Cerca de notícies

Enquesta

OBC, la força de Mendelssohn arriba amb els cors

21/1/2003 |

 

DIRECTOR Franz-Paul Decker
OBRA 'Simfonia núm. 2' de Mendelssohn
DIA 18 de gener

Sota la direcció de Franz-Paul Decker l'OBC va tenir dissabte moments de gran qualitat alternats amb d'altres mancats d'energia en la interpretació de la Segona simfonia de Mendelssohn.
A la primera part de l'obra el protagonisme és per a l'orquestra, que en aquesta ocasió va sonar una mica descontrolada en els temes ràpids. En canvi, amb les melodies lentes en pianissimo, es va crear l'ambient idoni. La corda va recollir el so que va deixar el clarinet i els violins amb arc es van anar passant el tema amb l'oboè. La força i la tensió que l'orquestra va saber trobar en el piano es va trobar a faltar en el forte. Va faltar convicció i entrega en els passatges enèrgics.
En l'últim moviment de la simfonia, el més llarg dels quatre i el que dóna títol a l'obra, a l'OBC se li van unir el Cor de Cambra de l'Auditori Enric Granados, sota la direcció de Xavier Puig, i la Coral Càrmina, dirigida per Fernando Marina. Amb l'Himne de lloança el protagonisme va ser llavors del cor, que a l'Auditori va sonar amb amplitud i la força necessària. La soprano Elena de la Merced hi va posar el contrapunt al cor inicial.
El tenor Donald George va oferir una sòlida i segura interpretació, tot i que a vegades li va faltar una mica més de presència per passar per sobre de l'orquestra. El trio de solistes el va completar la mezzosoprano Mireia Pintó amb una petita però bona intervenció a l'Andante, a duo amb De la Merced. En aquest passatge, les veus de les dues cantants es van fusionar amb claredat. La soprano i George també van treure partit a la seva interpretació conjunta a l'Andante sostenuto.
El cor va ser la força de l'orquestra en els moments més brillants i va mantenir la qualitat i tensió en els més suaus. Va estar sempre bé, i va culminar la seva intervenció amb una clara i brillant fuga final.

Irene Acebal
El Periódico