La pel.lícula de Caballé s'estrenarà al Liceu
22/1/2003 |
El film neix amb polèmica per l'enfrontament entre el director i la productora.
Montserrat Caballé posa, amb les seves pròpies paraules, el fil narratiu a Caballé. Beyond music (Caballé. Més enllà de la música), un documental cinematogràfic que es va oferir ahir a la nit en première mundial a la fira de la indústria discogràfica Midem (Cannes) i que es presentarà al Liceu el 20 de febrer abans de fer el salt a 12 sales comercials espanyoles. Un film amb càrrega emocional que repassa la trajectòria de Caballé, des de les primeres classes de cant, als 8 anys, fins a l'actualitat, a través del seu testimoni i de personalitats com, entre d'altres, Zubin Mehta, Mstislav Rostropóvitx, Claudio Abbado, Plácido Domingo i Renée Fleming.
Caballé va confessar a Cannes la seva emoció ("la família ha plorat al veure el film") i no va poder evitar entrar en una polèmica de fons: el director de la cinta, Antonio A. Farré, ha expressat en una nota que està "indignat" perquè va ser destituït al juny i se li van atribuir els poders al muntador, Raúl Román.
DEMANDES MÚTUES
Farré, que diu que la productora, Morena Films, li va garantir "llibertat de creació", desaprova les imatges i el muntatge finals i creu que el film "afalaga fins a l'excés tant a ella com el seu germà", Carles Caballé. Productora i director s'han demandat mútuament.
"El muntatge de Román és bonic; segueix un fil i desenvolupa els moments àlgids de la meva vida. És una pel.lícula amb un fons humanista, però discreta i ètica", va dir Caballé, que va assegurar que el treball de Farré inicialment li agradava. "Però no volia que s'explotessin els temes morbosos, com les malalties i les 11 operacions que he tingut; provocar pena no va amb mi". El coproductor Álvaro Longoria va afegir que Farré va filmar el 45% de les imatges, i que el va despatxar "perquè volia desvirtuar la realitat, tocar temes que no són reals i en els quals Caballé no volia entrar".
COL.LEGUES AFECTUOSOS
Segons ell, la cinta "no és compla- ent" en el retrat de la soprano, ja que "l'objectiu no era airejar draps bruts sinó veure el que va portar Caballé a ser una de les artistes més importants del món". Respecte a les opinions amables sobre la seva persona abocades al film, Caballé va apuntar amb ironia: "Jo no tinc la culpa que tots els meus col.legues parlin bé de mi".
La soprano va recordar haver rebut nombroses propostes per portar la seva història al cine, i que sempre s'hi havia resistit. "Aquest cop em va agradar el caràcter naïf del projecte, que no vingués de cap multinacional --va explicar--. Els francesos, per exemple, volien fer un film grandiós mostrant una diva, i jo no em sento així". A la pel.lícula, Caballé hi comenta la seva carrera en escenaris clau com Barcelona, Basilea, Bremen, Londres i Nova York. "No sóc actriu i no pretenia actuar, sinó mostrar-me tal com sóc".
Caballé va trobar lògic que el film subratlli la seva relació amb el Liceu ("ha sigut protagonista en la meva vida; hi vaig debutar i hi vaig conèixer el meu marit") i va destacar que l'Auditori és l'únic gran escenari barceloní on encara no ha actuat. "Tampoc m'han convidat", va dir.
Jordi Bianciotto
La Vanguardia