“No m'interessa l'Alexandre damunt del cavall, sinó el que està assegut després de la batalla; m'atreu aquesta part humana lligada amb la mitologia grega, els astres i la cosa premonitòria: el dubte m'interessa més que les certeses.” Així doncs, fugint dels tòpics, el contratenor català més internacional va posar-se a investigar per recuperar unes partitures deixades en l'oblit. Després d'escoltar unes cinquanta àries, va triar-ne les que componen el recital, i que pertanyen a autors com ara A. Steffani (1654-1728), G. B. Bononcini (1670-1747), F. Mancini (1672-1737), G. B. Pescetti (1704-1766) o C. H. Graun (1704-1759). “Són autors que valen molt la pena i són força desconeguts, tot i que es van fer revivals posteriors. El 60% del programa no s'ha interpretat mai”.

Tanca el viatge –un recorregut no ja argumental sinó “atmosfèric i de sensacions”– l'ària “Vano amore” d'Alessandro de Händel, que tanmateix no tracta d'Alexandre, sinó d'un castrato famós de l'època, Senesino, i les ridícules rivalitats entre els cantants.

Titllat per Oriol Aguilà, director del festival, d'“Indiana Jones dels contratenors” pel seu afany per buscar partitures perdudes, Xavier Sabata denuncia la manca d'òperes barroques en les cartelleres catalanes: “Tenim un deute gairebé moral de combatre l'stablishment del gran repertori; tot es construeix al voltant de 250 anys de música i hi ha molt més!”

Tot i ser un abanderat de la música barroca que –diu– “requereix un treball minuciós, com brodar una peça d'encaix, la qual cosa s'allunya de la grandiloqüència d'un Bellini, més popular entre el públic d'avui”, Xavier Sabata també participa sovint en òperes rabiosament contemporànies, com ara Kaspar Hauser, de Hans Thomalla, que es va estrenar la primavera a Freiburg i que girarà per diverses ciutats alemanyes.

L'octubre enregistrarà el disc d'Alexandre, però abans sortirà Catarsis, un treball que inclou autors variats, de Cavalli i Monteverdi fins a Fabrice Bollon.