NOTÍCIA

Per fer-vos-ho el més breu possible, servidor es va limitar a contar com aquest músic sinistre (acompanyat de polítics de la Diputació de Girona) havia intentat demanar a l’ICEC una subvenció ad hoc de 100.000 euros per eixugar els deutes de seva penosa gestió, una desídia que no l’eximia de pagar-se un sou modestíssim de quasi vuit mil euros mensuals mentre maltractava els seus músics amb un jornal misèrrim. Aquest autèntic cum laude, que havia arribat a cobrar fins a 200.000 euros anuals de l’administració púbica, pretenia que tots paguéssim els deutes de la seva incompetència tot fent concerts a ajuntaments gironins i cobrant-los en diner negre, aprofitant la seva amistat amb molts alcaldes de de la província. Tot això, mentre el perla s’atrevia a fer un ERO reduint un 70% la jornada laboral dels seus músics, que no rebien cap mena de compensació per assajar, i pagant-los poc més de mil dos-cents euros mensuals.

Ja vaig explicar que tota aquesta pantomima comptava amb el beneplàcit de la Diputació de Girona, pel simple fet que molts dels seus alcaldes havien tolerat aquestes males pràctiques durant lustres i no en volien sortir escaldats si la cosa es publicitava. Doncs bé, ahir sabíem que aquesta mateixa Diputació de Girona i els consells comarcals de l’Alt i del Baix Empordà pagaran 124.000 euros pel concurs de creditors de la Fundació de l’OCE. Dit d’altra manera; tots els grups de la Diputació (llevat de la CUP) han preferit que els ciutadans gironins paguin un deute que és producte de la mala gestió d’un lladre (i de la tolerància dels mateixos polítics que l’han salvat!) que no pas assumir responsabilitats. Només Lluc Salellas, d’entre tots aquests penques, va exclamar-se del fet que la Diputació estigués en la fundació d’una orquestra i ni déu es mirés els seus comptes per auditar-ne les males pràctiques.

Fins i tot el president de la Diputació gironina, Pere Vila, va tenir els sants collons d’assumir “part de la culpa” en aquest lladronici encobert que votaren Convergència, el PSC i els Independents de la Selva. Ho torno a repetir: ells van anar a l’ICEC a demanar pasta per dissimular el deute i ells sabien en tot moment la situació financera de l’OCE. Però el deliri augmenta fins límits dalinians: sabeu quina va ser la moció estrella aprovada en el mateix ple de la Diputació on se salvava aquest robatori? Doncs una votació “Per un nou país lliure de corrupció”!!! Avui tots els gironins, ciutadans i premsa inclosa, haurien d’exigir la dimissió immediata de tots els responsables d’aquesta patranya. No hi ajuda, ai las, el silenci comunicatiu de tots els periodistes culturals que prefereixen fer copy paste de rodes de premsa a fer la seva feina. Jo vaig preferir la veritat a la comoditat del silenci i ara ja puc regalar-vos aquesta sonora botifarra.

Avui és un dia on m’abelleix dir algunes coses. Primer, estimat Xevi, que quan estiguis disposat acceptaré encantat unes disculpes. Segon, que no tots els polítics del país són el mateix: avui puc dir, perquè ja ha passat prou temps, que el polític que va negar-se a participar en tota aquesta pantomima d’eixugar un dèficit amb els diners de tot és el meu amic Jordi Sellas. Jordi, com a català i com a músic t’agraeixo la teva necessària dignitat. Tercer, que encara espero la resposta d’un tal Santi Vila (el gran valedor de Carles Coll i l’OCE) sobre tot aquest afer vergonyant. En Santi ha tingut més de dos anys per respondre’m: suposo que no deu haver trobat temps. Quart i darrer: tota la repugnància que hem de sentir per aquest cas que mai no s’hauria de repetir ha de revertir-se en estima i comprensió pels nostres músics de l’Empordà, els autèntics damnificats de tota aquesta mandanga tan trista. Els envio mil abraçades.

Odieu i blasmeu el lladre, però abraceu els companys que no han tingut més remei que empassar-se el maligne. Jo avui us canto, amics de la corda, i us estimo. A tu, lladregot, espero que la tramuntana mai no et deixi dormir tranquil. Continuem.