El nou cicle de suport a la creació musical al foyer del Liceu –batejat com Off Liceu-Diàlegs Musicals– suposa una injecció de vitamines per estimular el contacte del públic amb la música contemporània. La dosi és bastant prudent –tres concerts de cambra amb obres de tres compositors, la majoria catalans, en cadascun d’ells –però suficient com a primer pas en un teatre que, de manera encara tímida, intenta donar espai als nous creadors amb una aposta tan necessària com estimulant.

Ramon Humet, Joan Bagés i Clara Peya han estat els primers a saltar a l’arena, presentant una mostra de les seves diferents estètiques musicals en un espai– el foyer del teatre– fred com un glaç encara que li posin taules i cadires i convidin amb l’entrada (10 euros) a una copa de cava, cervesa o aigua mineral. La sessió va ser el dijous passat. No és un espai nou –en els bons anys de Joan Matabosch es van presentar òperes i recitals notables– però segueix sent un escenari molt limitat en la seva acústica i visibilitat.

En qualsevol cas és l’opció realista quan es maneja un pressupost limitat. Per donar suport a la creació actual amb propostes més ambicioses, el Liceu necessita aliar-se amb altres escenaris que tinguin sales de menys aforament que la gran del coliseu de la Rambla. El Teatre Nacional de Catalunya (TNC), el director del qual, Xavier Albertí, aposta amb entusiasme per la lírica contemporània, seria una bona opció. També ho podria ser el Teatre Lliure, que en la seva millor època va tenir en l’orquestra dirigida per Josep Pons, actual director musical del Liceu, un referent per a la música actual.

De moment, l’espectador que acudeixi a aquestes sessions (en queden dues, el 17 de març i el 21 d’abril) trobarà molt bona voluntat i una novetat molt atractiva: la possibilitat de parlar amb els compositors i intèrprets, en un diàleg amb el públic conduït per un presentador.

Per ambició lírica, en el primer concert la proposta més innovadora pel seu llenguatge va ser la mostra de dues cançons de cicle vocal Homenatge a Martha Graham, de Ramon Humet, de propera estrena a Nova York. La mezzosoprano Marisa Martins i el pianista Rodrigo de Vera van explorar els àrids matisos dels poemes de Mario Lucarda.

El desplegament tecnològic de Joan Bagés a Meta-morphe va ser aclaparador. L’obra aprofita els recursos infinits que ofereix l’electrònica en temps real per transformar el so acústic d’una flauta baixa i la veu d’un contratenor. Magnífic el duo Ums´n Jip, format per Ulrike Mayer-Spohn i Javier Hagen, amb l’ajuda de sons pregravats.