Cerca de notícies

Enquesta

Entrevista a Mireia Barrera, director del Barcelona Ars Nova

28/7/2016 |

 

Barcelona Ars Nova engega aquest estiu el projecte ‘Música als monestir’. Parlem amb Mireia Barrera, la seva directora, sobre aquest projecte iniciat fa unes setmanes a Girona i que finalitza aquesta setmana amb concerts a Ripoll, Poblet i Sant Pere de les Puel·les a Barcelona.

Catclàssics (CC): Barcelona Ars Nova (BAN) va començar fa uns anys amb les ‘Misses polifòniques’, enguany heu sumat el projecte ‘Música als monestirs’. Són iniciatives consolidades? Quins projectes de futur teniu?

Mireia Barrera (MB): Segur que les Misses polifòniques continuen. Això està assegurat. La novetat de la ‘Música als monestirs’ ens agradaria molt que pogués continuar però ha estat possible gràcies a una aportació d’alguns privats, sobretot de La Caixa. És una aposta per aquesta temporada i no sabem encara si tindrà continuïtat.

 

CC: Sóc jo o hi ha certa similitud entre la vostra formació i la mítica Saint Martin in the Fields?

MB: Cert. L’Eusebi Diaz, president de l’Associació de les Misses Polifòniques, mig seriosament ha apuntat aquesta similitud. Des que jo vaig posar-m’hi al capdavant vaig demanar que el grup estigués integrat per intèrprets de qualitat i és el que hi tenim. Per tant, qui no ens diu que en un futur puguem assemblar-nos-hi?. Tant de bo!

 

CC: Us heu plantejat mai col·laborat amb conjunts instrumentals, orquestres, com per exemple les Vespres d’Arnadí, més enllà del discret baix continu que vàrem poder escoltar fa uns dies a Girona?

MB: Sí. De fet l’Associació ens demana que la darrera de les misses del cicle ‘Misses polifòniques’ sigui instrumental. Hem fet dues Misses brevis de Bach, la d’Stravinsky i una de Haydn el darrer any en la que precisament vàrem col·laborar amb les Vespres d’Arnadí. I val a dir que ens vàrem entendre moltíssim, però és més una excepció que una línia habitual de treball, en primer lloc per pressupost i també perquè el tipus de música al que ens adrecem com a molt requereix un baix continu i no formacions majors.

 

CC: Com és la gestió interna de BAN, manes molt tu o hi ha certa democràcia interna a l’hora de seleccionar programes, on fer concerts, ...?

MB: Podríem dir que fem un model mixt. L’Associació, on Josep Pons hi té una forta influència, òbviament, determinen un marc general, com ara continuar fent Ockhegem o bé polifonia italiana, que llavors era nova per a nosaltres. En aquest moment sóc jo qui sobre aquest terreny més o menys fixat però ampli, concreta triant tal o qual missa. L’any passat un membre de l’Associació va proposar fer la Missa d’Stravinsky que comentava abans (que a mi em venia molt de gust però no hagués gosat) i ho vàrem tirar endavant. Per tant tenim una certa forma de gestió ‘coral’.

 

CC: I aquests extrems Victoria-Stravinsky funcionen? Que un grup especialitzat en polifonia del segle XVI de sobte salti al XX...?

MB: Funciona perfectament perquè el tipus de veu de música antiga és el mateix que el de contemporània, té molt més en comú vocalment parlant del que podria sembla: s’executa sense vibratto, ....

 

CC: Existeix rere BAN la voluntat, que coneixem també d’altres formacions catalanes com l’Orquestra del Montsalvat, de ser entre altres coses una excusa per tal que músics catalans de nivell que treballen arreu en formacions de qualitat puguin tornar a Barcelona i qui sap si ajudar-los a arrelar un retorn?

MB: Jo sempre busco en primer lloc gent que conec que canta molt bé i que ho fa habitualment amb Herreweghe, Savall, Christie, ... Cada cop em trobo més en que hi ha gent interessats. El fet que les nostres actuacions estiguin molt concentrades temporalment és quelcom que els interessa. I on de vegades anem curts és amb les veus femenines, el que és normal tractant-se de polifonia del segle XVI ja que si bé trobo bones veus estan poc acostumades a cantar Palestrina, per exemple. Jo bec molt d’exescolans però em trobo amb que hi ha molta més veu masculina.

 

CC: Fa uns anys vares rebre el Premi Nacional de Cultura per la teva ‘lluita en la innovació musical mitjançant la introducció de l’obra de compositors contemporanis en els cors que has dirigit’. Has fet Henze, Pärt, Joaquim Homs.

MB: Aquest també és el meu terreny. He treballat molt amb música simfònica de Brahms, també molt Bach i amb el Cor Madrigal hem fet programes que aquí no s’havien fet mai però ara la vida m’ha portat a dirigir polifonia antiga. De fet, si el projecte de ‘Música als monestirs’ que engeguem aquest estiu té continuïtat a mi m’agradaria incloure-hi música contemporània.

 

CC: Pensant en música coral catalana contemporània no sé si coneixes el Rèquiem de Vivancos. Escoltant-vos crec que seria una música que us podria encaixar.

MB: Fa poc hem fet un disc amb el Cor Madrigal i vaig pensar amb Vivancos. Ens coneixem molt bé, havíem cantat junts a l’Ariadna i després al Madrigal. Però no puc gravar res perquè ell sempre grava amb el Latvian Radio Choir i són unes lectures difícilment millorables. Però sí, és una música que ens encaixa.

 

CC: Existeix un so BAN? Heu trobat la vostra personalitat? Entenc que és quelcom que tot director musical cerca?.

MB: Tenim un so personal, crec, que és fosc, greu. I és clar que ha de ser així, ja que la majoria de veus són masculines. Els ‘altus’ són homes amb la qual cosa el color del so més greu, més pastós que no pas si tingués sopranos o contralt dones i ha estat pel que comentava abans que em costa trobar veus femenines.

Ignasi Albors
Catclàssics