Va venir fa més de deu anys com a participant en el concurs internacional de Cant Tenor Viñas, i avui la jove soprano mexicana d'origen georgià Maria Katzarava torna al Gran Teatre del Liceu per la porta gran per encarnar el paper de Desdemona d'Otello els dies 27, 31 de gener, i 4 i 5 de febrer. Ha estat arran de la cancel·lació de la soprano Carmen Gianattassio que s'han reestructurat els casts i s'ha presentat aquesta oportunitat per escoltar una veu que ja ha seduït els espectadors de La Scala, el Royal Opera House, l'Opera de Zuric, etc. A banda de ser la nineta dels ulls de Plácido Domingo, que sovint la requereix per cantar al seu costat. Amb només 18 anys va merèixer el premi Carlo Bergonzi del concurs Viñas,
i el 2009 va guanyar el premi Operalia. Fa dos anys que viu a Barcelona, una ciutat que troba cosmopolita i oberta.
Quin record té del Viñas?
Era molt jove. Vaig arribar a la final i no m'ho esperava. Carlo Bergonzi em va donar el seu premi, i a partir d'aquí em vaig il·lusionar moltíssim. Em va animar a continuar estudiant i perfeccionant-me, i als 24 vaig fer el meu segon concurs, l'Operalia, i aquí vaig guanyar el primer premi, tant d'òpera com de sarsuela.
Com encara aquest doble debut en el paper de Desdemona i al Liceu?
Ha estat inesperat, però just arriba en el millor moment, perquè a nivell vocal estic abordant aquest tipus de rols. El paper de Desdemona és molt lluït i tornar al Liceu després de tants anys és una doble emoció.
Com veu Desdemona?
És un paper tràgic, però molt noble. En la nostra societat encara hi ha moltes Desdemones, dones sotmeses al seu marit i, per tant, Otello és una òpera molt actual. Musicalment és difícil, però si fas una bona funció és molt gratificant.
Quins són els seus passatges preferits?
Tots els duets i el famós Ave Maria del final, que és apoteòsic. La dificultat rau en què has de treballar bé els matisos, les parts agudes brodar-les en pianissimo, i has de jugar amb els colors de la teva veu. És un rol més de soprano dramàtica en què em sento molt còmoda, tot i que l'han cantat líriques lleugeres.
Què pensa de la posada en escena d'Andreas Kriegenburg?
És un camp de refugiats i és molt interessant l'aproximació. Otello i jo som els que alimentem els presoners i els vestim. Prefereixo les versions actualitzades dels clàssics.
S'ha especialitzat en el repertori verdià, ja que acaba de cantar ‘La Traviata' a Pàdua.
L'he cantat durant molts anys... no com Desdemona, que l'he après en una setmana! Al principi feia rols més de soprano lleugera, com Lucia [Lucia di Lammermoor], però no s'acoblava del tot a la meva veu, i he esperat molts anys per tornar i encarar un repertori més dramàtic com aquest, com Madame Butterfly, Micaela [Carmen], i també m'agrada el repertori francès i italià.
Com va anar la substitució? La va trucar la directora artística, Cristina Scheppelmann?
La directora ja em coneixia perquè em va sentir cantar Liu, de Turandot, l'any passat, a les Termes de Caracalla. Quan va haver-hi la cancel·lació, la meva agència em va trucar perquè està molt ben connectada amb la directora del Liceu, que va acceptar de seguida. Quan em van preguntar si em podia aprendre el paper en una setmana vaig dir que cap problema, i així ho vaig fer, encara que aleshores estava cantant La Traviata. És Verdi i m'ho vaig aprendre molt ràpid. Sortosament, vinc d'una família de violinistes i una bona formació musical: això és fonamental.
Com va passar del violí al cant?
Als tres anys ja estava immersa en la música. Va haver-hi un punt que odiava el violí, i fins el meu pare. Em vaig perdre la infància i em semblava una maledicció. Jo volia ser cantant de rock i vaig començar el cant als 15 anys. La meva mestra em va dir que tenia una veu lírica, però jo seguia amb el rock. El primer cop que vaig poder cantar una ària i vaig veure què podia agilitzar i jugar amb la meva veu em va meravellar. Després vaig participar en el concurs i va ser un incentiu per continuar.
Quins són els propers reptes?
Debutaré en el rol de Marguerite de Faust, de Gounod, a Lausana, i en el de Liù de Madame Butterfly, al Teatro Massimo Palerm, un gran teatre.
Agenda
Notícies
