Cerca de notícies

Enquesta

La catedral de la música catalana

23/4/2004 |

 

Maragall i Clos van presidir la inauguració de l'ampliació i la reforma del Palau.

Descendents de Lluís Millet --fundador de l'Orfeó Català amb Amadeu Vives--, i de Joan Maragall --poeta i autor d'El cant de la senyera, himne de l'Orfeó--, van inaugurar ahir l'ampliació del Palau de la Música Catalana, gairebé un segle després de la col.locació de la primera pedra de l'emblemàtic auditori modernista dissenyat per Lluís Domènech i Montaner.
"Podria semblar que aquesta és una societat molt familiar, ja que es tornen a unir els noms de Millet, Domènech i Maragall, però aquest és un país per definició obert. I ho serà encara més a través de la música, el llenguatge més universal", va dir ahir Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya, poc abans de tallar la cinta que separava l'antic edifici, Patrimoni de la Humanitat, de les noves instal.lacions.

FIDELITAT SÍ, IMITACIÓ NO
L'equip d'Òscar Tusquets i Carles Díaz ha portat la batuta de l'ampliació i remodelació mantenint-se fidel a l'esperit de Domènech, però sense pretendre imitar-lo. Hi han incorporat una sala subterrània de 540 butaques amb llum natural a pesar d'estar a 11 metres de profunditat, que acollirà des de concerts fins a conferències i gravacions; un restaurant, sales privades i una plaça.
El Ministeri de Cultura ha estat la principal font de finançament de les obres, amb 12,6 milions d'euros dels 24 del total. "Hem d'agrair a l'Estat la seva contribució, encara que el Palau és l'excepció que confirma la regla", va destacar Maragall referint-se a l'escassa inversió del govern central a Catalunya. Cap representant ministerial va assistir a aquest acte, ja que ahir se celebrava l'acte d'obertura de les Corts. El president va criticar la política practicada fins ara pel ministeri i va afegir: "A Madrid, de 30 museus, un és de la ciutat i els altres depenen de l'Estat; a Barcelona n'hi ha 29 de la ciutat i només un de l'Estat".
Joan Clos, alcalde de Barcelona i Fèlix Millet, president de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, principal impulsor de la reforma que ha fet entrar el Palau al segle XXI, i monsenyor Josep Àngel Sáiz Menenses, bisbe auxiliar de Barcelona, que va beneir les noves instal.lacions. "On abans hi havia una església, ara s'aixeca una catedral de la música catalana i universal", va dir en referència a l'antiga parrò- quia de Sant Francesc de Paula, que es va traslladar a Diagonal Mar en uns terrenys que van estar cedits per l'Ajuntament. "Es pot considerar que aquesta ampliació és un efecte col.lateral del Fòrum", va dir fent broma l'alcalde Joan Clos. El Palau, va dir, és una metàfora de Barcelona perquè "recull l'essència del que sabem fer: convertir espais petits en meravelles excelses".
Com que la música no hi podia faltar, el Cor de Cambra que dirigeix Jordi Casas va fer un petit concert al Petit Palau, que va sorprendre per la seva funcionalitat i calidesa. Van cantar obres de Rossini, Fauré i Taltabull. El cant de la senyera, que no falta mai a les grans cerimònies del Palau, va acomiadar l'acte. Tots els presents es van posar drets. No va desafinar ningú.

Marta Cervera
El Periódico