El compositor i director d'orquestra francès Pierre Boulez, considerat un dels grans revolucionaris de la música clàssica del segle XX, ha mort aquest dimecres als 90 anys, segons informen diferents mitjans francesos. El músic, malalt des de feia un temps, no havia pogut participar en les celebracions del seu aniversari. Boulez era un dels pares de la música d'avantguarda del segle XX i va dirigir algunes de les orquestres més prestigioses del món.

La notícia ha commocionat el món cultural. E l president de la República, François Hollande, ha destacat en un comunicat que havia "fet brillar la música francesa en el món " i va destacar "el prestigi considerable" que havia donat a la cultura francesa. " Com a compositor i director d'orquestra, sempre va voler reflexionar sobre la seva època", ha assenyalat Hollande. N ascut el 26 de març de 1925 a Montbrison, Boulez va destacar ben aviat en la música: va començar a tocar el piano als sis anys i tres després ja era capaç d'interpretar algunes peces de Chopin.

Als 18 anys va instal·lar-se a París on no va tenir èxit en el seu intent d'ingressar al Conservatori Nacional. Va començar a rebre classes d'harmonia de la mà d'Olivier Messiaen, el qual va observar les seves capacitats i li va obrir nous horitzons. Però Boulez es va anar distanciant de la concepció musical de Messiaen i el 1946 va compondre la seva primera sonata per a piano, una obra radical, mentre es guanyava la vida tocant peces lleugeres en el Folies Bergère.

Boulez va portar la música clàssica en noves i radicals direccions al llarg del segle XX. Va incorporar la música electrònica a l'àmbit clàssic i va experimentar amb la improvisació, el serialisme i la música aleatòria.Com a director va treballar amb les millors orquestres. Va ser una figura revolucionària i controvertida, sense pèls a la llengua: va afirmar que Xostakóvitx "només tocava clixés" i que la història de la música clàssica era "una càrrega" per a ell. "En la meva opinió, ens hauríem de treure-la del damunt per sempre", va dir.

El 1957 va estar per primera vegada al capdavant d'una orquestra simfònica quan va fer una substitució d'Hermann Scherchen. Al llarg de la seva carrera dirigiria l'orquestra de Cleveland, la Simfònica de Chicago, la Filharmònica de Viena i la Filharmònica de Londres, entre d'altres. El 1971 va substituir Leonard Bernstein com a director de l'Orquestra Filharmònica de Nova York.

A finals dels 60 v a tornar a França per fundar el Conjunt Intercontemporani, el primer grup permanent al país de música contemporània. El 1970 va crear l'IRCAM (Institut de Recherche et Coordination Acoustique/Musique), institució pionera en la recerca i investigació de la música moderna. Allí va treballar en el desenvolupament d'instruments de transformació del so en temps real, recolzant-se en investigacions científiques.

A finals dels 70 tornaria a dirigir l'Òpera de París i va esdevenir una figura clau en el disseny de la política musical francesa, participant com a consultor en la construcció de la nova òpera de la plaça de la Bastilla i després en la Ciutat de la Música, també a París.