Cerca de notícies

Enquesta

Claudia Gotta: “La guerra marca l’Otello de Verdi”

15/1/2016 |

 

 

L’Ateneu Barcelonès acull la roda de premsa de l’Otello de Verdi, que es representarà al Liceu entre el 21 de gener i el 7 de febrer. És el tret de sortida de l’Any Shakespeare, juntament amb l’obra homònima de Rossini i I Capuleti, de Bellini.

El Liceu celebra l’Any Shakespeare amb tres títols: els dos Otellos, el de Verdi (del 21 de gener al 7 de febrer) i el de Rossini (3 i 6 de febrer) i I Capuleti e i Montecchi, de Bellini (del 17 de maig a l’1 de juny). L’acte de presentació de la versió verdiana, liderada per José Cura en el rol d’Otello, s’ha realitzat a l’Ateneu Barcelonès, amb qui el Liceu ha signat un acord de col·laboració amb l’objectiu de promoure l’afició a l’òpera i “per convertir La Rambla en un eix cultural i artístic”, ha explicat Christina Scheppelmann, directora artística del Teatre.

Com a introducció, Scheppelmann ha recordat que “Shakespeare ha inspirat moltes òperes” i que l’Otello de Rossini és ben diferent del de Verdi, “un compositor que va estar tota la seva vida obsessionat en el geni d’Stratford-upon-Avon, i que va intentar posar música a King Lear sense èxit”.

Claudia Gotta, codirectora d’escena juntament amb Andreas Kliegenburg, que va estrenar la producció a Berlín l’any 2010, ha explicat que calia situar els personatges en el drama tenint en compte que Otello “viu l’experiència de la guerra, és un soldat”, i aquest es converteix en el tema principal. L’altre ho és la relació entre Desdèmona i Otello, que servirà com a base per entendre la relació amb Iago. Gotta insisteix: “La guerra és crucial en el desenvolupament de les relacions en el drama”. La pregunta era, doncs: com es pot traslladar la guerra a l’escenari?. “Normalment, a l’escena es veu la victòria. En canvi, aquí, ho hem ambientat en un camp de refugiats, les víctimes més vulnerables de la guerra”. Aquesta idea acull “perfectment bé el drama shakespearià i explica molts aspectes del comportament i les relacions entre els personatges”. Otello, Iago i Cassio són els organitzadors del camp, Desdèmona i Emilia, voluntàries, i el cor i els infants, els refugiats. “Els nens tenen un protagonisme important en aquesta producció, que ha volgut mostrar com poden arribar a ser influenciats tant en les coses bones com en les dolentes”.

El director musical, Philippe Auguin, ha explicat que quan Verdi va rebre el text del llibretista va passar-se hores i hores intentai trobar les millors declamacions que s’adiguessin amb el text. A Otello, “tot es basa en el tempo”, ideat per destacar el paper de la paraula: “Quan Otello, a “Dio mi poteri”, es lamenta –comentava-, Verdi escriu “Adagio”, però el tempo no és lent, per assegurar-se que el director no destrueixi el poder de la paraula i desvirtuï el pathos”. I “quan crea una atmosfera completa ja passa a l’escena següent”. Explicava que tota l’acció transcorre en 24 hores, i tots els personatges reaccionen respecte el que fa Iago. “Una hora es reflecteix en 5 minuts. Hi ha una pulsió constant fins al final”. Respecte l’obra del compositor de Pesaro, el director ha dit que “Rossini vol pintar situacions”.

La Desdèmona del primer repartiment, Ermona Jaho, debuta en el rol: “quan arribes a un paper nou ho fas amb una mentalitat molt oberta”. També ha apuntat que en aquesta producció “hi ha moltes coses que veiem a la nostra vida quotidiana, com el poder dels de dalt i les persones amb vides molt complicades”. Defineix el seu personatge com una dona dolça però forta, que lluita i se sacrifica i sap exactament què vol: Otello, perquè no ha vist mai ningú com ell, encara que siguin molt diferents i els seus pares no aprovin la relació. És un amor incondicional, “i Verdi ho descriu de manera meravellosa”. Quan arriba el seu útim moment té la possibilitat d’escapar però no ho fa per amor, explica. Però sobretot allò que destaca és que “els colors són molt poderosos. Quan l’òpera comença amb el cor, em comencen a caure les llàgrimes”.

Respecte a la situació actual dels refugiats, Claudia Gotta ha dit que, “evidentment, fa cinc anys no ens imaginàvem que aquesta versió seria tan actual”. Segons el seu parer, la imatge més potent és quan s’obre el teló i es veu l’escenari ple de llits a la paret, amb persones que no tenen vida privada, i hi ha molta pressió entre els uns i els altres. Per donar aquesta sensació claustrofòbica, els nens i el cor estan a l’escena tota l’estona, excepte en el duet entre Desdèmona i Otello, i el final.

Sobre l’orquestració, Auguin ha remarcat que la música és molt bonica “perquè reflecteix l’ànima d’Otello”, i ha comentat que “Verdi i Puccini i d’altres deien que l’orquestració més bona no és la més correcta, sinó la que comenta les situacions”. Verdi entra a la ment dels protagonistes, sap com construir un drama, “combina moments calmats amb altres de més dràmatics, però la sensació que es té és d’anar conta rellotge”.

A primera vista podria semblar que és difícil de distingir un camp de refugiats dels camps de concentració de la II Guerra Mundial. “Però ben aviat t’adones que el tractament de les persones és molt amable”, afirmava Gotta. Auguin ho reforçava dient que “la relació entre els soldats i la gent és molt bona, són relacions netes, i cada família té cortines, coixins, televisió…”. De fet, Gotta ha confessat que l’escenografia està inspirada “en les persones de les gàbies de Hong Kong, on hi ha altíssima densitat de població”. A més, afegeia Auguin, “la llum és capaç de crear una atmosfera diferent. Quan veus l’escena, veus que Otello els ha salvat”.

Auguin ha comentat també la seva feina com a director musical, i ha dit que “jo només sé el que està escrit i conec les diferents tradicions, algunes de les quals estan pensades per ajudar els cantants, però jo he de llegir la partitura verge”.

El conveni amb l’Ateneu impulsa també un seguit d’activitats, com xerrades i conferències al cicle Liceu-Ateneu. L’acord inclou condicions avantatjoses per comprar entrades i per a l’adquisició d’abonaments flexibles la propera temporada. Les properes conferències a l’Ateneu seran sobre el Capvespre dels Déus, de Wagner, dimarts 9 de febrer a les 19h a la Sala Verdaguer i I Capuleti e i Montecchi de Bellini el 10 de maig a la mateixa hora i lloc.

Finalment, el Liceu promou altre cop L’Artista Respon el proper dissabte 30 de gener a les 19h al Foyer del Teatre, amb Gregory Kunde, Otello en la versió de Rossini, Philippe Auguin, director musical a Otello de Verdi, Christopher Franklin, director musical de la versió rossiniana. Christina Scheppelmann moderarà l’acte. Una altra iniciativa que es consolida és After Opera, el còctel gentilesa de Courvosier que té lloc després d’algunes funcions. Per acabar, el Liceu promou el “joc d’investigació” al voltant d’Otello, que recorrerà diferents establiments de Ciutat Vella per trobar el mocador perdut de Desdèmona. 

Aina Vega Rofes
Núvol