4/10/2016 |
“Les sonates per a violí i piano revolucionen el concepte de sonata mateixa i comencen a donar més protagonisme al violí”, explica Kavakos. “Beethoven va crear la manera moderna de tocar el piano, la manera d'usar el cos més enllà de la digitalització”, hi afegeix Pace.
En total són deu sonates que interpretaran en tres concerts: el primer, aquest vespre, i els altres dos, els dies 26 de gener i 22 de novembre de l'any vinent. Kavakos opina que no es pot parlar ben bé de “relat”. La tercera sonata, per exemple, està connectada amb l' Heroica, per la seva atmosfera “fosca”, mentre que la número 2 és com una tocatta, “fàcil i lleugera”. En tot cas, en el conjunt s'hi troben dues dimensions: “La divina i la mundana, engrescadora i enèrgica.”
Kavakos, admirador de la feina del luthier David Bagué, de qui té dos violins, ha optat per tocar aquest vespre el seu Stradivarius. “Els violins del segle XVIII tenen una dimensió irreductible: el temps, i això hi dóna un toc místic gairebé diví que no es troba en els instruments nous, encara que tècnicament els puguin fer sonar com a vells”.
Valèria Gaillard
El Punt / Avui