Gérard Mortier: "Vull fer una òpera amb Almodóvar"
20/4/2004 |
El director delegat de l'Òpera de París veu un gran potencial líric en el cineasta manxec.
El projecte no és un truc "publicitari" sinó que neix de la convicció que Almodóvar "pot aportar molt a l'òpera"
Gérard Mortier, director delegat de l'Òpera de París, va explicar ahir el contingut de la nova temporada del Palais Garnier i la Bastilla i va avançar el seu projecte de treballar amb Pedro Almodóvar.
"Ja hi ha hagut un contacte, però no directe", especificava Mortier ahir al Teatro Real. Almodóvar, doncs, encara no s'ha pronuciat sobre l'hipotètic projecte operístic, però Mortier, un programador musical innovador i entusiasta, es mostrava determinat a fitxar el director manxec per a la lírica.
Mortier, que ha treballat amb La Fura dels Baus en un muntatge de La flauta màgica que arribarà la temporada vinent al Real, manifestava el seu interès per dur "el geni i gran artista" que és, segons el seu parer, Almodóvar al teatre de l'òpera que dirigeix: "Vull fer una òpera amb ell, no el veig fent La Traviata, sinó un gran projecte que pugui anar a diferents teatres, a Madrid, París i d'altres, que, com una pel·lícula, es pugui mostrar a molts llocs", concretava Mortier. Es tractaria de fer un projecte a la mida per al realitzador, que escriuria el llibret i triaria el compositor. "Veloso o un compositor clàssic o amb música ja existent", avançava.
Mortier va comparar Almodóvar amb Verdi, perquè, com el compositor italià, "exprem, a través de la música, els grans sentiments populars i és capaç d'arribar a tothom". El director de l'Òpera de París, que encara no ha tingut ocasió de veure La mala educación, puntualitzava que el projecte no és un truc "publicitari" sinó que neix de la seva convicció que Almodóvar "pot aportar molt a l'òpera".
Un instrument fabulós
Mortier també va parlar del funcionament de l'Òpera de París i ho va voler fer a Madrid (també ho ha fet a Berlín) perquè considera que "les cases d'òpera europees han de tenir una projecció conjunta". En referència als tràgics atemptats de Madrid assegurava: "Mai he volgut fer art fora de l'actualitat" i recordava que, "en aquells moments terribles" de seguida li va venir al cap un cor verdià de Macbeth. Això demostra, deia, que "l'òpera no és un art mort, sinó que en els moments difícils de la nostra vida pot donar coratge a la gent", comentava, convençut que des del teatre es pot fer "una utopia possible".
Per realitzar aquestes utopies, Mortier, que també dirigeix la Triennal del Ruhr, compta amb un "instrument fabulós": l'Òpera de París. Amb 350 espectacles anuals, 800.000 espectadors i 1.400 treballadors, el pressupost del teatre és de 150 milions d'euros, 100 dels quals els aporta l'Estat. La prioritat de Mortier és la qualitat musical, amb el director com a la primera figura del teatre. No obstant, en lloc d'una en té set, de primeres figures, ja que com que no podia comptar -"com sí que té el Real"- amb un director bo que es quedés sis mesos, va optar per experimentar amb la creació d'un grup de directors, quatre d'analítics i tres de romàntics, que es comprometen a treballar a París durant cinc anys. D'aquesta manera, tracta "d'unir diferents lectures i afegir riquesa a l'orquestra".
Pel que fa a la selecció de les obres, el director belga explicava que entre les òperes hi ha d'haver "una relació com la que hi ha entre els quadres d'un gran museu, un enllaç entre les diferents peces, com si dialoguessin". Mortier, que aposta per la coproducció no per motius econòmics sinó creatius, va comentar que "Espanya és un dels països on hi ha una reserva més gran de cantants" i en destacava Carlos Álvarez, que Simon Boccanegra a París. Les coproduccions del 2004-2005 amb el Real són La flauta màgica, de Mozart, i De la casa dels morts, de Janácek. I ja es prepara un nou projecte: Cardillac, de Hindemith. Per a Emilio Sagi, director artístic del Real, és important "que aquest eix Madrid-París tiri endavant".
Marga Casado
Avui