100 anys sense Dvorák
5/5/2004 |
S'acaba de complir un segle de la mort del compositor més important que ha donat la República Txeca. Recordem per què encara és tan apreciat.
Antonín Dvorák és considerat avui en dia com el compositor més important que ha donat la República Txeca en la història de la música (que no l'únic: recordem Smetana o Janácek, per posar només dos exemples). Dvorák (1841-1904) era fill d'un carnisser i semblava que a això volia que es dediqués el seu pare. De ben petit, però, va demostrar grans dots per a la música i ja de seguida es va posar a estudiar orgue, primer al seu poble i després a la important escola d'organistes de Praga. Allà va ser on es va formar musicalment i culturalment.
Aquesta formació, però, no va ser recolzada des de casa seva, així que va haver de guanyar-se la vida tocant la viola i el violí en orquestres de segona fila. Així va ser fins que el 1862 entra a formar part de l'Orquestra de l'Òpera Nacional, i allà va conèixer Bedrich Smetan, que el va fer entrar en contacte amb el món del nacionalisme musical txec, que faria seu a partir d'aquest moment.
Important en la vida de Dvorák va ser sens dubte conèixer Johannes Brahms, que va fer tot el possible per ajudar-lo a difondre el seu treball intercedint en la publicació d'alguna de les seves obres, i de qui es va fer bon amic. Així va ser com Dvorák ràpidament va entrar a formar part del repertori de les millors orquestres europees del moment, i va ser nomenat professor de composició i posteriorment director del Conservatori de Praga.
Un país que va acollir sempre bé la música de Dvorák va ser Anglaterra, d'on va rebre molts encàrrecs d'obres que es van estrenar per primera vegada en ciutats com Birmingham o Leeds. També va rebre d'aquell país un doctorat, el de la Universitat de Cambridge.
Als Estats Units s'hi va estar quatre anys (1892-1895) en companyia de la seva família, dirigint el Conservatori de Nova York i estrenant algunes de les seves obres més populars. L'enyorança de la seva terra va motivar el retorn a Praga. La música de Dvorák va influir en compositors txecs posteriors com Janácek, Suk o Novak.
Parlar de Dvorák no és fer-ho d'un compositor trencador ni radical, més aviat al contrari. Tot i morir ja entrat el segle XX, la seva música és del tot tonal i s'acostaria bastant a la manera de compondre de Brahms, afegint-hi les danses i melodies inspirades en el folklore txec. Dvorák, de fet, admirava músics com Mozart, Haydn, Beethoven o Schubert, però també Wagner.
Pere Andreu Jariod
Ritmes.net