NOTÍCIA

El tenor –ara baríton– Plácido Domingo protagonitzarà aquest mes al Liceu el Simon Boccanegra contemporani que el director teatral José Luis Gómez va muntar el 2008. I ho farà en el tercer repartiment d’aquesta reposició, una vegada Leo Nucci, un altre baríton històric, s’hagi encarregat de defensar-la en l’estrena de dimarts que ve, dia 12. Plácido Domingo és l’estrella que justifica que el Gran Teatre recorri amb dignitat a una reposició d’aquesta òpera de Verdi. I l’actuació del tenor espanyol tindrà lloc, entre d’altres, un dia especial –23, 26 i 29 d’abril–, ja que coincidirà amb la festivitat de Sant Jordi, de manera que li convindrà arribar al teatre amb temps d’obrir-se pas en una Rambla que probablement estarà plena de gom a gom. A més a més, l’estrella operística, que amb 70 anys no té ningú que li faci ombra, preveu celebrar l’endemà el 50è aniversari del seu debut al Liceu amb un sopar al mateix teatre.

Ahir ni el divo ni el registavan assistir a la presentació d’aquest títol operístic, que versa sobre el poder del poble i que serà al Liceu del 12 al 29 d’aquest mes, amb Massimo Zanetti a la batuta. El primer és a Nova York, cantant precisament aquest mateix paper en una producció que després portarà a la Staatsoper de Berlín. I el segon acaba d’estrenar a Madrid la seva peculiar versió de La Celestina, amb ell mateix com a protagonista i en una coproducció de la Compañía Nacional de Teatro Clásico i La Abadía.

Per defensar la posada en escena, la primera de Simon Boccanegraque posa l’accent en el republicanisme de Verdi, hi va haver Susana Gómez, la repositora, que va recordar que l’acció s’ha traslladat al segle XX. “Tot transcorre en una gran caixa de vidre, reservada a un món de palau, amb portes grans que s’obren per deixar passar el poble. En aquest sentit –apunta Susana Gómez–, es tractava de representar el poder popular amb un home que, sense procedir del món patrici, arriba al càrrec principal del govern d’una comunitat. D’aquesta manera, tot s’articula entorn de l’escena del Senat, del Consell, en què hi ha els nobles i el poble, ja que això és el que interessava José Luis Gómez, la concòrdia dins de les faccions d’un mateix poble”.

Aquí Simon Boccanegra ja no és el duc de la Gènova del segle XIV sobre el qual va escriure Verdi –per ell, una espècie de pirata, algú que representava el poder popular–, sinó el president d’aquest Consell del poble en ple segle XX. I els cantants actors es mouen d’una manera natural, sintètica, econòmica. De tota manera, sembla que això no preocupa pas Plácido Domingo, que en la producció de Berlín es continua tirant a terra quan interpreta la mort del duc.

Zanetti, que ja el va dirigir al Liceu l’any passat a I, està realment admirat de la capacitat del tenor espanyol tot i l’edat que té. “L’he conegut tard, però vam congeniar des del principi. Leo Nucci, Plácido Domingo, són artistes increïbles que fa 40 i 50 anys que són als escenaris”. El mestre italià no entén que hi hagi crítics que convidin Domingo a retirar-se. “Mentre conservi aquesta energia i aquesta frescor a la veu, no tindria sentit. És cert que ara té la veu una mica més fosca, més baritonal, però és que ara ell pensa en papers que s’hi adeqüin. I d’una manera molt intel·ligent”, assegura.