entrega al director nord-americà d'una carta manuscrita de Toscanini.


Orwell a l'òpera
El contracte de Maazel és de moment per a quatre anys, però no descarta allargar-lo fins al 2011, quan la Filharmònica Arturo Toscanini farà un festival dedicat a Verdi, per commemorar el centenari d'un certamen similar que el mític director italià va fer a Parma. "Toscanini és una font d'inspiració contínua", va comentar Maazel, que pensa treballar en una "atmosfera de servei a l'art, sense falsa humilitat, sabem que som bons. El futur es presenta de color de rosa".
El futur de Lorin Maazel també passa per la Filharmònica de Nova York, de la qual mantindrà la titularitat, per la Carmen faraònica que es farà a Sevilla -"quan hi ha un repte impossible m'hi llanço de cap"- i per la composició de 1984, una òpera basada en el cèlebre llibre de George Orwell que s'estrenarà al Covent Garden de Londres el maig del 2005. "Mai havia escrit per al teatre, pensava que no en seria capaç", reconeix una mica espantat per la quantitat de notes que una obra d'aquesta envergadura suposa. De fet, un cop hagi enllestit l'obra, el director admet que tindrà més temps disponible per dedicar-se a la Filharmònica Arturo Toscanini.
"És un tema tràgic -comenta Maazel sobre 1984-, però al centre hi ha una història d'amor entre dos éssers humans que segueixen el seu camí tot i saber que seran perseguits". Maazel està decidit a "no escriure una antiòpera, vull que els cantants cantin, no que bordin".

Xavier Cester
Avui