Cerca de notícies

Enquesta

Teresina Jordà: “És un honor continuar amb l’escola pianística de Granados”

11/7/2016 |

 

De la seva mare i mestra, Teresina Jordà, artista polifacètica on les hi hagi (a més a més de concertista de piano, compositora, pedagoga i musicòloga investigadora també conrea habitualment les seves facetes d’escriptora i d’il·lustradora) ha heretat no només l’Escola Internacional de Postgrau a Catalunya i a Madrid que creà, sinó també la tradició musical d’Enric Granados (1867-1916), nascut també a Lleida i de qui enguany es compleix el centenari de la seva mort i de qui es pot dir que n’és continuadora directe.

No per res, Pepita Cervera, amb altres grans pianistes, i amigues, com Alicia de Larrocha, foren alumnes escollides de Frank Marshall, deixeble predilecte de Granados, un compositor de qui va interpretar (també amb la seva filla) la seva obra completa una vegada rere l’altra durant la carrera pianística. Aquesta tradició, de fet, ara també la continua no només Teresina Jordà sinó també una tercera generació de ‘Jordans Cervera’, amb els seus dos fills (Verònica i David) que son igualment concertistes de piano i, el fill, compositor d’un cert renom i notable improvisador. Per cert, que de David Jordà, la seva mare Teresina, a Menorca, estrenarà fins a tres obres noves, amb la presència, i probable intervenció en directe, del propi compositor.

Amb tot aquest ‘llegat Granados’ heretat de la seva mare i mestra Pepita Cervera, es considera Teresina Jordà una continuadora de la tradició pianística encetada per Granados?

Sí, i és un honor continuar la seva escola pianística. De fet, al cap de moltes dècades, uns 50 anys, entre la meva mare i jo hem format a més de 3.000 alumnes, dels quals n’hi ha més de 300, de llarg, que són professionals i estan ja a tots els indrets del món, entre concertistes, musicòlegs i compositors. Crec que s’ha creat una escola significativa i important, i que està deixant petjada. Amb ma mare, sigui en duo o com a solistes en primeres orquestres europees, havíem donat concerts per més de 100 països del món, i a vegades, tot i que al currículum no posessin tots aquests antecedents de Granados, ens passava que molts crítics notaven que pertanyíem a aquella escola, que es distingeix per un tocar molt nítid i per una magnífica aplicació del pedal, així com també per una gran sonoritat i coloratura del so.

I apart d’açò, què diria què és el que ha transmès Enric Granados i que, entre d’altres a través seu i de la seva mare, encara ara perdura?

El que hi ha molt és un gran respecte per la música. Consideram que la música és un art i que som servidors d’aquest art, amb tota cura i respecte. Enric Granados no va tenir temps d’acabar totes les composicions en què estava, i una curiositat és que la seva filla Natalia Granados de Carreras ens va posar a disposició tot el que tenia inèdit del seu pare. Precisament, al concert de Ciutadella interpretaré ‘Dolora en la menor’, que jo mateixa vaig acabar de composar en un treball de musicologia per encàrrec de la seva filla. Per mi és un honor que ella confiés en jo per poder acabar aquesta composició inacabada de Granados, que originalment era un apunt goiesc seu. Natalia Granados, amb qui hem tingut una relació molt estreta, me va donar dos originals del seu pare, i un és aquest, que tenc com a joia preuada. Ja de molt joveneta, quan tenia entre 18 i 20 anys, vaig donar 30 concerts monogràfics amb l’obra completa de Granados per tota Europa: ens sentim dipositaris de la seva obra, de tota la seva producció, i sentim que l’hem de difondre sempre amb alta qualitat, tal com ens ha arribat a nosaltres.

Al concert del Claustre del Seminari també oferirà la seva pròpia composició ‘Evocació a Enric Granados’.

Sí, és una obra de joventut meua dedicada a Granados i que ha estat enregistrada a diverses discografies. Es tracta d’una obra de molta plenitud, de molta energia, un testimoni maco d’una jove compositora que ja sentia una gran admiració per ell. Ara ja tenc un opus de més de 150 obres enregistrades i aquesta és testimonial, i parla d’açò, d’un començament de la meva carrera amb molta admiració cap a Granados.

A més a més de Granados, la família tindrà també un pes important al concert, perquè s’hi podran escoltar altres composicions seves, entre aquestes la suite ‘Quimera blava’ dedicada a la mare Pepita Cervera, i algunes obres del seu fill David Jordà.

Bé, ‘Quimera blava’, de fet, que és més ample i aquí interpretaré aquesta suite, està dedicada a Pepita Cervera i també a la notable psicòloga Concha Rueda, per la singularitat que era la mare d’un alumne molt brillant, Pablo Rueda, que va quedar orfe fa 10 anys i que hem format tant jo com Pepita Cervera, i vam pensar que podíem compartir el record i dedicar-lo a les dues mares. Amb Pablo Rueda, ell i jo, ja hem donat conjuntament més de 500 concerts arreu d’Europa i dels Estats Units. I sí, del meu fill David Jordà, compositor, concertista i improvisador que ha actuat també amb grans poetes i escriptors creant obres al mateix moment, oferiré tres composicions, que seran estrenes: ‘Júbilo’, ‘El mar’ i ‘Forjant esperances’. A més a més, ell hi serà presencialment i és molt possible que també faci una interpretació pianística que enriquirà l’acte.

Ja que parlam d’algunes de les peces del programa que interpretarà, i aprofitant que s’ha anunciat que tocarà cinc sonates inèdites de la ‘Música de tecla de la catedral de Albarracín’ del segle XVIII, li volia demanar que ens fes cinc cèntims del què és la música de tecla i d’on surten aquestes composicions.

La música de tecla, en realitat es pot dir que és la destinada a tocar-se al piano i, en aquest cas, serien sonates composades per mestres de capella del segle XVIII a la catedral d’Albarracín, un testimoni que romania inèdit fins que va ser objecte d’investigació. En aquella època, els mestres de capella eren com a músics assalariats de les catedrals, i creaven diverses obres, des de misses a sonates, per exemple. Nosaltres en vam recuperar tretze d’inèdites del segle XVIII espanyol i aquí n’interpretaré una mostra. Es tracta de peces d’altíssima qualitat i tant o més significatives com les millors d’Scarlatti o de Soler.

Venint d’on ve, m’imagin que els seus inicis musicals formen part de l’herència familiar, però com va començar Teresina Jordà amb la música?

Jo tenia 4 anys quan vaig tocar a un gran auditori, amb més de 1.000 persones; i una curiositat és que la meva filla Verònica, amb la diferència d’una generació, també tenia 4 anys quan va actuar a l’auditori Enric Granados de Lleida, també amb prop de 1.000 persones. I açò, en tots dos casos, casualment, interpretant la mateixa peça, una sonata de Diabelli. Tot i açò, he de dir que ni ella ni jo, ni l’altre fill, recordam quan va començar la música en nosaltres, perquè la música, de fet, va ser inherent a la nostra formació.

I apart d’aquesta formació, què s’ha de tenir per arribar a ser un bon professional del piano: tot depèn de les mans de cadascú o hi ha quelcom més?

D’alguna manera el fet anatòmic de les mans conta, però s’ha de treballar la tècnica per arribar a l’art, perquè el pianista ha de ser capaç de transmetre art, d’emocionar. És ciència i és art. Primer és ciència i tècnica i després hi ha el mitjà creatiu de l’art, que és intangible i que arriba als cors, que és el missatge artístic.

Teresina Jordà, aquest dilluns 11 de juliol a les 21.30 hores al Claustre del Seminari de Ciutadella, oferirà el concert inaugural de la 44ª edició del Festival de Música d’Estiu que organitza Joventuts Musicals de Ciutadella.

Joan Mascaró M.
Núvol