Destapar capses amb partitures que es creien perdudes i posar en mans d'un luthier un violí recentment localitzat del músic són algunes de les accions de l'associació relatades en el film, que se sobreposa amb astúcia a l'absència d'imatges d'arxiu. “N'hi havia poques, a Televisió Espanyola, però va ser impossible utilitzar-les perquè per a una producció tan modesta com la nostra [el finançament de la qual ha estat via micromecenatge] eren impagables. Manén, en tot cas, no es deixava gravar gaire. Sempre deia que no tenia res a veure com sonava en els concerts amb com sonava en discos de vinil i suposo que, amb les imatges, devia passar el mateix”, s'aventura a dir Balladas.

L'absència d'imatges en viu del violinista, no obstant això, es veu compensada amb testimonis com el de la neboda de Manén, que deixa entreveure algunes de les claus per les quals el seu oncle va caure en desgràcia. “És impossible trobar-hi un sol perquè”, afirma el director. “És el caldo de cultiu que hi havia en aquell país, la seva personalitat difícil i arrogant, el moment històric i musical... són moltíssimes coses i hem volgut ser humils a l'hora d'extreure'n conclusions. El seu caràcter, en tot cas, no li ho va posar gens fàcil. I, segurament, hi va haver certes enveges que no li van anar gens bé. No tant de coetanis seus com Pau Casals i Eduald Toldrà, amb qui sempre va tenir-hi una bona relació, sinó de l'aparell directiu del Palau o el Liceu, en què no participava gaire i ho va acabar pagant. Que era el millor, però, era una cosa que era clara...”.

Joan Manén. Variacions sense tema té entre els seus protagonistes el director d'orquestra Josep Pons, els compositors Joan Guinjoan i Albert Guinovart i la soprano Marta Mathéu, i després del seu pas per Barcelona viatjarà per altres festivals d'arreu del món. Actualment es negocia l'emissió per la televisió.