Cerca de notícies

Enquesta

El Palau de la Música entra en el segle XXI

18/4/2004 |

 

L'ampliació del renovat auditori modernista s'inaugura dijous que ve.

Operaris i equips de neteja competeixen entre si aquests dies al Palau de la Música per deixar llest l'edifici de cara a la inauguració oficial, que tindrà lloc dijous que ve. Tot ha d'estar acabat perquè els representants de les administracions i els mitjans de comunicació comprovin el resultat de les complexes obres d'ampliació i restauració del singular edifici modernista de Domènech i Montaner, declarat Patrimoni de la Humanitat, que l'equip d'arquitectes d'Òscar Tusquets i Carles Díaz s'ha encarregat d'adaptar al segle XXI, sota el control de Félix Millet, president de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música i principal impulsor del projecte de renovació.
Per modernitzar l'emblemàtic edifici, gairebé centenari, va ser prioritari enderrocar una església adjacent, la de Sant Francesc. "Va ser un miracle", assegura Millet. Aquell espai s'ha destinat ara al Petit Palau, una sala subterrània polivalent de 540 butaques, amb llum natural i dotada amb l'última tecnologia, que oferirà des de concerts diversos fins a convencions i enregistraments. El sostre de la sala, a peu de carrer, és una plaça per la qual s'accedirà al foyer, on s'ubiquen el bar i les taquilles. A l'estiu acollirà actuacions a l'aire lliure.

GASTRONOMIA
També s'ha construït una nova zona connectada a l'edifici modernista que compta amb un restaurant, un reclam per als no melòmans que dirigirà Jean Luc Figueras, diverses sales i una zona de serveis amb guarda-roba, escales, dos ascensors --que feien molta falta per l'edat dels seguidors de la música simfònica-- i un nou vestíbul. Aquestes noves dependències repartides en diversos pisos s'aixequen a la cantonada de Sant Francesc de Paula amb Sant Pere Més Alt, la més visible de l'edifici que Naxo Farreras i Òscar Tusquets han adornat amb una gran escultura, un gran arbre en baix relleu esculpit directament sobre el totxo.
Les obres s'han finançat amb 24 milions d'euros (4.000 milions de les antigues pessetes), aportats majoritàriament pel Ministeri de Cultura (12,6 milions d'euros) i la Fundació (9 milions d'euros). La resta l'han posat les administracions catalanes: la Generalitat (1,2 milions d'euros), l'Ajuntament (900.500 euros, en concepte del solar que va cedir a l'Església a Diagonal Mar) i la Diputació (300.500 euros).
"L'obsessió de Domènech, que he fet meva, era guanyar perspectiva per poder apreciar l'edifici", reconeix Millet. En aquest sentit, hi ha negociacions avançades amb l'Ajuntament per adquirir el número 13 bis de Sant Pere Més Alt i la casa adjacent, que pertany a l'escola La Salle Condal. "Allà s'hi construirà una plaça, gairebé simètrica a la que hem guanyat amb l'ampliació, que permeti apreciar l'escultura de Blai, una al.legoria de la música". Els religiosos demanen a canvi dels dos locals el finançament de les obres de reforma al seu centre, que valoren en 4,8 milions d'euros (800 milions de pessetes). La Fundació preveu aconseguir aquesta suma venent part del terreny a un grup hoteler. "La idea és que almenys financin un 80% del total".
Descendent d'una família de mecenes i melòmans, Millet ha estat el gran renovador del Palau des del seu desembarcament en la direcció a començament dels anys 80. Emparat per un entregat equip humà, va convertir el Palau en una potent Fundació cultural. L'edifici rep cada any unes 700.000 visites, entre assistents als concerts i persones atretes per l'empremta modernista. "Es pensaven que m'havia tornat boig quan vaig voler imprimir vida al Palau. Quan hi vaig arribar, l'edifici queia a trossos i molts el consideraven una relíquia. Em van recomanar convertir-lo en un monument museu i fer- hi només dos concerts a l'any", recorda. En lloc d'això, va encomanar la primera reforma al mateix equip que anys després s'ha encarregat de completar l'obra. En total, l'edifici ha passat d'una superfície de 5.000 a 15.000 metres quadrats.

SENSE COMPLEXOS
Fa anys semblava que actuar al Palau de la Música conferia cert pedigrí a qui en trepitjava l'escenari. Això es va acabar el dia que Millet va decidir suprimir el veto que tenien els cantautors i crear una comissió amb Manuel Vázquez Montalbán i Toni Batista, entre altres, per decidir qui hi actuava. "No van rebutjar mai cap proposta, i és lògic. La qualitat artística és tan subjectiva que hem optat per no tenir-la en compte a l'hora de llogar la sala. A mi em van criticar el dia que Raphael va actuar aquí. Jo no el vaig contractar, evidentment, però si un senyor que lloga la sala l'omple deu ser perquè té el seu públic". L'eurovisiva Beth va abarrotar dos dies el Palau aquesta temporada, tal com ha quedat gravat en el DVD que dimarts treu a la venda. Els Pecos, amb el seu etern revival, són un altre exemple que il.lustra una filosofia que va quedar patent el dia que Camarón va deixar escapar el seu quejío entre les muses de l'escenari, meitat escultura, meitat trencadís.
Millet recorda que quan va aterrar al Palau va voler organitzar un acte de desgreuge als cantautors convidant-los a cantar sense pagar cap cànon. "Els vaig oferir una nit gratis a tots perquè actuessin junts. Es van picar tant entre ells que al final no van venir; va ser molt divertit", diu el veterà gestor que, als seus 68 anys, encara riu.
No dubta que si Domènech i Montaner aixequés el cap estaria satisfet amb el nou Palau: "Hem complert tots els seus somnis: alliberar la paret que ocultava l'església, eliminar el calaix que aquest edifici adjacent creava al segon pis i donar perspectiva a l'edifici". De la mateixa manera, creu que també Lluís Millet, l'exigent fundador de l'Orfeó Català, s'emocionaria si escoltés avui l'Orfeó i el Cor de Cambra del Palau. "Artísticament el nivell de tots dos sota la direcció de dos cracs, Pep Vila i Jordi Casas, és bo. I estem creant un planter amb l'Escola Coral, amb set cursos i 18 professors la temporada que ve".

Marta Cervera
El Periódico