Milà, vilanovina de 73 anys i filla de Josep Milà, destacat violoncel·lista de les orquestres Pau Casals i del Gran Teatre del Liceu, ha tingut una llarga carrera (més de 100 partitures compostes i una trentena de discos publicats) marcada pel fet de ser nena prodigi i pel seu caràcter internacional. Als 13 anys va actuar al Royal Albert Hall amb la London Philharmonic Orchestra, dirigida pel polifacètic Rudolph Dunbar, primer negre en el càrrec.

El 1966 va ser també la primera intèrpret de l’Estat que va guanyar el primer premi de piano del concurs Maria Canals des que s’havia unificat entre homes i dones (de fet, cap pianista de l’Estat el tornaria a guanyar fins al 2006, quan se’l va endur Bagaría). El 1979 va ser la primera artista de l’Estat que actuava a la Xina i el 1988 la primera que hi enregistrava un disc amb la China National Symphony Orchestra.

Segurament el cim de la seva carrera va ser convertir el Tirant lo Blanc en un ballet, amb coreografia de Iuri Petukhov, primer ballarí del Teatre Mussorgski de Sant Petersburg, on es va estrenar el 1994. L’incendi del Liceu va ajornar l’estrena a Barcelona fins al 1996. Petukhov, ja retirat, va voler ser dijous al Petit Palau i va ballar amb la seva filla Maixa l’escena final.

De l’obra de Milà també en destaquen els quatre concerts per a piano i orquestra, les cançons per a veu i piano o les havaneres per a piano. Com a intèrpret, especialista en Albéniz, Falla, Granados o Turina, la seva versió de Das wohltemperierte klavier, de Johann Sebastian Bach, és considerada “de referència” per la crítica especialitzada.